Totes les cartes de Petrarca

Si no hi ha cap sorpresa d¡¯aqu¨ª a final d¡¯any, la publicaci¨® que comentem avui ser¨¤ la m¨¦s important de l¡¯anyada ¡ªi tamb¨¦ dels ¨²ltims anys¡ª que hagin vist les premses i les llibreries del pa¨ªs: Francesco Petrarca, Epistolario, pr¨°leg, presentaci¨® de cada llibre i notes d¡¯Ugo Dotti, traducci¨® del llat¨ª i l¡¯itali¨¤ de Francisco Socas, revisi¨® de Jordi Bayod, 4 vols., 4.285 p¨¤gines (Barcelona, Acantilado, 2023).

El conjunt de l¡¯obra presenta les dites Cartes familiars (que equival a ¡°confidencials, o ¡°¨ªntimes¡±, no per for?a adre?ades a alg¨² de la fam¨ªlia; moltes van adre?ades a contemporanis seus, com ara Boccaccio, Carles IV o el cardenal Colonna, i d¡¯altres a cl¨¤ssics preferits, com Sal¡¤lusti, Livi, S¨¨neca i Cicer¨®), les dites Cartes de senectut (que constitueixen un resum de la seva vida i la seva formaci¨®), les anomenades Sine nomine i les Cartes disperses ¡ª¨¦s a dir, totes, escrites i retocades per l¡¯autor entre 1345 i el final de la seva vida. L¡¯esfor? editorial que aix¨° ha significat ¨¦s enorme, iniciat fa m¨¦s de cinc anys, i arribat a bon port gr¨¤cies a la tenacitat, l¡¯amor per les lletres antigues (segle XIV; per a uns un temps remot, per a d¡¯altres abans-d¡¯ahir, per a molts la m¨¦s ¨°bvia modernitat) i la intel¡¤lig¨¨ncia i exig¨¨ncia intel¡¤lectual de Jaume Vallcorba i Sandra Ollo. Afegim a tot aquest m¨¨rit el fet que, fins ara, qui no sabia llat¨ª es veia obligat a llegir aquest epistolari en la versi¨® italiana de Fracassetti (1863-1870, estupenda), en la menys antiga de Rossi i Bosco, o en la col¡¤lecci¨® francesa Les Belles Lettres. Que ho h¨¤gim vist als cat¨¤legs editorials italians, Dotti, ell mateix, nom¨¦s va arribar a publicar els onze primers llibres de les Familiares abans de morir.

Petrarca va escriure aquestes cartes en llat¨ª ¡ªtotes en prosa menys les dues ¨²ltimes de senectut, dedicades, figuradament, a Horaci i a Virgili¡ª, que era la llengua que va fer servir per a quasi tot el que va escriure, amb l¡¯excepci¨® del Canzoniere dedicat, com sap tothom, a Laura de Sade, avantpassada de l¡¯altre. Per molt d¡¯amor secular que sent¨ªs per aquesta noia, Petrarca sempre va preferir escriure en llat¨ª, com esqueia als homes de lletres del seu temps, clergues o no, amb la notabil¨ªssima excepci¨® dels stilnovisti i de la Commedia del Dante.

A pesar de les seves canongies i de la seva proximitat a les jerarquies eclesi¨¤stiques, Petrarca no es va manifestar en aquestes cartes a la manera d¡¯Agust¨ª a les Confessions, sin¨® que va pouar el fons i la forma de les ep¨ªstoles, sobretot, en dos autors molt rellevants de l¡¯inici de l¡¯Imperi: Cicer¨® ¡ªque Petrarca lloa per damunt de qualsevol altre ¡°intel¡¤lectual¡± i ciutad¨¤ rom¨¤ que ell hagu¨¦s pogut llegir¡ª i S¨¨neca, que t¨¦ un llat¨ª m¨¦s clar, i, per dir-ho aix¨ª, de moralitat m¨¦s perdurable. ?s com si Petrarca hagu¨¦s recollit de Cicer¨® la lli?¨® filol¨°gica i estil¨ªstica, i de S¨¨neca la lli?¨® filos¨°fica: per aix¨° la presentaci¨® de cada un dels llibres d¡¯aquest epistolari t¨¦ una tirada, molt did¨¤ctica, a projectar la saviesa de les cartes cap a les circumst¨¤ncies culturals i als autors de tota la hist¨°ria posterior a ell mateix, per exemple a Montaigne. Per fer m¨¦s sensacional i actualitzada aquesta edici¨®, les notes i les introduccions esmentades entren fins i tot en autors del tot contemporanis, com Marx, Engels i Gramsci, una de les raons per les quals els erudits i petrarquistes italians van desconfiar de Dotti a la callada. Cal dir tot el contrari: si el lector d¡¯aquest article marginal ha llegit la tamb¨¦ magn¨ªfica edici¨® d¡¯Acantilado dels Essais de Montaigne, en llegir aquestes cartes de l¡¯aret¨ª sentir¨¤ una gran pru?ja de llegir les de Cicer¨®, les de S¨¨neca i, per qu¨¨ no?, les reflexions dels moralistes francesos del segle XVII. Aix¨ª es perfila el gran sincretisme de la cultura cl¨¤ssica, de la qual, avui, queden unes deixies que sempre s¡¯han articulat al voltant de la paraula humanitas, avui descolorida.

Petrarca ¨¦s el fundador ¡ªo entre ells, el m¨¦s gran¡ª de la restauraci¨® desitjada d¡¯aquell llegat, perdut en part, en part oblidat i amagat en racons inh¨°spits dels monestirs europeus que ell mateix visitava amb deler, i on va trobar i rescatar, entre altres meravelles, les Cartes a ?tic, de Cicer¨®. Per ell, i despr¨¦s per tota la colla d¡¯humanistes del segle XV i ulteriors, disposem avui de tot el que s¡¯ha trobat al llarg de segles de recerques. Per a aix¨° calia tenir una vocaci¨® entrella?ada amb la moral estoica, que Petrarca va preferir per sobre de qualssevol altres: detestava el xivarri i la xerinola. ¡°Conec les meves possibilitats ¡ªva escriure¡ª: a mi m¡¯ha pertocat llegir i escriure¡±. L¡¯esfor? extraordinari que va fer Petrarca li ha estat pagat, amb el temps, amb la superviv¨¨ncia de la lli?¨® human¨ªstica ¡ªverbal, moral i pol¨ªtica¡ª en molts autors de la posteritat. Aquesta va ser la intenci¨® de l¡¯autor en escriure, per exemple, el llibre XII de Seniles: estimar la saviesa i l¡¯estudi ¨¦s un vi¨¤tic salvador en vida i en mort. Perqu¨¨, diu Petrarca glosant Pit¨¤gores: ¡°Fil¨°sof ¨¦s el que encara no ¨¦s savi, per¨° vol ser-ho¡±.