La monstruositat de Flaubert

En opini¨® d¡¯una colla de lectors i d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia verificada, com ara Borges, Walter Benjamin, Gide, Beckett, Julian Barnes, Calvino o Orhan Pamuk, Bouvard i P¨¦cuchet, de Gustave Flaubert (1821-1880), ¨¦s la novel¡¤la francesa m¨¦s genial del segle XIX. Aquells, i molts m¨¦s, no ho van dir perqu¨¨ xalessin llegint aquest llibre prodigi¨®s, sin¨® degut a tot el que significa tant dins el panorama de la literatura europea com dins l¡¯apogeu de la civilitzaci¨® burgesa.

Flaubert la va tenir al cap des dels setze anys, per¨° la va deixar inacabada: la seva neboda, Caroline ¡ªel marit de la qual va arru?nar Flaubert a causa d¡¯uns negocis improbables¡ª la va fer publicar l¡¯any 1881. Uns quants cr¨ªtics la van lloar, i d¡¯altres, com Barbey d¡¯Aurevilly, la van rebentar, bo i desitjant que l¡¯obra qued¨¦s enterrada per sempre, com l¡¯autor mateix.

Flaubert va viure tot el proc¨¦s revisionista de la hist¨°ria de Fran?a a partir de Napole¨®, esborronat per l¡¯ascens d¡¯una classe urbana que, en comptes de perseverar en els costums intel¡¤lectuals dels hommes de lettres del segle XVIII, va encetar un per¨ªode hist¨°ric en el qual encara vivim. Dit d¡¯una altra manera ¡ªi aix¨° ¨¦s el que m¨¦s importava a Flaubert¡ª, la intel¡¤lig¨¨ncia il¡¤lustrada va cedir el pas a una estupidesa ¡°de classe¡± tan efica? que, amb el temps ¡ªcom ell mateix va preveure¡ª, ha agafat de ple quasi totes les capes de les societats vinculades al r¨¨gim econ¨°mic del capitalisme. De passada, Flaubert es va proposar demostrar que els aven?os de la ci¨¨ncia i de la t¨¨cnica del seu temps no servirien per a gran cosa si els ¡°especialistes¡±, que detestava, no actuaven amb m¨¨tode.

Ara els lectors tenen al seu abast l¡¯edici¨® m¨¦s ben anotada que mai s¡¯hagi vist a les terres hisp¨¤niques i potser enlloc al m¨®n, obra d¡¯un d¡¯aquells homes que, en llegir l¡¯obra, han quedat tan sedu?ts per la riquesa que cont¨¦, que ha dedicat mitja vida a treballar-hi: Gustave Flaubert, Bouvard y P¨¦cuchet, traducci¨®, pr¨°leg, notes i selecci¨® de comentaris de Jorge Fondebrider (Buenos Aires, Eterna Cadencia, 2023).

Dos bonhommes de Par¨ªs es coneixen per atzar ¡ªamb una simetria que es repetir¨¤ al llarg de tot el llibre¡ª, al bulevard Bourdon, un dia d¡¯estiu de 1839, encara que el llibre no ho digui expressament: el temps de la hist¨°ria hi importa poc, perqu¨¨ Flaubert el considerava aturat per sempre m¨¦s, i no s¡¯equivocava gaire. Tots dos estan cansats de treballar de copistes, Bouvard rep una her¨¨ncia inesperada, i decideixen marxar al camp, fer de pagesos i iniciar-se en totes les ci¨¨ncies i les t¨¨cniques que un es pugui afigurar: diem poca cosa si esmentem l¡¯horticultura, l¡¯agricultura, la destil¡¤laci¨®, la gimn¨¤stica, l¡¯arqueologia, l¡¯anatomia, la fisiologia, la higiene, la frenologia, l¡¯astronomia, la biologia, la geologia, la hist¨°ria, la psicologia, la literatura, la filosofia, la pedagogia, l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme. Per¨° Bouvard i P¨¦cuchet, amb m¨¦s entusiasme que saber, fracassen amb estr¨¨pit en totes i cada una de les seves experi¨¨ncies te¨°riques i pr¨¤ctiques. S¨®n est¨²pids, per¨° no a la manera de l¡¯stultus de l¡¯Eclesiast¨¨s b¨ªblic, sin¨® pel fet que la idea de progr¨¦s ¡ªtan preuada a Fran?a entre ¡°le roi bourgeois¡± i el Segon Imperi¡ª primer els sedueix, despr¨¦s els enlluerna i finalment els anorrea.

Al cap¨ªtol VIII del llibre hi ha una frase que ha estat molt comentada, que diu que un bon dia els dos bons homes van ser capa?os de distingir l¡¯estupidesa, i no van suportar-la m¨¦s. Aix¨° ha fet c¨®rrer rius de tinta; despr¨¦s que el narrador hagi escrit la frase, tots dos homes continuen donant mostres d¡¯indomable ximpleria, per¨° segons el final d¡¯aquesta part narrativa, llavors havien de ser capa?os de reunir una vasta col¡¤lecci¨® de ximpleries fetes o escrites pels altres. Potser hem d¡¯entendre aquella frase enigm¨¤tica en el sentit que el bourgeois est¨²pid ho ¨¦s tant, que fins i tot s¡¯equivoca quan es pensa que s¡¯ha tornat clarivident. Sigui com sigui, la novel¡¤la acaba quan Bouvard i P¨¦cuchet decideixen reprendre l¡¯ofici que havien tingut a Par¨ªs: copiar; en aquest cas, les ximpleries trobades als llibres antics i moderns.

Flaubert va deixar esbossat el cap¨ªtol X i ¨²ltim de la part narrativa, per¨° havia previst configurar tot un ¡°segon volum¡±, que nom¨¦s hauria consistit en l¡¯acumulaci¨® de les coses llegides i diagnosticades com a ximples pels dos protagonistes; per¨° hi ha poques edicions d¡¯aquest llibre glori¨®s que porti les dues parts. Potser l¡¯edici¨® que va dirigir un qu¨ªdam a l¡¯editorial Mondadori (2009) contenia m¨¦s material d¡¯aquest ¡°segon volum¡±, o ¡°la c¨°pia¡±, de l¡¯obra; per¨° aquesta que comentem avui en porta almenys una bona tria, tamb¨¦ el fam¨®s Diccionari d¡¯idees acceptades (o t¨°pics), m¨¦s complements, la novel¡¤leta Les deux greffiers (Els dos escrivans), de Barth¨¦lemy Maurice ¡ªFlaubert s¡¯hi va inspirar¡ª i, sobretot, una abundor d¡¯anotacions primmirades, exhaustives i obsessives ¡ªal cap i a la fi, tal cosa va ser per a Flaubert aquest projecte: una obsessi¨®¡ª, com ara la hist¨°ria del canal de Saint-Martin (p¨¤g. 37), nom¨¦s esmentat de passada a la primera p¨¤gina del llibre, sense cap repercussi¨® narrativa. Aquestes notes s¨®n com una enciclop¨¨dia met¨°dica afegida, per punt d¡¯honor, a l¡¯enciclop¨¨dia de ximpleries en qu¨¨ consisteix el llibre. Aquest contrast reblar¨¤ a partir d¡¯ara el car¨¤cter verament monstru¨®s d¡¯aquesta novel¡¤la incomparable.