Els millors llibres del 2023

1. ¡®A les dues seran les tres¡¯, Sergi P¨¤mies (Quaderns crema)

Un cop l¡¯any, a les dues s¨®n les tres, i no ¨¦s igual. Cada vegada que el canvi d¡¯hora evidencia que ni tan sols el temps ¨¦s una certesa inexpugnable, tot trontolla una mica. No es pot evitar el somriure ir¨°nic quan ¨¦s Sergi P¨¤mies qui titula aix¨ª un recull de relats sobre la relaci¨® atzarosa amb la mem¨°ria. Cinc anys despr¨¦s de L¡¯art de portar gavardina (Quaderns Crema, 2019), P¨¤mies continua barrejant passat, present i imaginaci¨®, tot confiant, diu, que els recursos de la narrativa breu l¡¯ajudaran a entendre el que encara ¨¦s una inc¨°gnita. Un llibre troba lectors si el context ho permet, i A les dues seran les tres ¨¦s el millor del 2023 perqu¨¨ ve de gust que la narrativa torni a importar tant com la veritat.

Si els contes de L¡¯art de portar gavardina depuraven liter¨¤riament el desamor, la vellesa dels pares i els fracassos adults, A les dues seran les tres serveix a l¡¯autor per preguntar-se sobre qu¨¨ escriure quan tot est¨¤ relativament b¨¦. ?s un P¨¤mies menys ficcional i m¨¦s autobiogr¨¤fic que el dels primers llibres, per¨° sota una fa?ana aparentment senzilla hi ha una estructura narrativa complexa sostenint cada relat. I el P¨¤mies/narrador ho va avisant. A ¡®Dies hist¨°rics¡¯, la hist¨°ria d¡¯un conte que no ho arriba ser, explica que volia escriure sobre dos homes que tenen la seva primera cita de Tinder el dia de l¡¯atemptat a les Rambles. Quan descobreix que la can?¨® ¡®Jueves¡¯ de La Oreja de Van Gogh parteix d¡¯una idea semblant, conclou que ha com¨¨s un error de judici, i que cal ¡°mantenir-se al marge de l¡¯intent ¡ªdefinitivament demag¨°gic¡ª de posar la realitat al servei de la ficci¨® en comptes de posar la ficci¨® al servei de la realitat¡±. A ¡®La segona persona¡¯, un P¨¤mies jove vol ser poeta i demana consell a un poeta s¨¨nior ¡ªque signa amb tres consonants¡ª. Aquest li diu que ¡°la poesia, al meu entendre, tamb¨¦ ¨¦s un artifici¡±. La recomanaci¨® li serveix per passar dels versos narcisistes adolescents a ¡°aplicar un criteri m¨¦s artesanal per transformar en prosa les turbul¨¨ncies que els havien inspirat¡±.

Cal certa viol¨¨ncia contra un mateix perqu¨¨ l¡¯autoficci¨® no es conformi amb justificacions autocomplaents o l¡¯enaltiment de l¡¯autenticitat. Ho explica Vivian Gornick a La situaci¨® i la hist¨°ria, un assaig sobre la literatura del jo que Mar Molero ha tradu?t al catal¨¤ per a L¡¯Altra Editorial: ¡°Tota obra liter¨¤ria t¨¦ una situaci¨® i una hist¨°ria. La situaci¨® ¨¦s el context o les circumst¨¤ncies, a vegades la trama; la hist¨°ria ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia emocional que interessa a qui escriu: el discerniment, la saviesa, la cosa que un ha vingut a dir. (...) Qui escriu narrativa personal, com el poeta o el novel¡¤lista, s¡¯ha d¡¯implicar amb el m¨®n, perqu¨¨ aquesta implicaci¨® crea experi¨¨ncia, l¡¯experi¨¨ncia crea coneixement i al final ¨¦s el coneixement ¡ªo potser el moviment cap al coneixement¡ª el que compta¡±. Entre muntanyes de llibres que confonen l¡¯experi¨¨ncia pr¨°pia amb la literatura, A les dues seran les tres sobresurt perqu¨¨ el jo de P¨¤mies ens arriba elaborat en forma de coneixement. El desig individual de comprendre es transforma i esdev¨¦ una eina ¨²til tamb¨¦ per al lector indeterminat. ¡°Llegir a trav¨¦s de la necessitat pr¨°pia, limitada per¨° aclarida, vaig concloure, era ensenyar-se a un mateix a com escriure m¨¦s b¨¦, i com ensenyar m¨¦s b¨¦ a escriure¡±, diu Gornick.

