Facturar el sangloteig amb els Beckham

Que la salut mental ¨¦s un constituent integral de la societat ¨¦s un fet, i d¡¯aqu¨ª no ens mouran. De la mateixa manera que no podem descriure com ens ha anat el dia sense enumerar quants caf¨¨s i quantes canyes, ja no ¨¦s possible respondre a un ¡°Com anem?¡± sense passar revista al nostre grau d¡¯insomni, estr¨¨s o derivats. En q¨¹esti¨® de pocs anys, aquest tipus d¡¯informaci¨® ha anat guanyant terreny fins a ocupar el centre de les converses m¨¦s mundanes; per¨° en l¡¯era dels mass media, on les figures p¨²bliques s¨®n radiografiades a cada pas, saber els dimonis contra els quals lluita cadasc¨² s¡¯ha convertit en un caramel¡¤let a l¡¯hora d¡¯acostar-nos a qualsevol celebritat.

Els integrants de l¡¯star system ja no volen jugar a ser els rics hedonistes i descarnats: estan cansats de les aparences i frisen per mostrar-se tal com s¨®n en el nou opi del poble, les s¨¨ries documentals. Un dispositiu perfectament calibrat perqu¨¨ t¡¯apiadis del fam¨®s de torn que decideix obrir les portes de la seva mansi¨® i el seu cor, i confessar que les enrabiades del passat eren perqu¨¨ ai, pobre de mi, tenia molta angoixa pel fet de ser medi¨¤tic i estar folrat. Em perseguien els paparazzis i jo nom¨¦s volia prendre el sol en boles al iot, saps? Em va afectar tant, estar exposat! Un parell d¡¯exemples recents de sangloteig adinerat s¨®n els realities sofisticats dels Beckham i dels ducs de Sussex Harry & Meghan ¡ªtots dos a Netflix, el darrer rei Mides. En una bateria de cap¨ªtols, els dos matrimonis multimilionaris miren fixament a c¨¤mera i, amb un filet de veu ¡ªs¨®n ninots trencats¡ª, deixen anar que s¨®n dels que valoren cada molla de pa. I que, sobretot, tant de focus els ha fet patir una burrada. Per¨° sempre en silenci i d¡¯amagat, conduint un Lamborghini mentre s¡¯empassen el Macallan ¡ªaix¨° no ho diuen per¨° ¨¦s f¨¤cil d¡¯imaginar. La din¨¤mica d¡¯exposar l¡¯exposici¨®, per¨°, no nom¨¦s la trobem en aquesta mena de formats. En l¡¯assaig Expuesta (2019, Alpha Decay), l¡¯exitosa escriptora Olivia Sudjic explica les seq¨¹eles que arrossega per una exhibici¨® estratosf¨¨rica. D¡¯una manera molt¨ªssimament m¨¦s elegant i menys obscena, l¡¯autora detalla el trastorn d¡¯ansietat en qu¨¨ es troba immersa arran de la repercussi¨® de la seva primera i celebrada novel¡¤la, Una vida que no es m¨ªa (2019, Destino), que va ser tradu?da a desenes de lleng¨¹es i la va fer voltar per resid¨¨ncies liter¨¤ries de tot el m¨®n.

No ¨¦s cap pecat, ni tan sols una raresa, viure conflictivament alguns factors indestria?bles de les pr¨°pies circumst¨¤ncies. El que ¨¦s pervers ¨¦s fer-se¡¯n la v¨ªctima per rendibilitzar-ho i, a m¨¦s, obviar la suculenta quantitat de bitllets obtinguda per haver-ne fet un tema. Si b¨¦ obrir-se en canal desperta sentiments d¡¯empatia i suscita certa idea de comunitat, ¨¦s d¡¯un cinisme espaterrant eludir la fortuna generada per incomptables visionaments i reedicions per tal que no els retirem la nostra compassi¨®. Per¨° com que matar els ¨ªdols no surt de franc sin¨® a deure, ¨¦s m¨¦s factible pr¨¦mer el play i amenitzar l¡¯espera perqu¨¨ ens atengui el psic¨°leg de cap?alera.