Eva Piquer aterra al Club del Quadern

Eva Piquer va aterrar dijous al vespre al club de lectura del Quadern fent una maniobra for?osa ¡ªno li agrada ser el focus d¡¯atenci¨®¡ª que va dirigir de manera clara i precisa per dir exactament el que volia dir. Ni m¨¦s ni menys. Tal com ha fet al seu ¨²ltim llibre, Aterratge (Club Editor), on ¡°l¡¯esfor? de contenci¨® sobre el que deia i el que no¡± es percep en tota l¡¯obra. Despr¨¦s de gaireb¨¦ vint anys allunyada de la novel¡¤la, la tamb¨¦ periodista cultural i directora del digital Catorze va publicar, el febrer del 2023, aquesta hist¨°ria de superviv¨¨ncia (o superviv¨¨ncies) on les met¨¤fores ajuden a explicar una cat¨¤strofe personal.

Abillada amb mitenes que li escalfen les mans ¡ªque t¨¦ molt sensibles als canvis de temperatura a causa de la s¨ªndrome de Raynaud, una particularitat que comparteix amb la narradora d¡¯Aterratge¡ª, Piquer va conversar amb la periodista Carlota Rubio i els lectors durant una hora llarga en qu¨¨ l¡¯escriptora, sempre amb certa prud¨¨ncia, va anar descabdellant la troca de l¡¯obra, la novel¡¤la que ¡°havia de trencar aquesta ratxa tan llarga sense publicar el que escrivia¡±, segons va recon¨¨ixer atribuint-ho a diferents motius, des de la impressi¨® que li causava publicar per feina fins a les ren¨²ncies personals lligades a la maternitat.

¡°Aquest llibre s¡¯acosta molt al llibre que jo volia escriure. I aix¨° no passa sempre¡±, va recon¨¨ixer l¡¯escriptora

Malgrat tot, potser aquest cop ha trobat el que volia dir, tenint en compte que va admetre que ¨¦s una obra de la qual se sent molt satisfeta. ¡°Aquest llibre s¡¯acosta molt al llibre que jo volia escriure. I aix¨° no passa sempre¡±, va confessar als assistents. I el p¨²blic, encurio?sit per si tenia molta obra in¨¨dita tancada amb pany i clau, despr¨¦s que manifest¨¦s que el que m¨¦s li agrada i fa a la vida ¨¦s llegir i escriure, per aquest ordre. Ella va fugir d¡¯estudi dient que no eren gaires coses, tot i que va recon¨¨ixer que tenia una novel¡¤la sencera que no ha vist la llum. De seguida va voler afegir que un dia, com a resposta a la pregunta d¡¯un dels seus fills, va expressar clarament la voluntat que aquesta hist¨°ria in¨¨dita no es publiqui mai. Un comentari que va semblar la seva voluntat de deixar-ho dit en p¨²blic per a la posteritat.

La hist¨°ria central d¡¯Aterratge, que es pot identificar amb la de l¡¯autora ¡ªtot i ser una ficci¨®¡ª ¨¦s la d¡¯una narradora que transita per una gran cat¨¤strofe que no gosa ni anomenar. ¡°Tot all¨°¡± ¨¦s la f¨®rmula que utilitza per identificar aquesta trag¨¨dia, que comen?a com un rellotge que s¡¯atura de cop despr¨¦s d¡¯un tsunami. Desinteressada fins ara per les met¨¤fores de la vida, Piquer s¡¯inventa una narradora que les veu a tot arreu i comen?a a jugar amb el poder que tenen.

Encara que va assegurar que ella mai havia tingut la d¨¨ria d¡¯aquestes figures ret¨°riques, tamb¨¦ va dir que l¡¯accident d¡¯un avi¨® que va caure el 1973 a S¨®lheimasandur (Isl¨¤ndia) li va servir com a desllorigador per a la seva novel¡¤la fragment¨¤ria, que passa en tres plans diferents: la narradora que vol tornar al m¨®n dels vius; el pilot de l¡¯avi¨® accidentat que explica com va aconseguir fer un aterratge que va salvar tot el passatge, i el viatge de la narradora amb un grup de persones per anar a veure les restes d¡¯aquest sinistre a la g¨¨lida Isl¨¤ndia.

¡°Tot all¨°¡± ¨¦s la f¨®rmula que usa per parlar de la trag¨¨dia, que comen?a amb un rellotge que s¡¯atura despr¨¦s d¡¯un tsunami

Amb un p¨²blic molt respectu¨®s amb les reserves personals de l¡¯escriptora, Piquer tamb¨¦ va argumentar que no n¡¯havia volgut parlar gaire per defer¨¨ncia als lectors. ¡°Parlar-ne amb la gent que no l¡¯ha llegit ¨¦s fer-li un mal favor al llibre¡±, va considerar. Per¨° com que a un club s¡¯hi arriba amb la feina feta, i es notava que aix¨ª havia estat, un assistent va gosar preguntar-li pel paral¡¤lelisme amb la realitat.

A la vegada que va recon¨¨ixer que necessitava aferrar-se a una met¨¤fora per explicar el que volia i lloar el valor que tenen en segons quins moments de la vida, tamb¨¦ va assegurar que ¡°escriure ¨¦s una construcci¨®, un artefacte, i la realitat ¨¦s una altra cosa¡±. Considerat un llibre de dol, la seva idea inicial era no fer ¡°res lacrimogen ni cursi¡±, un objectiu que compleix de sobres. Aix¨° no vol dir que el lector no es trobi amb sent¨¨ncies colpidores. Hi s¨®n, i el remouen per dins, com van fer notar els lectors d¡¯Aterratge.

Despr¨¦s d¡¯un primer trimestre amb assoliment excel¡¤lent, el Club del Quadern continuar¨¤ el 2024 amb Sergi P¨¤mies com a primer convidat l¡¯11 de gener. A les dues seran les tres, el millor llibre de l¡¯any per als cr¨ªtics i col¡¤laboradors de Quadern, ser¨¤ el protagonista. Amb un to m¨¦s autobiogr¨¤fic que mai, per¨° ben al contrari de la situaci¨® vital de Piquer, P¨¤mies es pregunta sobre qu¨¨ escriure quan tot est¨¤ relativament b¨¦, en un exercici que demostra, un cop m¨¦s, que la vida, a les verdes i les madures, ¨¦s el millor engranatge per a la literatura.