Les vinyetes existencialistes de Daniel Clowes

Daniel Clowes fa anys que va assolir el control total del seu art i dibuixa c¨°mics que s¨®n variacions de les seves maneres pures (¨¦s igualment perfeccionista quan vol posar-se seri¨®s i parlar de la solitud i el bloqueig emocional, que quan ironitza sobre el revers del somni subur?bial americ¨¤). Fa gr¨¤cia constatar que ens fem vells (se¡¯ns fan vells els autors i envellim els lectors) i que l¡¯autor que va consolidar la seva carrera il¡¤lustrant la confusi¨® juvenil (Ghostworld, 1995) i va reinventar el Vertigen de Hitchcock amb un detectiu jove (David Boring, 2000), ara vol trobar el sentit a una vida sencera. L¡¯¨²ltima obra de Clowes ¨¦s ben b¨¦ una bio?grafia. L¡¯arc temporal a M¨°nica ¨¦s el de tota una vida: la M¨°nica vol reconstruir la hist¨°ria de la seva gestaci¨® i crian?a i aix¨° inclou recuperar la mem¨°ria emboirada dels anys seixanta, descobrir qu¨¨ feia la mare just abans de quedar-se embarassada.

Aquest ¨¦s un c¨°mic existencialista. La coberta no se n¡¯amaga, i hi figura la protagonista volent esbrinar quin ¨¦s el seu lloc en el cosmos. Per entendre¡¯s a si mateixa, ara que ja ha entrat en la seixantena, hauria d¡¯entendre certs episodis del seu passat i, el m¨¦s dif¨ªcil, entendre quina mena de dona va ser la Penny, la mare (i tota una llarga llista d¡¯amics i amants per decidir qui ¨¦s candidat a pare biol¨°gic). La questa ¨¦s impossible. Com es poden arribar a comprendre les motivacions d¡¯una inconformista com la Penny? La M¨°nica nom¨¦s n¡¯obt¨¦ flaixos i prou: un xicot que lluita al Vietnam mentre la Penny s¡¯enrotlla amb un expressionista abstracte, un ?jueu, un c¨ªnic, i va a festes beatniks on les noies xerren amb les noies i els nois amb els nois. A la Penny li agrada exasperar les parelles. Ning¨² no sap qu¨¨ li falta, qu¨¨ l¡¯allunya de ser feli?. L¡¯arribada dels anys hippies no ajuda gaire a l¡¯espiritualitat mai satisfeta de la Penny, i la inquietud, finalment, la duu a una secta extravagant. La Penny deixa la M¨°nica amb l¡¯¨¤via i ning¨² no la torna a veure. L¡¯ingr¨¦s de la M¨°nica en l¡¯edat adulta no la fa sentir pas menys perduda.

Fullejant el c¨°mic ens adonem que hi ha p¨¤gines blanques i p¨¤gines amb el fons crema. Les primeres estan destinades a la narraci¨® principal, la de la M¨°nica, i les altres a les hist¨°ries transversals que Clowes encarta per desfogar-se amb una mica de varietat i fantasia, tot i que remeten als malestars de la M¨°nica. Llegim sobre un jove que torna al poble i descobreix que s¡¯ha transformat en un lloc angoixant (entre l¡¯horror c¨°smic de Lovecraft i la broma de The Wicker Man), o el mon¨°leg d¡¯un pintor solitari i grillat (dedu?m que ¨¦s l¡¯spin-off de l¡¯artista que havia festejat la Penny).

Ja fa anys que Clowes juga amb els formats i es desmarca de les mides de comic book. Aquest volum no arriba a ser un ¨¤lbum europeu per¨° ha crescut prou respecte Patience (2016), i aix¨ª llueixen m¨¦s el dibuix de Clowes i la seva falsa senzillesa (est¨¤ planificada i plena de detallets reveladors): els personatges fan cara de rumiar tantes coses que no cabrien en una bafarada i les ombres (les l¨ªnies de l¡¯entintatge que els marquen la pell) estan per fer m¨¦s sinistra l¡¯exist¨¨ncia.

Un record de la M¨°nica, inoblidable, resumeix el bon ull de Clowes i la punteria de la seva narrativa: els adults la deixen sola al cotxe i ella treu les burilles del cendrer i hi juga, perqu¨¨ en el seu caparronet de nena desatesa conformen un zoo de fantasia.

M¨°nica?

Daniel Clowes?
Traducci¨® de Montse Meneses. Editorial Finestres
114 p¨¤gines. 27,55 euros