Stefan Zweig i el prepuci de Llu¨ªs XVI

Sigmund Freud se¡¯n feia creus. Un dels seus mestres li explicava el cas d¡¯una pacient que patia hist¨¨ria. Com qui no vol la cosa va dir a Freud que aquesta bona dona estava casada amb un home impotent i que durant 18 anyets de vida conjugal no havia perdut pas la virginitat. All¨° que a Freud li semblava abracadabrant ¨¦s que el seu mestre no establ¨ªs una connexi¨® entre la malaltia de la dona i la disfunci¨® sexual del marit. Ho sabem perqu¨¨ aquesta va ser una de les an¨¨cdotes que ...

Sigmund Freud se¡¯n feia creus. Un dels seus mestres li explicava el cas d¡¯una pacient que patia hist¨¨ria. Com qui no vol la cosa va dir a Freud que aquesta bona dona estava casada amb un home impotent i que durant 18 anyets de vida conjugal no havia perdut pas la virginitat. All¨° que a Freud li semblava abracadabrant ¨¦s que el seu mestre no establ¨ªs una connexi¨® entre la malaltia de la dona i la disfunci¨® sexual del marit. Ho sabem perqu¨¨ aquesta va ser una de les an¨¨cdotes que Stefan Zweig va usar per construir un extens retrat del pare de la psicoan¨¤lisi, que es pot llegir a La curaci¨®n por el esp¨ªritu. De fet, Zweig va interioritzar del tot la psicoan¨¤lisi com a m¨¨tode per construir la psicologia d¡¯alguns dels personatges de les seves narracions i tamb¨¦ com a eina per interpretar el car¨¤cter de persones que va biografiar. Per exemple, Maria Antonieta. Per aix¨°, el prepuci de Llu¨ªs XVI.

La relaci¨® entre Freud i Zweig est¨¤ prou documentada. Hi ha cartes creuades entre tots dos del 1908, per¨° aquelles primeres eren m¨¦s aviat circumstancials. El di¨¤leg intel¡¤lectual s¡¯intensifica cap al 1920, quan Freud llegeix el retrat que Zweig fa de Dostoievski (es pot llegir a Tres mestres) i li envia una carta on proposa una interpretaci¨® alternativa del novel¡¤lista rus. En la resposta Zweig fa tota una declaraci¨®: ¡°des d¡¯un punt de vista espiritual pertanyo a una generaci¨® que, pel que fa al coneixement, li deu a vost¨¨ m¨¦s que a ning¨²¡±. Aquest coneixement sobre el subjecte que proposava la psicoan¨¤lisi estava actuant com un factor determinant del canvi de paradigma del g¨¨nere de la biografia que s¡¯estava produint en les principals cultures europees: aix¨ª deixava de ser un g¨¨nere embellidor de les traject¨°ries per esdevenir una arriscada aposta per connectar les dimensions de la intimitat, la privacitat i all¨° p¨²blic, que s¨®n les que ens configuren com a individus. Si al llit hi havia problemes, no es restringien nom¨¦s a l¡¯esfera de la intimitat, sin¨® que la frustraci¨® afectava el car¨¤cter, la personalitat, la conducta.

Des de mitjans de la d¨¨cada dels vint, Freud i Zweig no nom¨¦s s¡¯escrivien. Com a m¨ªnim des del 1926 aquelles dues figures vieneses que gaudien de prestigi internacional tamb¨¦ conversaven. Zweig ja no nom¨¦s tindr¨¤ un coneixement superficial de la psicoan¨¤lisi. A poc a poc s¡¯hi endinsa, sobretot des del moment que decideix escriure aquell homenot de Freud. ¡°Tal vegada no m¡¯equivoqui¡±, va dir Freud a Zweig quan va llegir el retrat, ¡°si suposo que quan vost¨¨ va comen?ar a redactar el llibre el contingut de la psicoan¨¤lisi li era desconegut¡±. Aleshores Zweig ja havia assumit la revoluci¨® freudiana: els instints no es poden reprimir i, si es reprimeixen, no desapareixen, sin¨® que es transformen. Aleshores Zweig ja havia publicat l¡¯obra mestra que ¨¦s Fouch¨¦ i comen?ava a llegir sobre Maria Antonieta i a pensar el seu cas. Per aix¨° va entendre la import¨¤ncia que el prepuci del marit havia tingut per al car¨¤cter i la conducta de Maria Antonieta, unes conseq¨¹¨¨ncies que transcendiren el llit de Versalles. La instauraci¨® d¡¯un estereotip sobre la Reina va retroalimentar el clima social que m¨¦s tard va desembocar en la Revoluci¨® Francesa.

