Una passejada per jardins filos¨°fics amb Josep Mu?oz Redon

Censurava l¡¯estoic S¨¨neca que a l¡¯entrada del Jard¨ª d¡¯Epicur es podia llegir la inscripci¨® seg¨¹ent: ¡°Hoste, aqu¨ª estar¨¤s b¨¦, aqu¨ª el b¨¦ suprem ¨¦s el plaer¡±. El fil¨°sof rom¨¤ se serv¨ª de la paraula voluptas per referir el terme grec hedon¨¦ (¡®plaer¡¯), fi de l¡¯epicureisme, una filosofia definida com a hedonisme que...

Censurava l¡¯estoic S¨¨neca que a l¡¯entrada del Jard¨ª d¡¯Epicur es podia llegir la inscripci¨® seg¨¹ent: ¡°Hoste, aqu¨ª estar¨¤s b¨¦, aqu¨ª el b¨¦ suprem ¨¦s el plaer¡±. El fil¨°sof rom¨¤ se serv¨ª de la paraula voluptas per referir el terme grec hedon¨¦ (¡®plaer¡¯), fi de l¡¯epicureisme, una filosofia definida com a hedonisme que aspirava a aconseguir la felicitat mitjan?ant el gaudi. Potser l¡¯opulenta i exquisida voluptas romana tenia poc a veure amb l¡¯austera hedon¨¦ d¡¯Epicur, un pensador que entenia la filosofia com un art de viure, com deia Nietzsche, en un modest jardinet, amb figues, formatge i tres o quatre amics. Un carpe diem certament moderat i frugal.

Josep Mu?oz Redon ha fet sempre seva la m¨¤xima d¡¯Epicur que ¡°vana ¨¦s la paraula d¡¯aquell fil¨°sof que no posa remei a cap dol¨¨ncia de l¡¯home¡±. El seu tarann¨¤ filos¨°fic l¡¯ha bastit sempre entenent la utilitat de la filosofia com una paraula que ens ajuda a foragitar qualsevol neguit de l¡¯¨¤nima, per¨° que tamb¨¦ dona resposta, amb Arist¨°til, a qualsevol dels requeriments vitals amb qu¨¨ ens interpel¡¤la aquesta realitat que tant ens meravella i ens inquieta alhora. Mu?oz Redon ha passat molts anys a les aules de secund¨¤ria i sap com de necess¨¤ria ¨¦s la claredat i la simplicitat del llenguatge per respondre a les preguntes desinhibides i intel¡¤ligents dels adolescents, i amb El jard¨ª d¡¯Epicur, guanyador del premi Carles Rahola d¡¯assaig del 2023, acosta de nou l¡¯abstrusa filosofia a la ciutadania amb un llenguatge senzill i pregon amb qu¨¨, com a les m¨¤ximes d¡¯Epicur, es responen no poques inquietuds vitals dels homes. Ja ho havia fet abans a Filosofia de la felicitat, L¡¯illa de Rousseau o El arte de la existencia, manuals d¡¯instruccions per a la vida quotidiana, per pensar la vida i viure el pensament.

El jard¨ª d¡¯Epicur no s¡¯esgota nom¨¦s en el parad¨ªs de l¡¯hedonisme i l¡¯escola de filosofia fundada a Atenes, en un petit jard¨ª o hort, cap al 306 aC, sin¨® que Mu?oz Redon ens endinsa en altres jardins de la hist¨°ria de la filosofia on trobar llocs on s¡¯ha tornat a bastir el jard¨ª d¡¯Epicur; ¨¦s a dir, espais de felicitat centrats en els petits plaers de la vida i en el valor d¡¯all¨° que no per simple o petit ¨¦s insignificant. Visitem alguns paradisos filos¨°fics, com els de Montaigne, Rousseau, Marx, Foucault o Byung-Chul Han, entre d¡¯altres, visita guiada que es complementa amb uns microdi¨¤legs plat¨°nics de Mu?oz Redon amb els seus amics fil¨°sofs i companys de professi¨® i de vida, ja jubilats, amb qui ha viatjat al llarg dels anys des dels parcs d¡¯Atenes fins al jard¨ª de Claude Monet a Giverny, i on filosofen sobre el perqu¨¨ del tot plegat sota l¡¯efecte de l¡¯aroma de la terra.

Mu?oz Redon ens recorda com de solitaris han estat sempre el fil¨°sofs com a passejants, ja es tracti de Kant de matinada per K?nigsberg, Benjamin pels passatges de Par¨ªs o Wittgenstein a la seva cabana davant del mar, sempre per¨° cercant la via per garantir una harm¨°nica sociabilitat humana. La sensaci¨® final ¨¦s que els jardins filos¨°fics tenen un efecte terap¨¨utic perqu¨¨, com deia Foucault, han estat i s¨®n una esp¨¨cie d¡¯heterotopia feli?, des que, com recordava Bacon, D¨¦u plant¨¤ el primer jard¨ª o parad¨ªs, o en espais com les vinyes de Bordeus de Montaigne, on amb l¡¯ajuda dels fil¨°sofs podrem saber sempre de qu¨¨ fugim, encara que no sapiguem sempre el que busquem.