Els llibres que ens esperen el 2024
Les editorials comencen a mostrar les novetats literàries per a l’any vinent, amb obres d’autors com Eva Baltasar, Pol Guasch o Jordi Puntí
Com cada any, ja es comencen a conèixer les novetats editorials que ompliran les llibreries el 2024. Hi ha escriptors molt destacats que tornen a escena, periodistes que fan biografies, humoristes que transcriuen el que saben fer millor i llibres corals que segueien reflexionant sobre feminisme.
Ocàs i fascinació, d’Eva Baltasar (Club Editor)
El 6 de mar? arriba a les llibreries la nova novel·la d’Eva Baltasar, que deixa enrere el tríptic. Aquesta vegada la història està dividida en dues parts: l’ocàs, en què una jove a qui han fet fora del pis, i que es troba en la intempèrie més absoluta, aprèn a sobreviure netejant les cases dels altres; i la fascinació: un deliri gòtic i un final que et deixa amb un pam de nas.
Neu a la porta / Ull de gat (Temps Obert), de Teresa Colom (Comanegra)
Les onze novel·les de Temps Obert especulaven sobre les onze vides possibles d’un mateix protagonista, Daniel Bastida. Comanegra continua el projecte amb escriptors contemporanis. Ja han publicat les novel·les de Núria Cadenes, Joaquim Carbó i Borja Bagunyà, i comencen l’any amb Teresa Colom.
La conformista, d’Alba Dedeu (L’Altra)
El 14 de febrer l’escriptora i traductora de Granollers publica nova novel·la. Han passat més de deu anys des de Gats al parc i L’estiu no s’acaba mai, i ara trenca el silenci literari amb una història de matrimonis imperfectes.
Guanyaràs una mar llisa, de Miquel Martín Sierra (Periscopi)
Després de l’èxit de La drecera, Miquel Martín Sier?ra publica una història sobre la vida als pobles pescadors de la Costa Brava. Un llibre que parla de la gent de mar, dels corallers catalans que s’aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX i, també, del patiment dels qui es quedaven a terra. Arriba a les llibreries el 12 de febrer.
Ofert a les mans, el paradís crema, de Pol Guasch (Anagrama)
Guasch torna amb una novel·la sobre l’amistat enmig del col·lapse. Aquí ressegueix la història de dos amics que venen de mons diferents i viuen l’efervescència de la vintena en una època marcada per l’extinció. El 24 de gener a les llibreries.
Deimos, de Lucia Pietrelli (Males Herbes)
Abans de Sant Jordi, el 6 de mar?, podrem tornar a llegir Lucia Pie?trelli amb una novel·la sobre el viatge d’una filla, originària d’una illa abandonada per la mort, que marxa a la recerca de la seva mare. Deimos és una novel·la intimista amb aires de llegenda.
Confeti, de Jordi Puntí (Proa)
Al febrer Proa publica els llibres guanyadors de la Nit de Santa Llúcia. Puntí, premi Sant Jordi, és l’autor de Confeti, una “antibiografia” protagonitzada per un dels músics catalans més internacionals i de més èxit del segle XX, Xavier Cugat.
Tot el que no sigui morir-se, de Marc Sarrats (La Magrana)
L’humorista Marc Sarrats presenta els seus respectes davant la Mort i es riu de la incomprensió, els ritus, les barreres emocionals, el dol i la seva mercantilització, i, en general, del sofriment davant l’últim misteri de l’existència. Deu relats entorn de la mort i d’un mateix tanatori. A les llibreries el 15 de febrer.
Una novel·la comercial, de Pon? Puigdevall (Edicions del 1984)
Al llarg d’un estiu, a Sant Feliu de Guíxols, la Teresa Garriga i els seus dos fills, la Magda i l’Oriol, constaten dues fatalitats: que la por que alguna cosa s’esdevingui és més insuportable que l’esdeveniment mateix i que l’ànsia d’una herència pot distorsionar el caràcter d’una família. Una novel·la àgil, malvada i una mica grotesca. Es publica a finals de gener.
Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater, de Pep Blay (Navona)
Carles Sabater tenia 36 anys quan va morir. Sau acabava d’actuar a Vilafranca en el primer concert d’una gira que havia de suposar el renaixement de la banda i la superació d’una crisi creativa. Al febrer podrem llegir la reconstrucció de Pep Blay de l’evolució humana i artística de l’ídol caigut.
Urgell. La febre d’aigua, de Vicen? Villatoro (Proa)
Una novel·la sobre la gran epopeia humana que va representar a mitjan segle XIX la construcció del canal d’Urgell, una de les obres més ambicioses de la seva època a tot Europa. Més enllà de la història concreta, la novel·la és una metàfora de tots els episodis històrics —alguns de ben pròxims— en què la gent es revolta espontàniament contra una situació injusta i hostil i somia una revolució per canviar-la. A les llibreries a finals de gener.
El negoci dels nadons, d’Elena Crespí (Raig Verd)
La gestació subrogada vulnera els drets de les mares gestants i també el de les cria?tures en la majoria dels casos. Aquesta és la tesi que travessa un assaig que pretén desemmascarar el funcio?nament d’una pràctica que troba la seva lògica en el capitalisme més salvatge. Abans de Sant Jordi a les llibreries.
Allò que només els passa als altres, d’Andreu Martín (Crims.cat)
Al nou llibre d’un dels noms més reconeguts de la novel·la negra, que es publica al gener, Marc Olvan és un advocat d’ofici en hores baixes, enamoradís i alcohòlic. Lidia Pedralba és una mare desesperada perquè el seu fill està en presó preventiva, a l’espera de judici, acusat d’haver violat un nen de quatre anys. Pedralba necessita un advocat per ac?tuar contra Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat el seu fill a la presó. Olvan serà la persona triada per dur a terme la investigació.
Màtria o barbàrie, de Júlia Ojeda, Anna Punsoda, Marta Roqueta (Angle)
Les autodenominades “Matriotes” editen un compendi d’articles de diverses autores que reflexionen sobre el feminisme des d’una perspectiva catalana. Al mar? a les llibreries.