¡®Els Watson¡¯, al TNC: Les neures d¡¯una dramaturga

Divuit actors en escena s¨®n sempre un esdeveniment. El Teatre Nacional de Catalunya ha estrenat Els Watson, un text de la brit¨¤nica Laura Wade que imagina una possible continuaci¨® de la novel¡¤la inacabada de Jane Austen The Watsons. Josep Maria Mestres dirigeix amb gran eleg¨¤ncia i molt d¡¯ofici un muntatge llarg, on el m¨¦s fluix acaba sent el tex...

Divuit actors en escena s¨®n sempre un esdeveniment. El Teatre Nacional de Catalunya ha estrenat Els Watson, un text de la brit¨¤nica Laura Wade que imagina una possible continuaci¨® de la novel¡¤la inacabada de Jane Austen The Watsons. Josep Maria Mestres dirigeix amb gran eleg¨¤ncia i molt d¡¯ofici un muntatge llarg, on el m¨¦s fluix acaba sent el text. Ja ho sabeu: el m¨®n de Jane Austen ¨¦s ple de festes i salons, balls i visites, matrimonis i tietes solterones. Literatura de tassetes, on la dona nom¨¦s pot ser aut¨°noma i independent quan es casa amb un home. Qui ¨¦s l¡¯afortunat ¨¦s el menys rellevant. Laura Wade va imaginar, el 2018, qu¨¨ hauria passat si Austen hagu¨¦s desenvolupat les perip¨¨cies d¡¯Emma Watson, les seves germanes, pretendents, ve?ns i saludats.

L¡¯escenografia dissenyada per Paco Azor¨ªn converteix l¡¯escenari de la Sala Gran en una s¨ªntesi del sal¨® angl¨¨s d¡¯¨¨poca georgiana: terres de fusta, cortines blanques i amplis finestrals. Minimalisme esc¨¨nic il¡¤luminat pel sempre elegant Ignasi Camprodon. La interpretaci¨® dels actors, les perruques, les patilles, el vestuari de Gabriela Salaverri i la traducci¨® al catal¨¤ de Joan Sellent dibuixen amb precisi¨® el moment hist¨°ric. Els Watson s¨®n dos espectacles en un, com a m¨ªnim, i la metateatralitat de tot plegat ¨¦s, paradoxalment, el que acaba perjudicant m¨¦s el text. La germana que torna a casa, despr¨¦s d¡¯haver estat criada per la seva tieta rica, es veur¨¤ confrontada, en el seu primer ball, amb els codis socials de l¡¯Anglaterra d¡¯inicis del segle XIX. L¡¯Emma ¨¦s l¡¯¨²nica que sembla que t¨¦ una mica de seny entre homes rid¨ªculs i dones en tensi¨® permanent, asfixiats tots per les r¨ªgides regles del moment. Les relacions entre l¡¯amor i l¡¯economia no han estat mai tan clares com en les novel¡¤les de Jane Austen.

El millor del muntatge ¨¦s, deixem-ho ben clar, tot el seu elenc. Laia Manzanares dibuixa, malgrat el seu to tan contemporani, una Emma l¨²cida que q¨¹estiona amb intel¡¤lig¨¨ncia les regles de la societat en qu¨¨ li ha tocat viure. La secunda magn¨ªficament Paula Malia en el paper d¡¯Elizabeth, la germana abnegada que ha sacrificat el seu futur per cuidar el pare. Els papers c¨°mics o m¨¦s breus els defensen int¨¨rprets tan inq¨¹estionables com Merc¨¨ Ar¨¢nega (una Lady Osborne amb sorpresa), Dafnis Balduz (i el seu tartamudeig), Jordi Coll (el guapo beneit¨®) o Olga Onrubia (la cunyada universal). Llu?sa Castell es passa bona part de la funci¨® en silenci, per¨° la minyona Nanny obt¨¦ finalment el seu moment de gl¨°ria, celebrat amb una gran alegria pel p¨²blic.

A Laura Aubert li toca fer el paper m¨¦s dif¨ªcil: no perqu¨¨ no sigui una gran actriu, que ho ¨¦s, sin¨® perqu¨¨ ha d¡¯interpretar la insegura autora, que es fica en l¡¯obra per intentar buscar-li un final. A partir d¡¯aqu¨ª ser¨¤ una altra Laura, Wade, qui no parar¨¤ d¡¯explicar-nos (unes quantes vegades) la seva circumst¨¤ncia i objectius, entrant en un bucle d¡¯autoreferencialitat que acaba sent for?a carreg¨®s. L¡¯homenatge a Pirandello ¨¦s obvi, la rebel¡¤li¨® dels personatges tamb¨¦, i la segona part naufraga en aig¨¹es una mica t¨¨rboles. Al final, acabem enyorant la festa del principi, els pretendents pocatra?a i les seves rialletes, les minyones que tot ho saben i la hipocresia general. Menys postmodernitat i m¨¦s sentimentalisme, sisplau.