Tant en la narrativa com en els seus articles, Sergi P¨¤mies escriu contra la grandiloq¨¹¨¨ncia i l¡¯afectaci¨®, perqu¨¨ la realitat no necessita paraules grandiloq¨¹ents i afectades que la defensin. El que ens diuen aquests contes ¨¦s que hi ha molta m¨¦s riquesa en la digressi¨® artesanal que en el discurs prefabricat, i que la literatura serveix per aprofitar-se de l¡¯atzar i imaginar desenlla?os possibles. Tanquem un any prol¨ªfic, on s¡¯ha premiat, elogiat i q¨¹estionat la necessitat de la literatura de l¡¯experi¨¨ncia. I per aix¨° ¨¦s bonic fer-ho encap?alant la llista del que ens hem de quedar amb un llibre que celebra l¡¯ofici d¡¯escriptor i el proc¨¦s labori¨®s de trobar les paraules correctes per a les coses. Per Carlota Rubio

¡®A les dues seran les tres¡¯

Sergi P¨¤mies
Quaderns crema

2. Matar el nervi, d¡¯Anna Pazos (La Segona Perif¨¨ria)

Matar el nervi ¨¦s un relat memorial¨ªstic sobre l¡¯educaci¨® sentimental i sexual, de formaci¨® de la identitat d¡¯una dona en brega cont¨ªnua contra el neguit de la mediocritat, el buit i la insignifican?a. Autobiografia feta d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia, pensament i extrems vitals, es desplega com un periple per diverses ciutats del m¨®n, que recorre la viv¨¨ncia dels vint als trenta anys: experi¨¨n?cia sexual assedegada d¡¯amors abismals, d¡¯ideals de coronaci¨® d¡¯intensitat, de resseguir amb aire fren¨¨tic homes, ciutats i aventures-fugides endavant (d¡¯aqu¨ª el nervi del t¨ªtol), per¨° sense caure en t¨°pics ni obvietats. Tamb¨¦ hi treuen el cap els primers temptejos en el periodisme, esquitxats d¡¯anticl¨ªmax i de cr¨ªtica a les servituds i les in¨¨rcies.

El debut literari d¡¯Anna Pazos ¨¦s als ant¨ªpodes del t¨°pic, del tipisme i de l¡¯efectisme tant quan parla del desig i la necessitat de la seducci¨® dels homes com quan enfoca amb dist¨¤ncia primmirada les ciutats de la joventut. La seva escriptura ¡ªdomini de ritme, perip¨¨cia valuosa, reflexi¨® esmolada, deix de Joan Di?dion, al punt de contund¨¨ncia i dubte¡ª ensenya unes altres Tessal¨°nica, Jerusalem o Nova York. El pensament s¡¯ancora en aquestes ciutats per agafar dist¨¤ncia, ja sigui dist¨¤ncia de la romantitzaci¨® de les sortides universit¨¤ries d¡¯Erasmus, de la causa palestina, de l¡¯eclosi¨® del Me Too o del proc¨¦s independentista. Viv¨¨ncies i pensament avancen de bracet, ben trenats, per camins lluny de l¡¯obvietat i del simple impacte: manega un desfici que deixa rastre.

Mesurant el que ensenya i el que amaga, regla d¡¯or de la narrativa autobiogr¨¤fica, fa emergir la sensaci¨® de desarrelament al costat del privilegi de classe, cosa inusual en la literatura catalana. No estraf¨¤ ni sobreactua el desarrelament ni el privilegi, no performa pobreses ni intenta conv¨¨ncer del que no ¨¦s, ni purgar qui sap quina ferida. Per aix¨°, per la proximitat i claredat amb teca de la narradora, rutlla, sedueix, resulta no nom¨¦s convincent sin¨® evocadora i interessant¨ªssima. Per Anna Ballbona

Matar el nervi

Anna Pazos
La Segona Perif¨¨ria

3. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d¡¯Irene Sol¨¤ (Angrama)

