L¡¯escriptura lleu i pacient de ¡®Tots els contes¡¯ de Maria Barbal

Tots els contes (Columna) ¨¦s el resultat de la insist¨¨ncia de Maria Barbal a cultivar un g¨¨nere clau en el desenvolupament de la modernitat, que compta amb els s¨°lids precedents de V¨ªctor Catal¨¤, Merc¨¨ Rodoreda, Carme Riera i Ant¨°nia Vicens, l¡¯estil de les quals traspua en l¡¯obra barbaliana. En un sol volum a cura de Carme Arenes, s¡¯apleguen per primer cop els 91 contes escrits per l¡¯autora, tant els publicats, entre 1986 i 2022, en llibres solts, antologies i diaris, com els tres in¨¨dits.

El recull ¨¦s endre?at en onze apartats tem¨¤tics en qu¨¨ trobem opcions formals diferents: mon¨°legs, narracions en tercera persona, hist¨°ries dialogades, microcontes, nouvelles i relats per a infants. Aquesta endre?a (no cronol¨°gica) permet, segons la curadora Carme Arenas, oferir una nova lectura de l¡¯obra barbaliana tot tenint en compte el conjunt. El resultat ¨¦s un mosaic divers, de qualitat desigual, que evidencia algunes recurr¨¨ncies (en la tria de personatges i estructures) i en el qual ressonen alguns arguments i ambientacions de les novel¡¤les.

Desplegada al llarg de quaranta anys, la narrativa de Barbal ofereix un ampli ventall de les t¨¨cniques, tem¨¤tiques i perspectives en qu¨¨ s¡¯inscriu el conte contemporani. Partint de la descripci¨® d¡¯una imatge o d¡¯una viv¨¨ncia, els relats expliquen diverses facetes de la naturalesa humana tot reproduint un cert ambient d¡¯¨¨poca ¨Devocat a trav¨¦s de les sabates de xarol dels dies festius, o dels jerseis de llana gruixuda, tan presents en la postguerra. Tamb¨¦ incideixen en la import¨¤ncia que tenen els llocs en la construcci¨® de les experi¨¨ncies, sobretot en les narracions centrades en la vida al Pallars, on predomina el dialecte pallar¨¨s.

Un dels elements que aporta dinamisme al conjunt ¨¦s el canvi de perspectiva. Molts contes comencen in media res, amb una veu narrativa que el lector ha d¡¯aprendre a descobrir. Barbal fa parlar dones, homes, nens, animals, gent gran i, fins i tot, objectes. La focalitzaci¨® en el punt de vista intern li permet construir hist¨°ries de to confessional, amb salts temporals i el¡¤lipsis. Molts relats es desenvolupen en un lapse de temps breu i inclouen records que afecten el present.

¡®Felisa¡¯, per exemple, comen?a amb la descoberta d¡¯una malifeta, n¡¯explica els antecedents i acaba tal com comen?a: amb la reacci¨® irada davant la descoberta. El relat del que ha passat, tanmateix, deixa el lector en suspensi¨®. All¨° que ha ocorregut, i que s¡¯explica de manera condensada, sint¨¨tica, oculta una den¨²ncia m¨¦s profunda que apel¡¤la a l¡¯ordre social en qu¨¨ t¨¦ lloc el relat i que el lector ha de deduir indirectament, a trav¨¦s del que es mig diu. Aquesta tensi¨® ¨¦s clau en un g¨¨nere que juga amb la dist¨¤ncia curta, posant a prova les expectatives del lector.

Alguns contes es resolen imprevisiblement ¨Dde manera irreal a ¡®La bombolla¡¯, o evidenciant uns prejudicis de g¨¨nere a ¡®Una jornada gens particular¡¯¨D, mentre que en d¡¯altres, com ¡®Furro¡¯, el final queda obert. Tamb¨¦ hi trobem mon¨°legs, cartes i dietaris. Com en l¡¯obra de Carme Riera, aquests papers privats intensifiquen la tensi¨® entre all¨° que es diu i el que no es diu, un joc que es pot associar als desdoblaments que trobem en alguns relats, amb protagonistes que es miren al mirall.

Vista en conjunt, l¡¯obra de Barbal connecta amb tota una s¨¨rie de tensions que travessen la literatura del per¨ªode democr¨¤tic: el paper de la mem¨°ria com a experi¨¨ncia individual i col¡¤lectiva lligada a la guerra i a la dictadura, l¡¯¨¨xode rural i el sentiment d¡¯abandonament i de solitud, la viv¨¨ncia de l¡¯envelliment, la malaltia i la mort. S¨®n preocupacions que han mobilitzat una part del discurs social i pol¨ªtic, que Barbal aborda a partir de les experi¨¨ncies particulars dels personatges, sovint dones solit¨¤ries que s¡¯oculten darrere unes ulleres de sol, nens emmudits que s¨®n tot ulls i vells de car¨¤cter aspre, manaires a qui les paraules ¡°s¡¯esfuguen¡±.

Aquesta mirada, a la vegada comprensiva i continguda, cap a ¨¦ssers anodins, amb pors, malalties i defectes, no exclou, tanmateix, mal¨ªcia ¨Da ¡®El regal d¡¯aniversari¡¯, ¡®Primavera ingrata¡¯ o ¡®El pare pr¨°dig¡¯. Resultat del pas del temps i de la dist¨¤ncia, l¡¯obra de Barbal mostra el poder de saber esperar sense despacientar-se. Aca?a, amb els dits, les paraules esvalotades i les treballa amb moviments lents, lleus.