Pilar Aymerich: la mem¨°ria ¨¦s un arxiu fotogr¨¤fic

¡°Jo vaig a fer-me un te. Vols un te d¡¯aquests de fruites, un roibos?¡±, pregunta Pilar Aymerich. Som a finals de novembre i el fred tot just es deixa entreveure despr¨¦s d¡¯una tardor sense tardor, eixuta i calorosa. Acabem de saludar-nos al rebedor de la seva casa-estudi, un principal modernista de Gran de Gr¨¤cia de sostres alts i terres hidr¨¤ulics, i hem travessat una habitaci¨® amb llum natural per un costat i uns quants flaixos per l¡¯altre fins a endinsar-nos al laboratori.

En aquesta petita cambra fosca amb l¡¯espai mesurat al mil¡¤l¨ªmetre, Pilar Aymerich guarda en un moble-arxivador les fotografies que ha anat ampliant al llarg dels anys. Uns calaixos de cartr¨® de color blau, vermell i negre s¡¯organitzen amb etiquetes: retrats, transici¨®, feminisme, teatre, cementiris, gats... per¨° tamb¨¦ noms propis. ¡°Aquests s¨®n els calaixos, digu¨¦ssim, individuals. Aqu¨ª hi tinc tots els meus amics¡±, explica Aymerich assenyalant diferents arxivadors, ¡°tinc l¡¯Ovidi Montllor, la Maria Aur¨¨lia Capmany, el Fabi¨¤ Puigserver, la Montserrat Roig... La fotografia ¨¦s com un acte de possessi¨®, llavors en certa manera encara els tinc amb mi, no han desaparegut¡±. Els temes i personatges dels calaixos s¨®n els que han marcat la seva traject¨°ria com a fot¨°grafa, per¨° tamb¨¦ la seva vida. I s¨®n, tamb¨¦, les l¨ªnies que travessen La Barcelona de Pilar Aymerich (Comanegra, 2023). Aymerich, reticent a escriure les seves mem¨°ries, ha preferit publicar un llibre de fotografies, el m¨¦s complet que s¡¯ha editat mai de la seva obra, amb peus de foto i comentaris extensos que recullen an¨¨cdotes i el que passava rere i davant la c¨¤mera.

Al moble-arxivador Roig, per exemple, hi t¨¦ dos calaixos plens a vesar. Pilar Aymerich i Montserrat Roig es van con¨¨ixer el 1962 a l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual, un focus de resist¨¨ncia cultural antifranquista, dirigida per Ricard Salvat i Maria Aur¨¨lia Capmany. Nascudes a principis dels quaranta, les dues van cursar-hi estudis de teatre despr¨¦s d¡¯haver passat pel col¡¤legi de monges en una ¨¨poca on casar-se i tenir fills era l¡¯¨²nic que s¡¯esperava de les dones. ¡°L¡¯¨¨poca ens ofegava. Totes dues vam entrar-hi pel mateix motiu: vol¨ªem treure¡¯ns la grisor de sobre i buscar alguna cosa per viure¡±. A l¡¯Adri¨¤ Gual, Aymerich no nom¨¦s hi trobar¨¤ una formaci¨® human¨ªstica i teatral que marcar¨¤ la seva obra, tamb¨¦ aquella companya amb qui acabar¨¤ formant el t¨¤ndem m¨¦s llegendari del periodisme catal¨¤.

¡°La Montserrat va donar veu a tota la cultura amagada d¡¯aquella ¨¨poca¡±, em diu la Pilar. I si Roig hi va donar veu, Aymerich hi va posar rostre. Parlem de Josep Maria Benet i Jornet, que tenia tota la seva obra en un calaix, de Merc¨¨ Rodoreda o T¨ªsner, que tot just acabaven d¡¯arribar de l¡¯exili, de Josep-Llu¨ªs Marfany, que va marxar a fer de lector a Anglaterra, d¡¯Ovidi Montllor, que no podia cantar perqu¨¨ li prohibien totes les cantades, de Lola Anglada, que vivia a Tiana en l¡¯exili interior... ¡°Gent que el p¨²blic general no sabia qui eren¡±, m¡¯explica tot obrint un dels calaixos. ¡°Veus, aqu¨ª hi ha l¡¯Ovidi Montllor, que tamb¨¦ en tinc moltes fotos perqu¨¨ era amic i li havia fet portades de discos¡±; molt delicadament va passant les primeres fotografies que li va fer, fins que arriba a l¡¯ic¨°nic retrat del cantant traient fum pel nas que apareix a la portada del disc Un entre tants. ¡°Quan pujava dalt d¡¯un escenari, era aix¨°¡±, assenyala la imatge, ¡°una fera ferotge, combatiu, pol¨ªtic¡±.

