L¡¯Aparador. Els llibres de gener

L¡¯11 de mar? de 2011 el Jap¨® va patir el quart terratr¨¨mol m¨¦s fort en la hist¨°ria de la sismologia i Richard Lloyd Parry ho narra posant el focus en una petita comunitat costanera, Okaga. Si b¨¦ es pot considerar en certa manera un true crime ¨Ctenim un munt de v¨ªctimes, un despietat ens (involunt¨¤riament) mal¨¨fic i un enigma al centre del relat¨C, el que realment el vincula amb l¡¯anterior llibre de l¡¯autor ¨¦s una dedicaci¨® pacient i una mirada tant minuciosa com humana d¡¯uns fets esgarrifosos. Per Antonio Lozano

A 'El temps de la promesa', el darrer assaig de Marina Garc¨¦s, l¡¯autora retrata l¡¯actual estadi del nostre capitalisme, en qu¨¨ conviuen constantment dues maneres de relacionar-nos amb el futur: la promesa i la predicci¨®. No podem dir que el dogma fonamental del capitalisme de sempre¡ª¡±la promesa de l¡¯acumulaci¨® o el creixement il¡¤limitats¡±, ¡°la promesa que tot pot ser una promesa¡±¡ªs¡¯hagi esfondrat, alhora que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, amb els seus algoritmes i el seu entrenament constantment alimentat per dades extretes del que ja s¡¯ha produ?t, redueix el futur a un temps controlat, ¡°sense marge d¡¯error¡±, com una mena de ¡°projecci¨® del passat¡±. Per Georgina Sol¨¤

No hi ha cap aspecte a 'El silenci dels astronautes', cinquena novel¡¤la de Laia F¨¤bregas, guanyadora del XLV premi Joa?not Martorell, que pugui molestar la sensibilitat liter¨¤ria d¡¯un lector mitj¨¤: sap mesclar i alternar de manera continuada i permanent l¡¯estranya malaltia de la Rita, una nena que a l¡¯escola no parla mai i, en canvi, a casa se sent dominada per una xerrameca incontenible, amb els daltabaixos morals i professionals de la seva mare, i no ¨¦s menys important l¡¯efic¨¤cia del tercer bloc narratiu, una obra de teatre que escriu la mare ¡ªperqu¨¨ la incomprensi¨® no sigui inactiva¡ª sobre les anomalies f¨ªsiques de la Rita, que acaba dia?logant amb David Vetter, aquell nen nord-americ¨¤ que John Travolta va interpretar en una pel¡¤l¨ªcula i que va passar-se dotze anys vivint en una bombolla de pl¨¤stic a causa de les defici¨¨ncies del seu sistema immunol¨°gic. Per Pon? Puigdevall

En la literatura fant¨¤stica, i 'Fins a l¡¯¨²ltima pedra', primera novel¡¤la de Berta Creus (Sant Mart¨ª de Tous, 1986), transita amb pas ferm dins d¡¯aquest g¨¨nere, tant o m¨¦s important que el tra? d¡¯uns car¨¤cters o d¡¯uns conflictes interns ¨¦s el pes que hi t¨¦ la geografia, com si l¡¯espai fos el verdader detonant de l¡¯acci¨®: ja sigui en l¡¯horitz¨® despoblat, per¨° farcit d¡¯amenaces, d¡¯El desert dels t¨¤rtars, o en l¡¯arqueologia que no cessa de xiuxiuejar enigmes o inseguretats en els Contes d¡¯un somiador, o en l¡¯h¨¤lit sobrenatural de Pedro P¨¢ramo ¡ªd¡¯on Berta Creus pren significativament una de les cites que encap?alen la seva novel¡¤la¡ª, Dino Buzzati, Lord Dunsany i Juan Rulfo aconsegueixen que el decorat deixi de ser decorat per transformar-se en una altra cosa, en un clima o un ambient d¡¯estranyesa que alimenta l¡¯aparici¨® de l¡¯ins¨°lit, en unes urpes que atrapen tant les vicissituds dels personatges com l¡¯atenci¨® del lector. Per Pon? Puigdevall

'Roses i lliris¡¯ ¨¦s una antologia de l¡¯escriptora i editora Emily McBride q.ue recull fragments de la literatura anglesa en els quals es parla de flors i plantes. Sembla un tema molt de n¨ªnxol, a priori. Per¨° hi ha alguna cosa m¨¦s. ?ltimament es respira un cert desig d¡¯anar a buscar coses boniques abans del segle XX, on tot queda prou lluny per no fer mal. Quan llegeixes grans escriptors anglesos fent servir el jard¨ª per parlar de l¡¯¨¤nima humana, de conflictes de classe i de moral, et transportes a un univers de complicitats perdudes entre paraula i natura. Per Joan Burdeus

'L¡¯ombra de les hores' ha guanyat el premi Miquel de Palol 2023. ?s el tercer llibre de poesia de Jordi Sol¨¤ Coll (Barcelona, 1963), o el quart si hi afegim 'La mirada perif¨¨rica' (Editorial Afers, 2021), un aplec d¡¯aforismes, un g¨¨nere que, tot i essent pura prosa, fa un notable ¨²s de la funci¨® po¨¨tica. Del conjunt es despr¨¨n una bona formaci¨® cl¨¤ssica, una especial sensibilitat pel paisatge ¡ªque no es pot deslligar de l¡¯ofici de fot¨°graf que tamb¨¦ t¨¦ el poeta¡ª i un inter¨¨s real per la reflexi¨® filos¨°fica. El ress¨° classicista dels versos i el to ser¨¨ que hi predomina atrapen f¨¤cilment l¡¯inter¨¨s del lector. Per Manuel Casta?o

