Sergi P¨¤mies es confessa al club de lectura

Quan arriba l¡¯hora de dialogar amb els lectors, la senyora que s¡¯asseu al meu costat aixeca la m¨¤ per demanar la paraula. Com que som en un extrem del Toresky, allunyats del grup principal, la gent de so que reparteix el micr¨°fon d¡¯entrada no la veuen. Se li avancen dos participants al Club del Quadern que han vingut per dialogar amb Sergi P¨¤mies. Quan finalment li arriba el micr¨°fon, explica que va n¨¦ixer el mateix any que l¡¯escriptor, que fa molt de temps que el segueix, que les seves vides s¡¯assemblen. Es refereix a un conte autobiogr¨¤fic incl¨°s a A les dues seran les tres: ¡°Per qu¨¨ no toco la guitarra¡±. I sense necessitat de llegir el llibre, cita una frase de mem¨°ria: ¡°Encara que toqu¨¦s la guitarra, no seria guitarrista; per¨° encara que no escriv¨ªs, seria escriptor¡±. Ella, que diria que tocava el piano, diu que sempre se sentir¨¤ int¨¨rpret de m¨²sica.

Tenim la coordinadora del club de cara ¡ªla Carlota Rubio¡ª i les cadires estan disposades de tal manera que P¨¤mies, sense pretendre-ho, m¨¦s aviat ens dona l¡¯esquena. Per¨° quan escolta aquesta frase del seu conte, es gira i mira amb complicitat la seva lectora. S¨®n aquella mena d¡¯experi¨¨n?cies que nom¨¦s es viuen en trobades com aquesta. Cap cosa transcendent, per¨° s¨ª aut¨¨ntica. De sobte la dist¨¤ncia entre autor i lector desapareix. S¡¯ha produ?t un instant de connexi¨® a trav¨¦s de la literatura. P¨¤mies diu que tenia aquesta frase i no tenia res m¨¦s, i que va ser a partir d¡¯aquesta frase que es va descabdellar la mem¨°ria d¡¯infantesa i joventut sobre la mare i sobre Barcelona que est¨¤ concentrada en el conte i que, gr¨¤cies a l¡¯artifici, aconsegueix transmetre aquesta veritat ¡°de proximitat¡± que il¡¤lumina la quotidianitat i que diversos lectors li agrairan al llarg de la sessi¨®.

Una vegada establerta aquesta connexi¨®, dialogant amb una altra lectora, P¨¤mies assumeix que ja ha arribat el moment de confessar-se. El conte en q¨¹esti¨®, ara, ¨¦s ¡®Dues espardenyes¡¯. Diu que darrerament, en alguns dels seus llibres, repeteix una mena d¡¯homenatge enjogassat als pares. Agafa una escena inclosa a les mem¨°ries de Gregorio L¨®pez Raimundo o en una novel¡¤la de Teresa P¨¤mies i en fa una mena de remake. En el cas d¡¯aquest conte, ¨¦s una imatge que apareixia a Mem¨°ria dels morts i de la qual es parlava sovint a casa: les espardenyes de la seva ¨¤via a tocar del Segre, on havia mort. S¡¯hi havia llan?at o hi havia caigut? No hi havia manera de saber-ho, i precisament aquesta inc¨°gnita ¨¦s un dels recursos que sovint fa servir per acabar els contes. Perqu¨¨, a petici¨® de Rubio, tamb¨¦ desvela la seva po¨¨tica.

Al comen?ament, quan cada dos per tres li preguntaven a ell i a altres escriptors de la seva edat, si practicava el realisme brut, P¨¤mies feia els possibles per treure¡¯s de sobre l¡¯etiqueta. Darrerament la llufa que li penjaven era la de l¡¯autoficci¨®, per¨° ara m¨¦s aviat l¡¯importen poc o gens les ditxoses etiquetes. All¨° que explora ¨¦s fins a quin punt, amb els anys, ha transgredit el llibre d¡¯estil que s¡¯havia imposat quan es va posar a escriure per tenir aquesta prosa precisa i sense floritura que ¨¦s definit¨°ria de la seva llengua liter¨¤ria. El pas de la vida et transforma -que s¨ª la cura dels pares quan envelleixen, que l¡¯experi¨¨ncia de la paternitat, que si la crisi de parella- i aquestes viv¨¨ncies comunes han acabat modificant aquella po¨¨tica que, amb els anys, a banda de l¡¯humor de sempre, ha guanyat amb la capacitat d¡¯incorporar sense ¨¨mfasi la tendresa de la normalitat.

Si Sergi P¨¤mies va parlar sobre la utilitat de la narrativa curta, el mes que ve el club de lectura continuar¨¤ estirant el fil de les hist¨°ries breus amb Maria Barbal, que ser¨¤ la convidada de dijous 1 de febrer. L¡¯escriptora conversar¨¤ sobre el volum Tots els contes, que uneix tots els seus relats curts. Com sempre, a les 19h. a l¡¯Estudi Toresky. Us hi podeu inscriure aqu¨ª.