¡°Transici¨®. Vintage¡±. Obrim un altre calaix amb c¨°pies d¡¯¨¨poca i de seguida ens endinsem als carrers de Barcelona dels anys setanta, efervescents, ¨¤vids de mobilitzacions i esperances. ¡°Per fer aquesta fotografia¡±, m¡¯ensenya la de la protesta dels obrers de la construcci¨® del 1976, ¡°vaig arribar a primera hora de la tarda a la pla?a Sant Jaume, que ja estava plena, i vaig preguntar: ¡°Compa?eros, ?por d¨®nde vais a pasar?¡±. Em van respondre: ¡°?Vamos a bajar por la calle Ferran!¡±. Llavors vaig anar carrer Ferran avall, vaig veure les botigues modernistes i vaig tenir clar que el que volia ensenyar era la lluita de la Barcelona obrera amb el modernisme¡±. Aquesta foto no es va acabar publicant, per¨°. ¡°No, finalment la revista Triunfo va publicar un pla general on no es veien les cares perqu¨¨ jo, sense ser-ne conscient, havia retratat els l¨ªders sindicals en la clandestinitat. Anys m¨¦s tard, mirant les fulles de contacte dels rodets de les manifestacions del meu arxiu, em vaig adonar que sempre que es veia la cara d¡¯una persona la tapava amb una ratlleta negra. Tenia por que la policia vingu¨¦s a escorcollar el meu estudi i no volia que detinguessin ning¨² per les meves fotos¡±.

Les primeres mobilitzacions que va fotografiar Aymerich van ser a Londres, on va anar a petar en acabar els estudis de teatre, l¡¯any 1965. Era el moment de les grans manifestacions contra la guerra del Vietnam, dels Beatles, els Black Panters, Malcom X, Angela Davis, els happenings de Carnaby Street, i Aymerich, desitjosa d¡¯immortalitzar aquella ciutat viva, decideix fer-se fot¨°grafa i abandonar la idea de la direcci¨® teatral. Demana al seu pare que li envi? la c¨¤mera familiar, una Voigtl?nder, amb qu¨¨ far¨¤ les primeres passes. M¨¦s tard, escriur¨¤ al seu oncle Xavier Tarrag¨®, fot¨°graf del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya exiliat a Fran?a i heroi lluny¨¤ d¡¯Aymerich. ¡°Va ser una crida de socors, l¡¯¨²nica taula de salvaci¨® que vaig tenir per continuar en el m¨®n de la fotografia¡±. L¡¯oncle, que tenia un estudi de fotografia a Montrichard i era conegut a tota la comarca pel color suau de les seves fotografies, li ensenyar¨¤ l¡¯ofici.

Tornem al calaix de la Transici¨®. ¡°Amb la mort de Franco, comen?a el carrer. Cada dia hi sort¨ªem, ¨¦rem testimonis de l¡¯explosi¨® d¡¯una ciutat, i per primera vegada es veien fotografies de gent que volia canviar les coses. Hi havia molt moviment, era tota la societat civil demanant drets, perqu¨¨ drets no n¡¯hav¨ªem tingut ni un¡±. Moltes vegades ella participava en les manifestacions com una ciutadana m¨¦s. ¡°Fins i tot, ¨¦s clar, en aquell moment el feminisme emergia a partir de les Jornades Catalanes de la Dona, per¨° hi havia molts pocs fot¨°grafs parant-hi atenci¨®. Com que estava dintre del moviment, tinc documentat tot el que passava en el m¨®n del feminisme d¡¯aquella ¨¨poca¡±.

