La literatura de terror arriba tard

S¡¯ha convertit en un lloc com¨² dir que la literatura fant¨¤stica en catal¨¤ viu un moment de vitalitat. Per¨° dins d¡¯un panorama d¡¯editorials independents i din¨¤miques, el cat¨¤leg publicat es decanta molt m¨¦s cap a la ci¨¨ncia ficci¨® i la fantasia especulativa que no pas cap al terror, un g¨¨nere que est¨¤ vivint una revifalla en el mon hisp¨¤ i l¡¯angl¨°fon. Va tard, el terror en catal¨¤? Parlem amb...

S¡¯ha convertit en un lloc com¨² dir que la literatura fant¨¤stica en catal¨¤ viu un moment de vitalitat. Per¨° dins d¡¯un panorama d¡¯editorials independents i din¨¤miques, el cat¨¤leg publicat es decanta molt m¨¦s cap a la ci¨¨ncia ficci¨® i la fantasia especulativa que no pas cap al terror, un g¨¨nere que est¨¤ vivint una revifalla en el mon hisp¨¤ i l¡¯angl¨°fon. Va tard, el terror en catal¨¤? Parlem amb els seus editors per esbrinar-ho.

¡°Estem vivint un boom de la literatura fant¨¤stica en catal¨¤¡±. Aquesta frase s¡¯ha publicat i locutat sovint - amb cofoi ¨¨mfasis i una certa condescend¨¨ncia - per mitjans que hist¨°ricament han ignorat el g¨¨nere, (fos catal¨¤ o no) en els darrers sis o set anys. I no per aix¨° deixa de ser certa. Per¨° l¡¯aparici¨® d¡¯editorials com Mai M¨¦s Llibres, Obscura o Sp¨¨cula, precedides per la fonamental tasca de Males Herbes, amb m¨¦s d¡¯una d¨¨cada desbrossant el cam¨ª per a la millor literatura de g¨¨nere, amaga un (gens) terrible secret: a la vitalitat de l¡¯escriptura fant¨¤stica catalana li manquen escriptors de terror, sobretot sobrenatural. Tenim cyberpunk, ci¨¨ncia-ficci¨®, distopies i thriller rural que frega el realisme m¨¤gic. Per¨° d¡¯horror corgla?ant de producci¨® pr¨°pia, b¨¦ sigui amb rerefons g¨°tic, costumista o realista, se¡¯n publica poc.

El prestigi de la ci¨¨ncia ficci¨®

En Ramon Mas, escriptor i editor de Males Herbes, opina el mateix: ¡°Es publica poqu¨ªssima literatura de terror en catal¨¤, ¨¦s cert¡±. Per qu¨¨? Reben pocs manuscrits o s¨®n de mala qualitat? En realitat, Mas explica que ¡°hi ha molta m¨¦s gent escrivint ci¨¨ncia-ficci¨® que terror. I aix¨° passa perqu¨¨ la ci¨¨ncia-ficci¨® t¨¦ m¨¦s prestigi i una aura de m¨¦s c¨¤rrega intel¡¤lectual, sobretot la dels anys setanta. Potser se la veu amb menys prejudicis que al terror¡±, afirma, per afegir que ¡°segur que en va ple de gent bona que escriu terror en catal¨¤ i a qui ara m¡¯oblido¡±, lamenta.