El mite est¨¤ m¨¦s connectat a l¡¯eternitat que no amb el temps on ens passa la vida lenta i sense d¨¦us. Segurament sigui aquesta estranya naturalesa, que ¨¦s la d¡¯una humanitat despullada fora de la nostra realitat ambigua, el que ens atemoreix i ens magnetitza quan ens endinsem al territori d¡¯encegadora lucidesa on es preserva la mitologia m¨¦s viva. La flama prometeica ens fa de mirall, el mite inquieta perqu¨¨ experimentant-lo desenterres de la pr¨°pia consci¨¨ncia tab¨²s at¨¤vics que ens configuren com a individus. Aventurar-se a explorar aquesta mena de coneixement hum¨¤, massa hum¨¤, ¨¦s el que proposa Irene Sol¨¤ a Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres. Mort i mal, cuina i sexe. ?s una enlluernadora faula fosca que contrasta amb la fascinadora naturalesa de Canto jo i la muntanya balla i que fa exactament all¨° que el t¨ªtol i la imatge de coberta proposen: convidar-nos a contemplar all¨° que fa por, connectar-nos amb l¡¯atavisme on el mal s¡¯integra a la vida. Entrem dins d¡¯un mas, gaireb¨¦ no en sortirem, viurem amb les dones malgirbades d¡¯una mateixa nissaga, som entre el Montseny i les Guilleries. ¡°Llavors el toro¡±. El diable no triga gens a fer acte de pres¨¨ncia i la seva figura ser¨¤ omnipresent a la casa vella i bruta on res no passa, excepte la mort, mentre passen els segles dels segles fins avui. ¡°L¡¯¨²nic que se sentia dins d¡¯aquella casa negra i mig enrunada eren les riallades de l¡¯una, els sanglots dels altres i el rau-rau de les panxes, mortes de gana¡±. El principal m¨¨rit del llibre ¨¦s crear un artifici est¨¨tic tan potent que la seva estranyesa se¡¯ns faci del tot natural. Sol¨¤ el construeix amb una llengua riqu¨ªssima, el domini del llegendari de la bruixeria i el folklore sense cap mena d¡¯arqueologia i una escriptura a la medul¡¤la de la qual es viu el festival de la sinest¨¨sia. Si entres al Mas Clavell el m¨¦s probable ¨¦s que ja mai puguis sortir-ne. Mentre Freud saliveja, les hereves de la Mila la connecten amb la millor literatura catalana present. Per Jordi Amat

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

Irene Sol¨¤
Angrama

4. Una hist¨°ria ¨¦s una pedra llan?ada al riu, de M¨°nica Batet (Angle Editorial)

L¨¢zaro Carreter advertia una idea sovint oblidada: que en literatura fons i forma s¨®n inseparables; que el tema d¡¯un text est¨¤ present en els seus trets formals. Eixe esperit domina l¡¯extraordin¨¤ria novel¡¤la que ha escrit M¨°nica Batet: una obra mestra de la literatura catalana recent que mereix major atenci¨® cr¨ªtica. Perqu¨¨ Una hist¨°ria ¨¦s una pedra llan?ada al riu ¨¦s moltes coses alhora.

La primera: una lli?¨® d¡¯estil. Batet desplega una personal¨ªssima i original escriptura allunyada de la pirot¨¨cnia v¨¤cua. Exemples: la m¨¨trica musical del fraseig, els canvis saga?os de punt de vista, la frase esmolada en abs¨¨ncia de connectors, la incrustaci¨® dels di¨¤legs sense guions ni cometes enmig del text, una acci¨® que es descriu a si mateixa, els encertats noms dels personatges (el Futur Folklorista, el Revolucionari, l¡¯Escoltadora de Can?ons, el Dirigent, el Futur Cantant de la L¨ªnia) i dels llocs (la Ciutat, la L¨ªnia, la Nostra Banda, l¡¯Altra Banda, el Gran Passeig). I el lirisme. Un lirisme que batega en l¡¯atmosfera, en la puntuaci¨® i en els fabulosos inicis de cap¨ªtol. Gran literatura europea.

