La casa infernal, de Richard Matheson: L¡¯infern a casa

En la llarga tradici¨® liter¨¤ria de la casa encantada que neix amb El castell d¡¯?tranto (1764) d¡¯Horace Walpole, i que encara dura ¡ªNuestra parte de noche (2019) de Mariana Enr¨ªquez¡ª, ¨¦s habitual que els autors construeixin novel¡¤les a partir dels pl¨¤nols de les obres precursores. Tenim el cas de Richard Matheson (1926-2013). La seva aportaci¨® a la tradici¨® g¨°tica de les cases turmentades per fantasmes va ser La casa infernal, llibre de 1971 que ara publica Laertes amb la traducci¨® de Natxo Morera de la Vall. Si de cas, aquesta ¨¦s la novel¡¤la d¡¯alg¨² que ha llegit La maledicci¨® de Hill House (1959), de Shirley Jackson, i considera que l¡¯autora no explota el potencial de la idea: una casa suposadament male?da ¨¦s visitada per un grup d¡¯experts que volen demostrar l¡¯exist¨¨ncia de fen¨°mens sobrenaturals. Matheson en recupera la premissa i la desenvolupa a la seva manera, m¨¦s violenta i terrible, per¨° treballa amb el referent de Jackson present (si atenem al t¨ªtol angl¨¨s, resulta que Hill House es converteix en Hell House).

Matheson porta els personatges a explorar una mansi¨®, considerada ¡°l¡¯Everest de les cases encantades¡±, i treu punta a les diverg¨¨ncies: hi ha Lionel Barrett, que toca de peus a terra, per¨° la seva aproximaci¨® racio?nal a la parapsicologia xoca amb la de Florence Tanner, una espiritista devota del poder redemptor de l¡¯Alt¨ªssim. Com a la magn¨ªfica Soc llegenda, del mateix autor i tamb¨¦ publicada per Laertes, el pensament cient¨ªfic (aix¨° ¨¦s Barrett, malgrat les seves idees estramb¨°tiques) vol dormir tranquil amb una explicaci¨® convincent dels fets, per¨° els racons ombr¨ªvols inexplicables no sempre ho permeten. Despr¨¦s hi ha el personatge d¡¯Edith, la dona de Barrett, que va tan perduda com el lector i ¨¦s qui m¨¦s pateix el terror imposat per la casa; ¨¦s amb qui m¨¦s connectem.

Matheson l¡¯encerta fent que el car¨¤cter dels protagonistes, els desitjos, les il¡¤lusions i el passat que arrosseguen contribueixin al tr¨¤ngol de passar la nit a la casa. Per moments deixem de creure en fantasmes i sospitem una explicaci¨® psicologista de l¡¯activitat paranormal. Comentant el paper de Tanner com a m¨¨dium, Barrett ens vol conv¨¨ncer que ¡°no hi ha possessi¨® externa sin¨® expressi¨® del jo reprimit¡±. La rellev¨¤ncia que Matheson dona a la psique dels personatges t¨¦ molt a veure amb un altre dels seus ingredients primordials: el sexe. Aqu¨ª Matheson hi posa molt de la seva part; res a veure amb el tractament que en fa Jackson (les subtileses l¨¨sbiques). Matheson fa que Barrett sigui impotent i que Edith es resigni a una vida conjugal poc satisfact¨°ria, i Tanner est¨¤ massa entregada a D¨¦u per considerar els plaers carnals. La repressi¨® sexual fa de les seves.

Qu¨¨ seria de la literatura de terror, doncs, sense un torrent sexual que la travessi soterradament i brolli de cop i volta? La perversitat sexual dona a La casa infernal els seus moments ¨¤lgids, i a la vegada les seves escenes m¨¦s rid¨ªcules: apareix un crucifix amb forma de penis (!) i es descorden sostenidors unes sis o set vegades... Tot plegat, detallets que porten la novel¡¤la cap al prestatge marginad¨ªssim del pulp-porn. La ridiculesa, esclar, pot ser gaudida com gaudim dels desprop¨°sits del cinema de s¨¨rie Z i, si no ¨¦s el cas, hi ha el mestratge de Matheson en els moments d¡¯horror absolut, com quan Tanner rep una trucada de nit i entra en el joc, sexual, d¡¯aquesta casa diab¨°lica. D¨¦u-n¡¯hi-do.