Aix¨ª com dels Estats Units han sorgit autors que revitalitzen l¡¯horror per mitj¨¤ del costumisme, el folklore i la pol¨ªtica, com l¡¯argentina Mariana Enr¨ªquez ¨Cque en el darrer Festival 42 de Barcelona va demostrar ser un fenomen literari de masses¨C o Stephen Graham Jones (Estats Units), aix¨° passa amb comptagotes, a Catalunya. Per¨° no ¨¦s necess¨¤riament dolent. ¡°Aix¨° vol dir que est¨¤ tot per fer. Tenim molta tradici¨® popular de bruixes i de dimonis. De portes a l¡¯infern en tenim unes quantes i no s¡¯hi ha acabat d¡¯entrar mai. En comen?a a ser hora, potser¡±, vaticina Mas (i afegeix, r¨¤pid, que s¨ª que hi ha exemples de terror sobrenatural pur en el seu cat¨¤leg: Aquesta nit no parlis amb ning¨²! de Josep Sampere, i reivindica el final de la pr¨°pia L¡¯endem¨¤ de la ter¨¤pia (Edicions de 1984), ¡°que s¡¯ha llegit com una s¨¤tira, per¨° acaba amb una matan?a brutal i una invocaci¨®¡±.

Per a Jordi Casals, editor de Sp¨¨cula i escriptor, hi ha un component d¡¯automenyspreu en el poc ¨²s del folklore catal¨¤ com a material terror¨ªfic: ¡°Els minairons, la pesanta, tot aix¨° a vegades es veu amb una certa sornegueria, com si fossin coses de grup d¡¯esplai comparades amb Cthulhu de Lovecraft¡±, riu. Admet que ¡°el g¨¨nere de terror mai no ha tingut una gran tradici¨® en catal¨¤. Per¨° ¨¦s que costa for?a trobar, no ja terror sobrenatural nostrat, sin¨® fant¨¤stic en general. Per exemple, en els darrers vint anys la novel¡¤la negra s¡¯ha rehabilitat, per¨° amb el terror aix¨° encara no ha passat: encara s¡¯associa al pulp, aquella literatura de segona que es feia r¨¤pid i de qualsevol manera¡±.

Ara b¨¦, rebutja de ple que el panorama actual sigui un erm per al g¨¨nere: de Sp¨¨cula, cita l¡¯acabada de publicar Un ¨¤ngel cruel d¡¯Edgar Cotes, del tot inscrita en l¡¯horror sobrenatural, i les novel¡¤les d¡¯Isabel del Rio, Mare i Els fils del mar d¡¯In¨¦s MacPherson, ¡°on la space opera creix en terror i l¡¯horror lovecrafti¨¤ passa a la Costa Brava.

Tamb¨¦ pot influir en la poc transitada via del terror catal¨¤ el temor d¡¯editorials i autors majoritaris a ser encasellat en la literatura de g¨¨nere. Mas posa l¡¯exemple de Mariana Enr¨ªquez, ¡°una gran autora que practica el terror amb una mirada fresca, per¨° que en el fons est¨¤ fent novel¡¤les de terror de tota la vida i sembla que s¡¯hagi inventat un g¨¨nere molt elevat!¡±. M¨¦s d¡¯una vegada, Enr¨ªquez ha dit: ¡°m¡¯encanta el terror, ja m¡¯est¨¤ b¨¦ que diguin que soc una escriptora de terror, per¨° no ho soc¡±.

Cal traduir m¨¦s

En aquesta mancan?a, l¡¯editor de Males Herbes apunta com a decisiu el fet que ¡°el gran boom del terror de finals dels vuitanta i els noranta es va fonamentar en traduccions en castell¨¤, sobretot de Stephen King. En catal¨¤, quasi res. De King s¡¯havia tradu?t La Hist¨°ria de la Lisey (Edicions 62, 2007), del millor que ha fet mai i ning¨² va llegir, i alguna cosa m¨¦s¡±. ?s una dada interessant saber per boca de l¡¯editor que les traduccions de King a Males Herbes ¡°no han arribat a una segona edici¨®! Som una editorial modesta, per¨° tenim autors catalans, com per exemple Ferran Garcia, que han venut molt m¨¦s que els nostres Kings¡±. Conclusi¨®: ¡°Traduir terror en catal¨¤ far¨¤ que hi hagi m¨¦s lectors i autors¡±.