En aquestes primeres manifestacions feministes, Aymerich disparar¨¤ algunes de les fotografies m¨¦s ic¨°niques de la seva traject¨°ria. Des de la fotografia de la pancarta ?Jo tamb¨¦ s¨®c ad¨²ltera? de la manifestaci¨® pel cas de Mar¨ªa ?ngeles Mu?oz, acusada pel seu exmarit d¡¯adulteri, fins a la de les dues dones baixant per Rambla de Catalunya entrella?ades fent el signe de les dues mans en forma de vagina, o la fotografia de la manifestaci¨® en protesta per la violaci¨® i mort d¡¯Antonia Espa?a. En aquesta imatge es veu l¡¯encap?alament de la protesta passant per la Gran Via de les Corts Catalanes, just davant del cine Com¨¨dia, on es projectava una pel¡¤l¨ªcula del destape, g¨¨nere aparegut amb la supressi¨® de la censura franquista que es caracteritzava per despullar les dones davant la pantalla amb arguments delirants i denigrants. ¡°Vaig veure de lluny com avan?aven per la Gran Via i em vaig situar per poder fotografiar-les quan passessin per davant de l¡¯anunci del cinema. Volia mostrar el contrast de les dues realitats: les dones violades i el missatge feixista que encara sobrevivia¡±.

El domini de l¡¯espai en les instant¨¤nies de carrer d¡¯Aymerich s¨®n her¨¨ncia de la direcci¨® teatral que no va acabar exercint, per¨° que travessa d¡¯una manera o altra el seu arxiu. ¡°En realitat, el que busco ¨¦s un escenari que defineixi una situaci¨® o un personatge¡±. A vegades, l¡¯her¨¨ncia del teatre s¡¯infiltra en les fotografies d¡¯Aymerich per altres racons. ¡°He fet tots els papers de l¡¯auca perqu¨¨ el personatge que estic retratant se senti c¨°mode¡±, confessa.

Li demano que obri algun dels calaixos de retrats que t¨¦ ordenats alfab¨¨ticament. De seguida estira l¡¯arxivador de la P i en surt una ampliaci¨® d¡¯¨¨poca del fam¨®s retrat de Josep Pla al mas de Llofriu. ¡°La Montserrat Roig el va entrevistar per a la revista Destino, i en acabat em va trucar molt enfadada. Es veu que al final de l¡¯entrevista li va demanar consell, ja que ella estava comen?ant a escriure, i Pla se la va mirar de dalt a baix i li va dir: ¡®Nena, amb aquestes cames que vost¨¨ t¨¦ no cal que escrigui¡¯. La Montserrat, a m¨¦s, em va dir que ell no es volia deixar fotografiar, que jo mateixa, que ho prov¨¦s si volia. I em vaig dir, ¡®doncs me¡¯n vaig al mas a veure qu¨¨ passa¡¯. Nom¨¦s arribar surt la masovera, que em pregunta si porto els llibres i li dic que s¨ª. ¡®El senyor Pla l¡¯est¨¤ esperant, pugi¡¯. Aix¨ª que entro fins al primer pis i me¡¯l trobo amb el cigarret penjant, el guardapols i la boina. ?s clar, com a bon pag¨¨s, quan li feien fotos es vestia de diumenge, per¨° aquell dia no n¡¯esperava, de fotos. I quan em va veure li vaig dir: ¡®Senyor Pla, soc una admiradora seva, li podria fer unes fotografies?¡¯. Em va dir que s¨ª i el vaig retratar al balanc¨ª, a la taula a tocar de la llar de foc... fins que em va preguntar: ¡®Que portes els llibres?¡¯. I jo: ¡®S¨ª, senyor Pla, els tinc al cotxe¡¯. Llavors vaig sortir i ja no vaig tornar¡±.

El Paquito, un dels gats amb qui conviu la fot¨°grafa, es passeja curi¨®s per davant nostre. A Pilar Aymerich se li ha atribu?t m¨¦s d¡¯una vegada una mirada felina: sigil¡¤losa, pacient, discreta. La seva c¨¤mera ha estat testimoni del despertar d¡¯un pa¨ªs oprimit, d¡¯una cultura a l¡¯ombra, d¡¯uns anhels compartits. Tanca tots els calaixos: ¡°A mesura que passen els anys aquest arxiu est¨¤ cada cop m¨¦s ple de personatges estimats i admirats. A vegades miro les c¨°pies de contacte i veig una foto que no he ampliat mai. Aleshores em tanco al laboratori i amb la llum vermella i m¨²sica els faig sortir de la foscor¡±.