Ramon Mas tanca un cicle

A Afores, segona novel¡¤la de Ramon Mas (Sant Juli¨¤ de Vilatorta, 1982), totes les l¨ªnies narratives conflu?en en la celebraci¨® de l¡¯enterrament d¡¯un noi que havia aconseguit fugir de Puigsech ¡ªun poble imaginari per¨° tan real que podia considerar-se com una filial de l¡¯infern a la terra¡ª i que s¡¯acabava su?cidant a les vies del metro de Barcelona; en el seu seg¨¹ent llibre, Estigmes, el protagonista, un esperit pertorbat que veia en el bosc dels...

A Afores, segona novel¡¤la de Ramon Mas (Sant Juli¨¤ de Vilatorta, 1982), totes les l¨ªnies narratives conflu?en en la celebraci¨® de l¡¯enterrament d¡¯un noi que havia aconseguit fugir de Puigsech ¡ªun poble imaginari per¨° tan real que podia considerar-se com una filial de l¡¯infern a la terra¡ª i que s¡¯acabava su?cidant a les vies del metro de Barcelona; en el seu seg¨¹ent llibre, Estigmes, el protagonista, un esperit pertorbat que veia en el bosc dels voltants del poble la porta d¡¯entrada a la bogeria, a l¡¯inexplicable i a l¡¯incomprensible, tamb¨¦ intentava su?cidar-se perqu¨¨ l¡¯atmosfera local el narcotitzava, a pesar que s¡¯esfor?ava per no reproduir els costums dels pares, anava de festa per escapar de la normalitat, i creia en el poder de la m¨²sica per enlairar-se m¨¦s enll¨¤ del tedi; en la posterior novel¡¤la de Ramon Mas, L¡¯endem¨¤ de la ter¨¤pia (com les anteriors, publicada a Edicions de 1984), el fet tr¨¤gic semblava d¡¯una ¨ªndole diferent per¨° en el fons era una altra cara del que sembla que ¨¦s el motor que alimenta la maquin¨¤ria narrativa de l¡¯autor, i que ocupa des del principi fins al final qualsevol rac¨® del text que ara publica, Els murs invisibles (L¡¯Altra Editorial). ?s una novel¡¤la susceptible de ser entesa com a autobiogr¨¤fica perqu¨¨ el narrador t¨¦ el mateix nom que l¡¯autor, Ramon Mas, i que aqu¨ª s¡¯encara sense el subterfugi de la ficci¨® al dolor incommensurable que comporta la mort d¡¯un amic.

A Els murs invisibles es narren les tres setmanes en qu¨¨ el protagonista i la seva colla van haver de constatar, i acceptar, que el seu m¨®n ¡ªla cultura skate, la m¨²sica hardcore i punk, els fanzins que ideaven, els cops d¡¯efecte per menysprear la vida oficial de Vic, la impunitat d¡¯una joventut que creien eterna¡ª desapareixia sense remei a partir del moment en qu¨¨ la pulsi¨® su?cida d¡¯un amic marca de manera irreversible el present que s¡¯han constru?t, com si es vingu¨¦s a afirmar que no es pot viure de la manera en qu¨¨ se somia viure: ¡°El su?cidi d¡¯en Ra¨¹l va caure entre nosaltres com una bomba de silenci. A cada un se li va obrir un esvoranc personal i intransferible, un buit que davant de qualsevol altre membre de la colla es transformava en una pres¨¨ncia inc¨°moda. Com si la trobada entre dos amics d¡¯en Ra¨¹l convoqu¨¦s autom¨¤ticament el seu fantasma, i tots prefer¨ªssim fer veure que no ens adon¨¤vem¡±. Ramon Mas celebra l¡¯alegria inconscient d¡¯estar viu i carregat de projectes, descriu els ritus de pas de la tribu urbana a la qual pertanyen, atrapa amb an¨¨cdotes significatives la benevol¨¨ncia euf¨°rica de l¡¯amistat ¡ªque bones que s¨®n les p¨¤gines on la colla, davant de l¡¯av¨ªs del primer intent de su?cidi d¡¯en Ra¨¹l, es desplega arreu de la ciutat per mirar d¡¯impedir-ho¡ª, les fantasies animades que cadasc¨² infon a l¡¯altre. Els murs invisibles ¨¦s una novel¡¤la sobre les fam¨ªlies verdaderes que crea la const¨¤ncia de l¡¯amistat, per¨° tamb¨¦ ¨¦s, inevitablement, una investigaci¨® dura i molt s¨°lida sobre el tel de boira que sempre plana sobre un su?cidi, sobre aquella inquietud, aquella inestabilitat, aquell crit silenci¨®s de p¨¤nic permanent i obsessiu, navegant entre la indifer¨¨ncia i la culpabilitat, entre la necessitat de trobar-se i de perdre¡¯s a la vegada, que corca l¡¯¨¤nima de la v¨ªctima.

Els murs invisibles, sens dubte, ¨¦s el millor llibre que Ramon Mas ha publicat fins ara, com si abans de donar una cara memorable a la hist¨°ria que necessitava explicar-se li hagu¨¦s calgut fer provatures amb ¡°mil formes falses¡±. I el lector t¨¦ la certesa que Ramon Mas acaba de tancar, feli?ment i amb una escriptura introspectiva molt elaborada, un cicle que li pesava massa.