¡®Una novel¡¤la comercial¡¯. L¡¯entroncament de la fam¨ªlia Calvet

Gustave Flaubert assegura en una de les seves cartes (per a decepci¨® de la lliga del bon mot) que l¡¯estil no t¨¦ res a veure ni amb l¡¯elecci¨® de la paraula justa ni amb l¡¯eleg¨¤ncia sint¨¤ctica, sin¨® amb una mena de corrent el¨¨ctric que travessa la novel¡¤la de principi a fi: un entroncament on s¡¯amalgamen el to, l¡¯argument, el ritme, la psicologia i la sintaxi. El cert ¨¦s que Flaubert va dir moltes coses en la seva correspond¨¨ncia, tamb¨¦ va fantasiejar amb all¨° d¡¯una novel¡¤la sostinguda per la pura for?a de l¡¯estil (ell, ...

Gustave Flaubert assegura en una de les seves cartes (per a decepci¨® de la lliga del bon mot) que l¡¯estil no t¨¦ res a veure ni amb l¡¯elecci¨® de la paraula justa ni amb l¡¯eleg¨¤ncia sint¨¤ctica, sin¨® amb una mena de corrent el¨¨ctric que travessa la novel¡¤la de principi a fi: un entroncament on s¡¯amalgamen el to, l¡¯argument, el ritme, la psicologia i la sintaxi. El cert ¨¦s que Flaubert va dir moltes coses en la seva correspond¨¨ncia, tamb¨¦ va fantasiejar amb all¨° d¡¯una novel¡¤la sostinguda per la pura for?a de l¡¯estil (ell, que desbordava sempre de coses per dir com qui supura per la ferida de la seva severitat moral), i ning¨² diria que Una educaci¨® sentimental o Bouvard i P¨¦cuchet estan escrites sota el signe de l¡¯entroncament. Per¨° si aix¨° de ¡°la pura for?a de l¡¯estil¡± sovint ha inspirat (o justificat) min¨²cies liter¨¤ries, l¡¯entroncament ¨¦s el principi operatiu de Madame Bovary i un bon grapat de novel¡¤les notables, lliurades al mateix vertigen de la intensitat, nissaga a la qual ve a integrar-se amb honors Una novel¡¤la comercial (Edicions de 1984).

L¡¯argument de la novel¡¤la podria resumir-se aix¨ª: una mare (Teresa Garriga) i els seus dos fills (l¡¯Oriol i la Magda) maquinen i es barallen per apoderar-se del patrimoni del pare (l¡¯Artur), descendent d¡¯una fam¨ªlia rica de prov¨ªncies (Sant Feliu de Gu¨ªxols), gestor d¡¯un patrimoni que minva i minva per¨° continua sent imponent. Triga m¨¦s a exhaurir-se el foc d¡¯una estrella que a esfondrar-se un patrimoni!

Per¨° limitar-se a exposar l¡¯argument deixaria fora de la ressenya els principals m¨¨rits de Pon? Puigdevall. El primer (i el m¨¦s important) ¨¦s la concentraci¨® i la retallada emocional. El narrador, que en cadascun dels cinc cap¨ªtols s¡¯enganxa com una paparra a la ment i a l¡¯equipatge emocional d¡¯un dels membres de la fam¨ªlia (en aquesta seq¨¹¨¨ncia: Artur-Teresa-Oriol-Magda-Oriol-Teresa), deixa fora qualsevol pinzellada de bons sentiments, d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia o d¡¯imaginaci¨® i empatia: tots els personatges s¨®n igualment ambiciosos i menyspreables.

Un podria pensar que l¡¯objectiu d¡¯aquesta retallada de funcions espirituals ¨¦s oferir una lli?¨® moral: l¡¯examen de com es devasten les emocions quan es limiten a ¡°calcular¡± les expectatives patrimonials; i com aquests personatges, esgotades les seves emocions, sentiments i idees en el fossat d¡¯una exist¨¨ncia ¡°comercial¡±, viuen unes vides de gossos amb mal amo, apallissats per les seves passions tristes.

I, per descomptat, aquestes ¡°lli?ons¡± es desprenen de la lectura, per¨° subordinades a un inter¨¨s superior, d¡¯ordre est¨¨tic. La concentraci¨® d¡¯amargor i mis¨¨ria permeten a la prosa aconseguir una velocitat admirable (de fam, carn¨ªvora), animada per una seq¨¹¨¨ncia de frases originals, que es nodreixen de registres, ritmes i met¨¤fores variad¨ªssimes. Una sucosa abund¨¤ncia de recursos aplicada a un teatre hum¨¤ miserable. La impossibilitat d¡¯identificar-nos-hi ens obliga a concentrar-nos en el desplegament de recursos literaris. La prosa aqu¨ª ¨¦s l¡¯estrella: l¡¯electricitat recorre la novel¡¤la de la primera p¨¤gina a l¡¯¨²ltima amb una intensitat cruixent. L¡¯aut¨¨ntic llegat de Flaubert: el sofisticat i implacable entroncament.

El paisatge que veiem ¨¦s grotesc, i en algun moment podem sentir nost¨¤lgia de les obertures narratives que deixen passar la imaginaci¨®, la intel¡¤lig¨¨ncia o la sensibilitat dels personatges com una llum dol?a, per a lectors madurs; per¨° Puigdevall reserva les seves habilitats per a la construcci¨® (no deixin d¡¯admirar les seves el¡¤lipsis, gaireb¨¦ escamotejos narratius, que permeten avan?ar la trama al mateix temps que ens repten a emplenar els buits). Ben mirat, les regles del joc s¨®n estrictes: ¨¦s precisament l¡¯acumulaci¨® sense escletxes de baixeses i mis¨¨ries el que desperta les nostres negres riallades.

Un apunt final: potser aquesta condensaci¨® suposa un desafiament moral a les convencions de la narrativa contempor¨¤nia, sempre ben predisposada a veure els matisos i les facetes atractives de les persones m¨¦s menyspreables, com a tribut a la mesura o a la complexitat. Per¨°, no es tracta d¡¯una falsificaci¨®? No coneixem persones incapaces d¡¯una altra articulaci¨® interior que un poliedre d¡¯enveges, inseguretats, agressivitat i mis¨¨ria. Sembla saludable recordar de tant en tant que la complexitat liter¨¤ria pot amagar una forma de claudicaci¨®.