Francesc Escribano: ¡°L¡¯esquerra del Brasil s¡¯enfronta a una ultradreta mentidera¡±

El periodista Francesc Escribano ha tornat al Brasil, a trepitjar els territoris on hist¨°ricament camperols, indis, peons... protagonitzen la lluita contra els robatoris dels grans propietaris, de l¡¯agroind¨²stria... Una terra, un infern, diu Escribano, que va con¨¨ixer el combat del bisbe Pere Casald¨¤liga. Hi ha tornat per veure la ...

El periodista Francesc Escribano ha tornat al Brasil, a trepitjar els territoris on hist¨°ricament camperols, indis, peons... protagonitzen la lluita contra els robatoris dels grans propietaris, de l¡¯agroind¨²stria... Una terra, un infern, diu Escribano, que va con¨¨ixer el combat del bisbe Pere Casald¨¤liga. Hi ha tornat per veure la persist¨¨ncia del seu llegat. Ho explica amb la profunditat i senzillesa d¡¯un reporter d¡¯ofici. El llibre es titula La terra i les cendres (Grup 62 i Destino, en castell¨¤). La seva edici¨® coincideix amb l¡¯estrena d¡¯El mestre que va prometre el mar, film basat en un llibre seu sobre Antoni Benaiges, mestre i m¨¤rtir republic¨¤. Escribano va dirigir TV3 i ara ¨¦s al consell directiu de Minoria Absoluta.

Pregunta. Tornar al lloc de la not¨ªcia sempre ha estat un h¨¤bit period¨ªstic recomanable, per¨° es fa poc. Ha anat moltes vegades al Brasil. I molt en particular, a retrobar-se amb el bisbe Pere Casald¨¤liga -el llibre Descal? sobre la terra vermella ¨¦s de 1998- o ara, per indagar sobre el seu llegat.

Resposta. Hi he anat unes vint vegades. La primera, el 85, va ser per casualitat. La redacci¨® de TV3 disposava d¡¯un parell de bitllets d¡¯avi¨® al Brasil i van dir-me que els aprofit¨¦s i fes el que volgu¨¦s. Llavors no sabia gran cosa de Casald¨¤liga. Vaig trobar un pa¨ªs que em va enamorar, una gent que em va apassionar. Com a periodista hi ha hist¨°ries que trobes... i hist¨°ries que et troben. Aquest va ser el cas. No sempre saps de gent de la qual valgui la pena parlar-ne. Tothom que coneixia Casald¨¤liga quedava atrapat.

P. Escriu que abans les idees semblaven m¨¦s clares, els compromisos m¨¦s ferms i els lideratges m¨¦s potents.

R. Casald¨¤liga posse?a una radicalitat enlluernadora. Ell era una persona practicant, religiosa i d¡¯esquerres, aix¨° vol dir estar sempre al costat dels pobres. Va deixar un gran llegat i gent que continua la seva lluita, s¨ª, per¨° ara som en un m¨®n m¨¦s conf¨²s, matisat. Bolsonaro va guanyar de carrer a Sao Felix, d¡¯on era bisbe Casald¨¤liga. Molts descendents dels que es van jugar la vida per conquerir la terra ara volen ser dels altres i els seus fills se la venen per quatre xavos a l¡¯agronegoci.

P. Un dirigent del partit de Lula li diu: el Partit dels Treballadors (PT) i l¡¯Esgl¨¦sia tenim el remei per¨° no saben com administrar-lo.

R. L¡¯esquerra i l¡¯Esgl¨¦sia progressista tenen dificultats per comunicar el seu missatge i s¡¯enfronten a una ultradreta que sap jugar amb la mentida. Abans de la primera volta presidencial, la mil¨ªcia digital de Bolsonaro va gestionar molt b¨¦ les fake news contra Lula. Eren molt efectives. No t¡¯arriben a trav¨¦s de desconeguts, sin¨® que venen de les xarxes dels teus amics i ve?ns. El PT no domina el m¨®n digital de la mateixa manera. Lula, per exemple, diuen que no t¨¦ ni m¨°bil. Per¨° a la segona volta es van posar les piles, van contractar uns experts portuguesos que van mapejar la xarxa per perseguir aquestes mentides des de l¡¯origen.

