La mem¨°ria de les pedres

En la literatura fant¨¤stica, i Fins a l¡¯¨²ltima pedra, primera novel¡¤la de Berta Creus (Sant Mart¨ª de Tous, 1986), transita amb pas ferm dins d¡¯aquest g¨¨nere, tant o m¨¦s important que el tra? d¡¯uns car¨¤cters o d¡¯uns conflictes interns ¨¦s el pes que hi t¨¦ la geografia, com si l¡¯espai fos el verdader detonant de l¡¯acci¨®: ja sigui en l¡¯horitz¨® despoblat, per¨° farcit d¡¯amenaces, d¡¯El desert dels t¨¤rtars, o en l¡¯arqueologia que no cessa de xiuxiuejar enigmes o inseguretats en els Contes d¡¯un somiador, o en l¡¯h¨¤lit sobrenatural de Pedro P¨¢ramo ¡ªd¡¯on Berta Creus pren significativament una de les cites que encap?alen la seva novel¡¤la¡ª, Dino Buzzati, Lord Dunsany i Juan Rulfo aconsegueixen que el decorat deixi de ser decorat per transformar-se en una altra cosa, en un clima o un ambient d¡¯estranyesa que alimenta l¡¯aparici¨® de l¡¯ins¨°lit, en unes urpes que atrapen tant les vicissituds dels personatges com l¡¯atenci¨® del lector.

?s tamb¨¦ el que busca Berta Creus a Fins a l¡¯¨²ltima pedra des de les primeres p¨¤gines, des del moment en qu¨¨ ¡°l¡¯home que fa nits que no dorm¡±, i que va conduint sumit en ¡°un lleuger estat somnolent¡± per una carretera que ¡°no deixa de pujar amb mandra¡±, arriba al seu dest¨ª, un poble que ¡°no ¨¦s res m¨¦s que pedra in¨²til feta munts, fusta escap?ada i verdor incivilitzada¡±, un poble abandonat des de d¨¨cades enrere i sotm¨¨s a la pura ru?na de l¡¯aband¨®, talment com si s¡¯haguessin evaporat els signes m¨¦s elementals de la vida, un poble, en fi, situat en el no-res de la desolaci¨® i d¡¯on, de sobte i fantasmag¨°ricament, apareix una ancia?na que transporta pedres de les parets caigudes cap a l¡¯interior del bosc. El visitant, que l¡¯ajuda al principi a dur endavant l¡¯operaci¨® fins que s¡¯adona de l¡¯absurditat de la feina, vol esbrinar l¡¯origen de la dem¨¨ncia o la bogeria que l¡¯assota, per¨° l¡¯¨²nica resposta que obt¨¦ ¨¦s que s¡¯assegui, miri les pedres i es posi a escoltar el que diuen. Roger Caillois tamb¨¦ sabia que les pedres, ¡°exposades a la intemp¨¨rie, sense honors ni rever¨¨ncies, nom¨¦s donen testimoni de si mateixes¡±.

Amb saviesa, sensibilitat i intu?ci¨®, va teixint una lenta polifonia de veus en un m¨®n grotesc i l¨ªric

I aleshores Berta Creus, amb saviesa, sensibilitat i intu?ci¨®, va teixint una lenta polifonia de veus que, des de l¡¯ultramon, celebren la c¨°mica trag¨¨dia d¡¯haver viscut en un m¨®n violent, grotesc i l¨ªric a la vegada, i el lector, de manera id¨¨ntica al foraster, penetra en la mem¨°ria secreta del poble i es familiaritza, per exemple, amb la malastrugan?a de ¡°la que sempre riallejava en silenci¡±, amb la melancolia d¡¯¡±el que es perd¨¦ pels seus dominis¡±, amb el patetisme d¡¯¡±el que mir¨¤ enrere a alta hora¡±. Evidentment, l¡¯autora tamb¨¦ fa literatura, els ingredients de Fins a l¡¯¨²ltima pedra adquireixen el seu sentit en la combinaci¨® que estableixen entre si, i dona una imatge o una visi¨® ¡ªno una descripci¨® impressionista, ni un document fotogr¨¤fic¡ª de com es devia respirar la realitat quotidiana en un ¨¤mbit rural. I, com si particip¨¦s en un taller d¡¯escriptura creativa ¡ªtot i que posseeix uns dots que no s¡¯ensenyen enlloc i que solen rebre noms com ara inventiva, talent i aptitud¡ª, Berta Creus experimenta amb la textura de cada una d¡¯aquestes ombres parlants com si investigu¨¦s l¡¯abast possible que pot adquirir la figura d¡¯un conte: Fins a l¡¯¨²ltima pedra no oculta en cap moment que ¨¦s una novel¡¤la de contes, per¨° apareixen tan ben trenats que el lector de seguida s¡¯oblida de la f¨®rmula i s¡¯endinsa gratament en el que acaba sent llegit com la novel¡¤la del somni d¡¯un lloc que, de fet, nom¨¦s existeix en la realitat de l¡¯escriptura.

En paral¡¤lel, el lector tamb¨¦ accedeix a un altre territori, entrevist tan bon punt el foraster arriba al poble i, com si fossin uns murmuris antics ben presents encara, sent ¡°el so dels martells, algun crit, una rialla¡±, flaira ¡°l¡¯olor de gra¡±, i veu que ¡°el daurat de les vesprades de juny ho tinta tot¡±: aquell lloc de la Catalunya buida ¨¦s el poble natal de la seva ¨¤via morta i enterrada al cementiri de Montju?c, ¡°el fil ja escap?at¡± que quan era nen havia unit el foraster a un poble que ¡°era poc m¨¦s que un tros de n¨²vol¡±, i al qual viatja per obtenir una resposta a les perip¨¨cies viscudes fins aleshores, i que Berta Creus va intercalant entre els relats d¡¯aquelles veus fantasmals que no es perden m¨¦s enll¨¤ de la terra gr¨¤cies a la seva habilitat per imaginar-se-les i atrapar-les.

Fins a l¡¯¨²ltima pedra?

Berta Creus?
Males Herbes
190 p¨¤gines. 18 euros