'Tots els contes' (Columna) ¨¦s el resultat de la insist¨¨ncia de Maria Barbal a cultivar un g¨¨nere clau en el desenvolupament de la modernitat, que compta amb els s¨°lids precedents de V¨ªctor Catal¨¤, Merc¨¨ Rodoreda, Carme Riera i Ant¨°nia Vicens, l¡¯estil de les quals traspua en l¡¯obra barbaliana. En un sol volum a cura de Carme Arenes, s¡¯apleguen per primer cop els 91 contes escrits per l¡¯autora, tant els publicats, entre 1986 i 2022, en llibres solts, antologies i diaris, com els tres in¨¨dits. Per Maria Dasca

L¡¯argument de la novel¡¤la podria resumir-se aix¨ª: una mare (Teresa Garriga) i els seus dos fills (l¡¯Oriol i la Magda) maquinen i es barallen per apoderar-se del patrimoni del pare (l¡¯Artur), descendent d¡¯una fam¨ªlia rica de prov¨ªncies (Sant Feliu de Gu¨ªxols), gestor d¡¯un patrimoni que minva i minva per¨° continua sent imponent. Triga m¨¦s a exhaurir-se el foc d¡¯una estrella que a esfondrar-se un patrimoni! Per¨° limitar-se a exposar l¡¯argument deixaria fora de la ressenya els principals m¨¨rits de Pon? Puigdevall. Per Gonzalo Torn¨¦

Un llibre col¡¤lectiu a mode d'assaig que convida la ciutadania a la reflexi¨®. ¡®Per qu¨¨ pensar' compta amb sis veus del m¨®n acad¨¨mic, literari i filos¨°fic, entre elles Xita Rubert, la m¨¦s jove, que en aquesta entrevista explicava la seva participaci¨® al llibre i abordava la seva obra. Per Mar Rocabert

La met¨¤fora que descriuria m¨¦s b¨¦ la nova novel¡¤la de Pol Guasch ¨¦s que llegir-la ¨¦s com passejar per una exposici¨® del CCCB. Fa gr¨¤cia, doncs, que no sigui ben b¨¦ una met¨¤fora i que la presentaci¨® fos una barreja de performance i col¡¤loqui al CCCB. Des dels estigmes que arrossega l¡¯homosexualitat fins a la crisi clim¨¤tica o els l¨ªmits del consentiment, passant per la dicotomia poble-ciutat o les difer¨¨ncies de classe i edat, Ofert a les mans, el parad¨ªs crema passa per totes les q¨¹estions que ocupen les humanitats d¡¯un m¨®n inestable amb una voluntat lleugerament m¨¦s reflexiva que alli?onadora. ?s un t¨°pic la pregunta sobre si la literatura d¡¯ara i d¡¯aqu¨ª ha de representar l¡¯ara i l¡¯aqu¨ª o b¨¦ superar-los. Guasch ¨¦s m¨¦s aviat dels primers: ens ofereix els discursos del present en un ambient que crema amb l¡¯esperan?a que el futur ens inquieti. Per Carlota Rubio

Amb la mateixa exageraci¨® que Antonio C¨¢novas del Castillo assegurava que era espanyol qui no podia ser una altra cosa, Timo?thy Garton Ash (Londres,1955) ve a dir-nos que ser europeu, m¨¦s enll¨¤ de les contig¨¨ncies geogr¨¤fiques i pol¨ªtiques, ¨¦s sobretot una q¨¹esti¨® de voluntat. D¡¯aqu¨ª que ni les guerres europees ¡ªtant les devingudes mundials com les internes¡ª, ni el tel¨® d¡¯acer, ni les revolucions i involucions, ni les canviants fronteres, ni les noves i cl¨¤ssiques amenaces, hagin impedit la superviv¨¨ncia d¡¯aquest sentiment de pertinen?a. Per Jaume Claret.

Des del primer moment, Ferran Grau (Lleida, 1982) no oculta l¡¯entusiasme admiratiu que sent per Anthony Burgess i La taronja mec¨¤nica, i a la nota que obre Hiperr¨¤bia hi afirma que ¡°en tots dos llibres hi ha una sinuosa indagaci¨® sobre el lliure albir, els l¨ªmits de la moral comuna, la manipulaci¨® de les consci¨¨ncies i la possibilitat de redimir-se¡±: potser s¨ª; com Burgess, que va crear per als seus protagonistes adolescents l¡¯argot nadsat, conven?ut que el llenguatge no existia tant per registrar la realitat com per alliberar la imaginaci¨®, Ferran Grau tamb¨¦ concedeix un argot propi, el xeno ¡ª¡°estrany¡± en grec¡ª, als seus personatges, uns nois desvagats que travessen a la deriva les nits de Barcelona com si la ciutat fos un parc d¡¯atraccions dissenyat per divertir-los i distreure¡¯ls; i com La taronja mec¨¤nica, que segons Burgess es va concebre a partir d¡¯un fet tan escabr¨®s com era la violaci¨® de la seva dona per un grup de desertors nord-americans a finals de la Segona Guerra Mundial. Per Pon? Puigdevall