Tant Mas com Casals recorden que l¡¯editorial Laertes ha fet una tasca hist¨°rica en la traducci¨® catalana de terror g¨°tic i modern, amb edicions de Carrie (1988) i altres patums com Richard Matheson o els cl¨¤ssics decimon¨°nics M.R. James o Poe, des de principis dels anys vuitanta.

L¡¯escriptor Daniel Gen¨ªs assessora l¡¯editorial Laertes en la publicaci¨® de g¨¨neres fant¨¤stics, i apunta cap a aquesta tessitura: ¡°Si el fant¨¤stic en catal¨¤ t¨¦ una salut correcta, ¨¦s perqu¨¨ en els darrers deu anys han sorgit editorials com Males Herbes o Mai M¨¦s... Per¨° fa vint anys nom¨¦s hi havia Laertes picant pedra, i es pensava que la literatura fant¨¤stica en catal¨¤ era una cosa per a joves i nens petits¡±.

L¡¯antecedent de Ruyra

Segons Gen¨ªs, una causa hist¨°rica va ser un llast pel fant¨¤stic catal¨¤ a les beceroles: ¡°Despr¨¦s de la Guerra Civil, all¨° que la cr¨ªtica liter¨¤ria va voler primar va ser la literatura realista. Pedrolo les va passar molt putes, i Perucho en el seu moment en va vendre quatre, de Les hist¨°ries naturals. Se sol dir que Catalunya ¨¦s un pa¨ªs molt realista, per¨° abans de la Guerra Civil i a finals del s. XIX et trobes coses com contes fant¨¤stica de Joaquim Ruyra, per exemple La Xucladora, un conte sobre sirenes vamp¨ªriques extraordinari¡±.

Mas tamb¨¦ destaca Ruyra a com una de les plomes m¨¦s brillants del protofant¨¤stic catal¨¤, recordant el relat La fi del m¨®n a Girona, ¡°un dels millors contes que s¡¯han escrit en catal¨¤, una visi¨® de malson absolut en qu¨¨ el mon s¡¯acaba, el cel es tenca, i s¡¯alcen els morts i van a combregar a la catedral¡±. A principis de segle XX, explica Mas, el terror tenia prestigi: ¡°perqu¨¨ no era un g¨¨nere mastegat ni masegat. Ven¨ªem de Poe, que Baudelaire reivindicava, i per aix¨° aqu¨ª molts autors es van acostar a la cosa g¨°tica¡±. En donen fe dues antologies: Savis, bojos i difunts, el conte decadentista a Catalunya 1895-1930 (Males Herbes, 2019) i l¡¯Antologia de narrativa fant¨¤stica catalana d¡¯Emili Olzina (Laertes, 2020), on trobem que la foscor s¡¯amaneix amb un sentit de l¡¯humor d¡¯all¨° m¨¦s catal¨¤, ¡°un fet que aleshores podria desvirtuar el nostre terror davant de l¡¯angl¨°fon¡±, matisa Gen¨ªs (de nou, un Ruyra memorable amb el zombi empordan¨¨s i sardanista de La vetlla dels morts).

No totes les mancances venen del passat. Casals adverteix que, ¡°si b¨¦ ja hi ha una aposta editorial per descobrir i publicar terror catal¨¤ amb cara i ulls¡±, cal que el mercat audiovisual s¡¯acosti a l¡¯horror catal¨¤: ¡°La gent consumeix terror en plataformes audiovisuals, s¨¨rie i pel¡¤l¨ªcules, per¨° els costa fer el pas cap a la lectura. Game of Thrones no es va vendre com a xurros fins despr¨¦s de la s¨¨rie. No m¡¯agrada gens la paraula friki per palar dels assistents al Sal¨® del C¨°mic i el Manga. Per¨° aqu¨ª hi ha ha un gran n¨ªnxol, mai millor dit, de p¨²blic potencial¡±. Gen¨ªs ¨¦s optimista: ¡°El terror ha sigut el darrer dels subg¨¨neres fant¨¤stics a despertar en catal¨¤, per¨° tot arribar¨¤¡±.