Casald¨¤iga deia que no ¨¦s suficient amb ser creient, tamb¨¦ s¡¯ha de ser cre?ble, i el seu exemple no tenia esquerdes

P. Com s¡¯explica la creixent implantaci¨® de les esgl¨¦sies neopentacostals.

R. Fa poc s¡¯han desclassificat els Documents de Santa Fe, de la CIA, on es llegeix que el govern nord-americ¨¤ considerava que la teologia de l¡¯alliberament i la tradici¨® cat¨°lica ib¨¨rica eren el principal problema de l¡¯Am¨¨rica Llatina. Per combatre-ho, proposava augmentar la influ¨¨ncia de la cultura i els costums nord-americans i un dels instruments era afavorir la propagaci¨® de les religions evang¨¨liques fonamentalistes. En una d¨¨cada seran m¨¦s que els cat¨°lics. I la seva influ¨¨ncia en la pol¨ªtica ¨¦s molt gran.

P. S¡¯estima tant Brasil que fins i tot li agrada Bras¨ªlia...

R. Va n¨¦ixer com un projecte ut¨°pic que inicialment va desconcertar perqu¨¨ era una ciutat sense passat. Per¨° ara que ja t¨¦ arrugues, hist¨°ria i ¨¦s ¨²nica... comen?o a entendre-la i em comen?a a agradar.

P. Al llibre parla de la Tia Irene, una monja que va ser al costat de Casald¨¤liga prop de quaranta anys. El bisbe no estava sol, per¨° la simplificaci¨® de relats ha marginat les figures femenines de la hist¨°ria d¡¯aquesta lluita popular.

R. Casald¨¤liga tenia la for?a de la veu, per¨° darrera seu hi havia figures com la Tia Irene que ara, per a les dones de Sao F¨¦lix, tamb¨¦ ¨¦s un referent.

P. Un l¨ªder del Moviment dels Sense Terra li recorda que Lula no va fer la reforma agr¨¤ria i que en el seu primer mandat va haver de pactar amb la burgesia.

R. ?s veritat. Lula no ha fet una pol¨ªtica radical d¡¯esquerres, per¨° s¡¯ha d¡¯entendre la realitat pol¨ªtica del Brasil. Tot i guanyar les eleccions, el seu partit tenia un centenar de diputats, per¨° al Congr¨¦s n¡¯hi ha prop de sis-cents. Has de pactar per for?a. El seu primer mandat va tenir la sort de coincidir amb una enorme puixan?a del mercat de les mat¨¨ries primeres. Aix¨° va fer possible el miracle, els rics van ser m¨¦s rics i al mateix temps li va permetre el seu pla de ¡°fam zero¡± i la redistribuci¨® de recursos per a gent sense diners. Milions de persones van sortir de la mis¨¨ria, per¨° tamb¨¦ va passar que quan puges un esgla¨® social apareixen noves mancances. La bonan?a econ¨°mica es va acabar i el PT de Dilma Roussef no va poder donar resposta a les noves demandes. Aix¨°, sumat a la corrupci¨®, va generar un clima d¡¯odi que Bolsonaro va aprofitar.

P. El bisbe progressista Adriano admet que ¡°no tenim la for?a d¡¯abans¡±. El missatge de Casald¨¤liga t¨¦ la mateixa vig¨¨ncia?

R. Crec que s¨ª. La ra¨® d¡¯aquest darrer viatge era comprovar la perman¨¨ncia del llegat de Casald¨¤liga. M¡¯he trobat molta gent que va despertar a la milit¨¤ncia, al comprom¨ªs veient el que ell va fer. Casald¨¤liga va posar la llavor. El seu exemple no tenia esquerdes. Havia triat unes causes i per aquestes va entregar la vida. El seu missatge ¨¦s molt b¨¤sic: les causes donen sentit a la vida. L¡¯origen del PT ve molt de la teologia de l¡¯alliberament i segurament han perdut aquesta dimensi¨® espiritual que va acompanyar la lluita i la pr¨¤ctica pol¨ªtica. Una dimensi¨® espiritual que no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de fe. Com deia Casald¨¤liga: No ¨¦s suficient amb ser creient, tamb¨¦ s¡¯ha de ser cre?ble.