En segon lloc, ¨¦s una addictiva hist¨°ria ¡ªamb cent primeres p¨¤gines memorables¡ª constru?da a partir de l¡¯amistat entre dos joves que no sabien ballar i que deriva en la lluita de tota una societat contra una dictadura repressora. Els contes populars d¡¯aquest pa¨ªs sense nom ¡ªuna mescla de RDA, Ceausescu, Hongria 56, el pa?ral¡¤lel 38 de les Corees i Gr?ndola, Vila Morena¨C articulen la narraci¨® i fan de la novel¡¤la un trencad¨ªs d¡¯hist¨°ries. Un ¨¤lef del folk.

Finalment, ¨¦s una interessant reflexi¨® sobre la llibertat vista des d¡¯angles diversos. El comprom¨ªs pol¨ªtic de la cultura. El valor i les cadenes de la tradici¨®. El coratge contra la censura. Els titubejos de l¡¯autocensura. El silenci que es fa insuportable. El poder d¡¯una can?¨® s¨ªmbol. Com un r¨¨gim li treu la voluntat a una persona. Eixa frase ¡ªens hi haurem d¡¯acostumar¡ª que ensorra una societat i alhora salva una vida. El moment que el poble deixa d¡¯obeir. La maroma de l¡¯amor. Ai, amic meu, m¡¯agrada tant ser subversiu, diu el Revolucionari. Aix¨° ha fet M¨°nica Batet. I a Saramago li haguera encantat. Per Paco Cerd¨¤

Una hist¨°ria ¨¦s una pedra llan?ada al riu

M¨°nica Batet
Angle Editorial

5. La mestra i la B¨¨stia, d¡¯Imma Mons¨® (Anagrama)

Potser no sabeu que hi pot haver m¨¦s veritat en un conte que a la realitat?¡±, li diu a un dels seus alumnes la Severina, protagonista de La mestra i la B¨¨stia. Severina ¨¦s un personatge fictici, com tamb¨¦ ho ¨¦s Dusa, el petit poble pirinenc on el 1962 s¡¯instal¡¤la la jove per exercir de mestra, deixant enrere la casa familiar on va cr¨¦ixer amb els seus pares, ja morts, a?llada del context franquista i de les seves doctrines. Tot i que hi ha elements reals ¡ªl¡¯expedient de guerra del pare de l¡¯autora, figura essencial per construir el personatge del pare de la Severina; la mare ¨¦s mestra com ho era tamb¨¦ la de l¡¯autora¡ª, Mons¨® opta per la ficci¨® per abordar una novel¡¤la sobre els silencis, sobre el pes de la hist¨°ria en la conviv¨¨ncia amb els altres, infestada de sospites, secrets i mirades acusat¨°ries, per¨° tamb¨¦ en la vida m¨¦s ¨ªntima, convertida en refugi i pres¨®. La Severina ¨¦s educada a casa per una mare que la mant¨¦ al marge de les consignes franquistes, tot i que li ensenya a repetir-les autom¨¤ticament, i que li descobreix la literatura i el pensament europeus, per¨° que, alhora, la protegeix mantenint en secret la milit¨¤ncia antifranquista del pare. La descobrir¨¤ molt temps despr¨¦s, quan, entre caixes, troba llibres amb falsa coberta i fulletons propagand¨ªstics. Per a la Severina, arribar a Dusa implica obrir-se al m¨®n, perdre la innoc¨¨ncia i aprendre a conviure en un ambient hostil on sostreure¡¯s de les consignes i dels rituals ¡ªanar a missa, assistir a la matan?a...¡ª ¨¦s motiu de sospita. Aix¨° explica l¡¯atracci¨® que sorgeix entre ella i en Sime¨®, un home al marge, envoltat de misteri i que, com ella, comparteix un passat que no es pot explicar. La mestra i la B¨¨stia ¨¦s una novel¡¤la complexa, plena de plecs, amb personatges poli¨¨drics i contradictoris, com el relat hist¨°ric, on les versions es contraposen, on el que es diu no ¨¦s el que ¨¦s. Una magn¨ªfica novel¡¤la sobre ¨¦ssers ferits i solitaris, sobre ¨¦ssers que s¡¯enfronten al m¨®n i intenten sobreviure al mig del fred i de la hist¨°ria. Per Anna Maria Iglesia

La mestra i la B¨¨stia

Imma Mons¨®
Anagrama

6. Biografia del foc, de Carlota Gurt (Proa)

'Biografia del foc'

L¡¯escriptora fa gala d¡¯un talent consolidat i apunta a una de les autoficcions m¨¦s aconseguides del panorama actual.

