¡®L¡¯home de teatre¡¯: ?lex Rigola inaugura la sala Heartbreak Hotel a Barcelona amb una encertada relectura de Bernhard

Inaugurar un teatre sempre causa una gran alegria. L¡¯estrena del Heartbreak Hotel va omplir de personalitats de l¡¯escena catalana una petita sala del barri del Badal. Discreta per fora i confortable per dins, com un bon abric. Aquest antic taller mec¨¤nic acull avui un petit teatre amb el mateix nom de la companyia capitanejada per ?lex Rigola i Irene Vicente Salas: ¡°l¡¯hotel dels cors trencats¡± es proposa presentar un teatre centrat en l¡¯int¨¨rpret i en la paraula, lluny de l¡¯espectacularitat i l¡¯artifici. Esperant que Rigola publiqui el seu tan anunciat dec¨¤leg o Dogma particular, el Heartbreak Hotel transforma en sala la caixa de fusta on el director ha estrenat els seus ¨²ltims espectacles. Proximitat, veritat i silenci. El treball de l¡¯enginyer ac¨²stic Oriol Arau ¨¦s per treure¡¯s el barret: feia temps que no gaudia d¡¯un silenci tan pur en un teatre. La reforma de l¡¯arquitecte Francesc Gu¨¤rdia ha creat una sala comod¨ªssima i de dimensions humanes: setanta-dues localitats amb una visi¨® perfecta des de qualsevol butaca.

T¨¦ quelcom de manifest esc¨¨nic estrenar el Heartbreak Hotel amb un Thomas Bernhard i, particularment, amb un text com L¡¯home de teatre. El llargu¨ªssim parlament o quasi mon¨°leg de Bruscon s¡¯ha convertit aqu¨ª en una pe?a de cambra, de nom¨¦s una hora i cinc minuts de durada, i el seu protagonista es presenta davant nostre amb el nom real de l¡¯actor: Andreu Benito. L¡¯adaptaci¨® de Rigola sintetitza el text (a partir de la traducci¨® de Bernat Puigtobella) i el trasllada de la seva ?ustria original a Catalunya, concretament Barcelona i, per ser m¨¦s precisos, el barri del Badal. El gran actor que ha actuat al TNC o al Teatre Lliure i que ha girat per mig m¨®n es veu ara obligat a treballar en aquesta diminuta sala de nom pretensi¨®s i en angl¨¨s. Les seves diatribes contra la mediocritat i la indig¨¨ncia mental de la societat austr¨ªaca ara van dirigides a la catalana, per¨° el seu retrat de l¡¯absurditat del teatre continua sent universal. Perqu¨¨, si som francs, continuar fent teatre ¨¦s un absurd. Avui m¨¦s que mai.

Andreu Benito est¨¤ espl¨¨ndid, amb una actuaci¨® que encaixa amb la sala, elegant i discreta. L¡¯actor ens mira directament als ulls i podem captar cada petita inflexi¨® de la seva veu, cada somriure mig dibuixat. Fins i tot els seus dubtes puntuals amb el text s¨®n salvats amb saviesa i ofici, en aquest exercici de desconstrucci¨® i s¨ªntesi de l¡¯obra. Els joves actors Marwan Sabri i ?lex Fons li fan la r¨¨plica amb ironia i discreci¨®, en una posada en escena m¨ªnima. No s¨¦ si la paret de maons negres que serveix de fons d¡¯escenari ofereix moltes possibilitats, pensant en un futur pr¨°xim, per¨° aqu¨ª ens permet centrar-nos en les paraules. Del riure (¡°Matadepera!¡±) al silenci hi ha nom¨¦s un pas.

?lex Rigola nom¨¦s ha necessitat una flight case, un retrat i un tel¨® vermell a manera de capa per crear un gran muntatge. La bandera catalana onejant al vent emparenta L¡¯home de teatre amb el teatre d¡¯objectes de David Espinosa, i ¨¦s una imatge-manifest molt potent. El comediant espera pacientment l¡¯arribada del t¨¨cnic municipal, i malgrat el fred i el f¨¤stic no perd la seva fe en l¡¯art dram¨¤tic. Com nosaltres. Llarga vida al Heartbreak Hotel.