Espanyolitzar TV3

Ara el debat ¨¦s si TV3 s¡¯hauria d¡¯espanyolitzar. ?s evident que el terme per si sol fa por, de fet ¨¦s gaireb¨¦ un deure criticar-lo en tant que el sufix -itzar significa fer per manera de transformar, de convertir en. Dir que alg¨² o alguna cosa ha de ser espanyolitzat (tamb¨¦ val si alg¨² parla de catalanitzar, ara no farem distincions) ¨¦s t¡¯ho miris per on t¡¯ho miris desafortunat pel que comporta de transformar alg¨² altre, sisplau per for?a, en alguna cosa que potser no en t¨¦ ganes.

El problema no ¨¦s tant, per¨°, l¡¯¨²s del terme com el context en qu¨¨ es fa servir, que no ¨¦s altre que el suggeriment que TV3 hauria d¡¯incorporar m¨¦s el castell¨¤, o b¨¦, mirant-ho des d¡¯un altre costat, alertar que aquesta incorporaci¨® (aquesta espanyolitzaci¨®) ja est¨¤ en marxa, i que de fet obeeix a un disseny orquestrat. Testimonis agafats al vol als informatius, professionals consultats com a experts, personatges en s¨¨ries de ficci¨®, tertulians de mat¨ª o mitja tarda, personatges p¨²blics parodiats, etc., tot de persones expressant-se en castell¨¤ serien exemples d¡¯aquesta deriva, sense que quedi clar si ¨¦s producte de la casualitat o d¡¯un gui¨® previ.

Els defensors que TV3 incorpori el castell¨¤ solen argumentar dues coses: d¡¯una banda, que TV3 sembla pensada nom¨¦s per a un perfil de catalans, els que ja s¨®n catalanoparlants, i que aix¨° no hauria de ser; i de l¡¯altra, que fent servir m¨¦s el castell¨¤ t¡¯acostes a zones que de fet no miren gaire televisi¨® en catal¨¤. Tamb¨¦ s¨®n un cl¨¤ssic de reclamar l¡¯espanyolitzaci¨® de TV3 els col¡¤lectius aquells que tamb¨¦ bescanten la immersi¨® i que es consideren perseguits per parlar castell¨¤ a Catalunya. No ¨¦s d¡¯aquests que parlem ara.

Alguna cosa no deu anar a l¡¯hora a TV3 si no atrau ben b¨¦ la meitat de catalanoparlants i si la fidelitat a la cadena ¨¦s tan feble

Hi ha per¨° una cosa que no em quadra en aix¨° del catal¨¤ i TV3. En general, s¡¯atribueix a l¡¯audi¨¨ncia de TV3 un component de milit¨¤ncia, de seguiment de la cadena per motius pol¨ªtics i de llengua, com si l¡¯espectador es plant¨¦s al sof¨¤ amb el roc a la faixa. Per¨° despr¨¦s et mires les audi¨¨ncies i els n¨²meros no surten. Al desembre passat, l¡¯audi¨¨ncia mitjana de la cadena va ser del 13,4%, i si hi afegim la resta de canals del grup (3/34 1,3%; SX3 0,8%; Esports3 1,1%), en total tenim que les teles de la Corpo arriben al 16,6%. Si convenim que, d¡¯acord amb la darrera enquesta d¡¯usos ling¨¹¨ªstics, els catalanoparlants de llengua inicial s¨®n el 31,5%, resulta que TV3 i companyia arriben nom¨¦s a una mica m¨¦s de la meitat dels que parlem catal¨¤. ?s aix¨°?

Com a milit¨¤ncia trobo que ¨¦s un resultat francament pobre, o ¨¦s que, potser, en el cas de TV3 es tendeix a interpretar com a milit¨¤ncia (i, per tant, frontalment condemnable) el que senzillament ¨¦s un fenomen ben conegut en el m¨®n de la tele, que ¨¦s la fidelitat a la cadena. Aix¨ª, alg¨² que mira Tele5 tot el dia es considera que ¨¦s fidel a Tele5, mentre que el de TV3 el que t¨¦ s¨®n motivacions patri¨°tiques. La comparaci¨® amb la r¨¤dio ¨¦s del tot feridora en tant que RAC1 i Catalunya R¨¤dio es distancien prou de les competidores, per¨° tamb¨¦ amb el m¨®n del llibre, en qu¨¨ el consum en catal¨¤ ronda un 30% molt proper al 31,5% de catalanoparlants que d¨¨iem. I quan es parla del bon moment del llibre no s¡¯atribueix a la milit¨¤ncia del lector, sin¨® m¨¦s aviat al bon ofici d¡¯escriptors, traductors, editors i llibreters (distribu?dors no).

Alguna cosa no deu anar a l¡¯hora a TV3 si no atrau ben b¨¦ la meitat de catalanoparlants i si la fidelitat a la cadena ¨¦s tan feble. O, en tot cas, caldria fer moltes coses abans de fer experiments amb gasosa esquitxant de castell¨¤ els continguts en catal¨¤, aviam si d¡¯aquesta manera l¡¯audi¨¨ncia puja; l¡¯¨²nica cosa que aconseguir¨¤s ser¨¤ que la gent marxi (b¨¦, aix¨° potser no perqu¨¨ no hi ha alternativa si vols tele en catal¨¤) i que tampoc en vinguin de nous. Perqu¨¨ creure que a base de petites espurnes atraur¨¤s audi¨¨ncia castellanoparlant ¨¦s infantilitzar un teleespectador que en altres moments hi era; no calia que en Kril¨ªn o en Vegeta parlessin castell¨¤ per tenir tot el jovent, arreu, enganxats a la tele.

L¡¯origen de TV3 va tenir una motivaci¨® molt clara fa quaranta anys d¡¯acord amb una realitat ling¨¹¨ªstica que no ha canviat, o que si ha canviat ha sigut a pitjor, i aquell objectiu de construir un mitj¨¤ de comunicaci¨® potent i modern que s¡¯express¨¦s en catal¨¤ per participar en la normalitzaci¨® de la llengua hauria de continuar ben vigent. Ning¨² m¨¦s no ho far¨¤, i de la possibilitat que siguin les altres cadenes les que incorporin el catal¨¤ ni se¡¯n parla.