7. Xacona, de Jordi Mas¨® (Males Herbes)

'Xacona'

?s una novel¡¤la de reiniciaci¨® de Jordi Mas¨®, que comen?a en el moment que una viuda troba una carta d¡¯amor sense data enviada al seu marit, enterrat just el dia abans.

8. Triomfador, de Joan Jordi Miralles (Males Herbes)

'Triomfador'

La novel¡¤la versa sobre els lligams malaltissos que condicionen l¡¯exist¨¨ncia d¡¯uns adolescents en un internat de joves aspirants a l¡¯esport d¡¯elit.

9. Un brindis per Sant Martiri¨¤, d¡¯Albert Serra (H&O Editores)

'Un brindis per sant Martiri¨¤'

Aquest brindis del cineasta Albert Serra recupera el discurs que va improvisar com a pregoner de les festes de Sant Martiri¨¤, al seu poble. Parla dels seus or¨ªgens banyolins, el sentit l¨²dic de l¡¯art, la vida com a festa di¨¤ria, Barcelona, Canes, Locarno, Par¨ªs, Nova York...

10. Contra el m¨®n, de Pere Antoni Pons (Emp¨²ries)

'Contra el m¨®n'

Narrant els mals d¡¯una Mallorca mutilada, Pere Antoni Pons explica els mals actuals de la civilitzaci¨® occidental.

11. Tiberi C¨¨sar, de N¨²ria Cadenes (Proa)

'Tiberi C¨¨sar'

L¡¯autora reivindica el successor d¡¯August en la seva nova novel¡¤la, una narraci¨® apassionant amb un treball impecable de documentaci¨® i que admet la comparaci¨® amb les Mem¨°ries d¡¯Adri¨¤ de Marguerite Yourcenar.

12. La necessitat, de Pasqual Farr¨¤s (Edicions de 1984)

'La necessitat'

La novel¡¤la ¨¦s una particular aventura a la recerca de si mateixa de l¡¯Alicia, la protagonista, que compleix el somni de buscar la realitat aut¨¨ntica del m¨®n.

13. A la recerca de l¡¯obra perduda, d¡¯Albert Velasco (P¨°rtic)

'A la recerca de l'obra perduda'

Velasco relata els millors episodis com a conservador d¡¯un museu i investigador, una feina que no sempre es desenvolupa entre muntanyes de llibres, obres d¡¯art polsoses i magatzems.

14. Lo mig del m¨®n, de Roser Vernet (Club Editor)

Lo mig del m¨®n

L¡¯escriptora repensa el Priorat i el mostra en tota la seva diversitat: mosaic de cultius, d¡¯eres geol¨°giques, de poblacions que l¡¯han habitada, de climes, de parlars, de festes i d¡¯orografia.

15. Inventari d¡¯afinitats, de Ramon Mas (Biblioteca Dedalus)

'Inventari d'afinitats'

Mas proposa tres derives per una tradici¨® catalana poc transitada i sovint descatalogada, i perfila una biografia lectora capa? d¡¯unir Munn¨¦-Jord¨¤ amb Villalonga, Pujul¨¤ i Rusi?ol; o de descobrir el fil que porta de Bertrana a Sindreu, passant per Espriu i seguint per Pujols.

Aquesta llista s¡¯ha elaborat amb les votacions de: Jordi Amat ? Carlota Rubio ? Mar Rocabert ? Anna Ballbona ? Paco Cerd¨¤ ? Rudolf Ortega ? Adri¨¤ Pujol ? Jordi Gr¨¤cia ? Maria Dasca ? Pon? Puigdevall ? Anna Pazos ? Miquel Bonet ? Manel Garcia ? Jaume Claret ? Joan Burdeus ? Anna Maria Iglesia ? Andrea Genovart ? Mar Bosch ? V¨ªctor Garc¨ªa Tur ? Nadal Suau ? Georgina Sol¨¤