Aquest final d¡¯any marca una fita important per a la publicaci¨® d¡¯horror en catal¨¤: Laertes ha fet arribar a les llibreries El Cor Condemnat, amb traducci¨® a c¨¤rrec de Javier Calvo, que ¨¦s l¡¯edici¨® catalana de The Hellbound Heart (1986) del brit¨¤nic Clive Barker (que despr¨¦s va mutar en la molt explotada saga de cinema de terror Hellraiser). El terror en catal¨¤, d¨¨iem fa un moment, era per a nens? No pas el El Cor Condemnat: Barker, que als anys setanta feia de prostitut, va revolucionar la fantasia brit¨¤nica ¨Ci de retruc la mundial ¨C amb un relat sobre dimonis sadomasoquistes addictes a l¡¯automutilaci¨® que castigaven els pecadors amb dosis inversemblants de dolor i plaer. El ganxo (de carnisser) innegable del relat, sens dubte inspirat en els clubs on Barker va exercir, va ser la punta de penetraci¨® de l¡¯splatterpunk en la literatura de terror.

¡°Qu¨¨ cony m¡¯est¨¤ explicant?¡±

Aquest subg¨¨nere, caracteritzat per l¡¯¨²s d¡¯una viol¨¨ncia extremadament gr¨¤fica, t¨¦ un representant catal¨¤: Sergi G. Oset ¨¦s un autor que, des d¡¯un poble d¡¯alta muntanya i la independ¨¨ncia de la quasi autoedici¨®, juga amb sang, fetge, ci¨¨ncia-ficci¨®, horror c¨°smic i el costumisme catal¨¤. La seva darrera novel¡¤la ¨¦s Pallars Cret¨¤cic, un pastitx lovecrafti¨¤ i post-apocal¨ªtic ple de sentit de l¡¯humor. I precisament aix¨° opina Oset que manca: ¡°A vegades penso que en la literatura catalana en general, tamb¨¦ la de terror, va una mica amb un pal al cul, com si volgu¨¦ssim ser massa seriosos tota l¡¯estona. I a mi m¡¯agrada ser m¨¦s canalla, sovint ens en fotem molt del puritanisme del catal¨¤ literari, i m¡¯agrada jugar amb aix¨°¡±, argumenta Oset. All¨° interessant seu per a qui escriu ¨¦s la seva versatilitat, capa? del grumoll pantan¨®s, lent i dens de Vents de merda n¨²m. 4: El desordre lliscador de Campdegr¨¨vol ¨C on la lentitud, reptant i ominosa emfatitza la sensaci¨® de conya festiva per¨° respectuosa de Lovecraft ¨C fins a Black Samaniat Trap, una novella que situa el molt poc cultivat horror folk catal¨¤ en discoteques de pol¨ªgon, i flexiona la llengua liter¨¤ria en un registre propi de la m¨²sica urbana cani catalana que, escolta tu, refresca i dona gust de llegir.

Per qu¨¨ no hi ha m¨¦s terror catal¨¤, Sergi? ¡°Potser perqu¨¨ ¨¦s ximple escriure com es feia fa 15 anys. L¡¯splatterpunk ¨¦s de finals dels vuitanta, per¨° portar-lo al moment actual ¨¦s una eina molt ¨²til. A Catalunya sempre han estat molt m¨¦s ben vistos els autors de fora que els del pa¨ªs, i en aquest context, molt m¨¦s la ci¨¨ncia-ficci¨® que l¡¯horror. Aix¨° potser ha fet que al lector d¡¯aqu¨ª li agrad¨¦s m¨¦s anar sobre segur¡±, respon. Oset ent¨¦n la literatura de terror com a ¡°quelcom que busca el what the fuck, ¨¦s a dir, qu¨¨ cony m¡¯est¨¤s explicant? La literatura t¡¯ha de provocar alguna cosa vibrant, b¨¦ sigui positiva o de rebuig¡±.