El llibre es va publicar el 1934. Zweig ho va dir ben clar a la ¡°Nota final¡± de la biografia, que ara podem llegir en catal¨¤ gr¨¤cies a la traducci¨® de Ramon Farr¨¦s a La Segona Perif¨¨ria. L¡¯edici¨® rigorosa de les cartes creuades entre Maria Antonieta i la seva mare Maria Teresa ocultaven el secret que la biografia d¡¯inspiraci¨® freudiana havia de mostrar: ¡°la relaci¨® matrimonial entre Llu¨ªs XVI i Maria Antonieta ¨¦s incomprensible des del punt de vista psicol¨°gic sense con¨¨ixer-ne el secret fisiol¨°gic durant tant de temps silenciat¡±. El secret era aquell ¡°Rien¡± que Llu¨ªs XVI va escriure la primera nit de noces. No era la destrempada que ens vam donar entre tots. Era pitjor. ¡°??s realment indispensable destacar aquests detalls tan ¨ªntims en una descripci¨® caracterol¨°gica? Doncs s¨ª.¡±

Durant els primers anys de matrimoni, malgrat que ja hi posaven l¡¯un i l¡¯altra tota la seva bona voluntat, tant de jovenets com una mica m¨¦s grans, atenent els consells d¡¯aquell i de l¡¯altre, no hi havia manera que els Reis de Fran?a fotessin un polvo com D¨¦u mana. No era que fos el pitjor sexe de l¡¯any. Eren anys en plural. Era un problema fisiol¨°gic i, a la vegada, era un problema d¡¯estat. Perqu¨¨ feia mal i aquell dolor impedia fer el que els tocava. Perqu¨¨ era el seu deure. Un monarca d¡¯ahir i d¡¯avui, que ha de garantir la continu?tat de la dinastia com a primera obligaci¨® del c¨¤rrec, necessita follar en condicions. I Llu¨ªs XVI, d¡¯entrada, no tenia les prestacions a punt. Van trigar anys a fer-li la intervenci¨® que ben d¡¯hora, ben d¡¯hora, hauria pogut resoldre la trag¨¨dia: una operaci¨® de fimosi.

¡°Naturalment la part que m¨¦s m¡¯interessa ¨¦s aquella en la qual vost¨¨ fa el treball de psicoanalista quan tracta de la hist¨°ria conjugal de la dona i l¡¯acusaci¨® d¡¯incest contra la mare¡±. Aquest va ser el comentari postal de Freud despr¨¦s de llegir Maria Antonieta. Perqu¨¨ Zweig no nom¨¦s havia tingut la prova documental i el coratge biogr¨¤fic per assenyalar el problema, sin¨® que l¡¯havia pensat a fons per entendre com aquella dona jove i vulgar s¡¯havia anat encaminant cap a la trag¨¨dia. Despr¨¦s d¡¯anys i panys d¡¯intentar mantenir relacions sexuals, despr¨¦s de nits i m¨¦s nits d¡¯est¨ªmul que acabava amb decepci¨®, ella havia transformat la repressi¨® en una conducta reprovable seguint els codis de l¡¯¨¨poca. ¡°Quan la predisposici¨® d¡¯una dona al lliurament passiu no serveix de res, sorgeixen inevitablement la irritaci¨® i el desenfrenament, una mena de vivacitat excessiva i fluctuant¡±. Si la frase l¡¯hagu¨¦ssim llegida a Tres ensayos sobre teor¨ªa sexual de Freud, no ens hauria estranyat pas. Per¨° aquesta era la clau de volta de la interpretaci¨® del personatge que Zweig va fer en una de les biografies cl¨¤ssiques del segle XX, all¨¤ on connectarien intimitat, privacitat i dimensi¨® p¨²blica de la Reina.

Per Maria Antonieta, per la monarquia i per Fran?a, sembla dir-nos, tot hauria estat diferent si haguessin fet el tall quan tocava. I al final el que va passar ¨¦s que van tallar el cap a la fam¨ªlia.