Up-varav¨¤

Aquesta expressi¨® del t¨ªtol, que sembla d¡¯un dialecte precanigonenc, va ser dita quasi di¨¤riament durant anys i m¨¦s anys fins que un dia, cap al 1968 o aix¨ª, de cop en sec es va extingir i ja no s¡¯ha tornat a dir mai m¨¦s, si no ¨¦s quan jo, en un poemot, la faig sentir, per¨° ja no sona igual. Hi havia hagut una situaci¨® que un dia es va deixar de produir, per all¨° del progr¨¦s (estrenar un port nou), i ara vivim com si la tal situaci¨® no hagu¨¦s existit mai i fins i tot comen?a a semblar impossible que hagi pogut ser. Per¨° formava part de la vida quotidiana de moltes fam¨ªlies i de moltes persones, gaireb¨¦ podr¨ªem dir que de tota la poblaci¨® de la vila de l¡¯Escala. Aquest up-varav¨¤ m¨¦s que dit era cridat, o asprivament cantat, pels homes que avaraven les tranyines empenyent-les per la sorra de la Platja fins a l¡¯aigua a mar. La tranyina ¨¦s una pesca d¡¯arrossegament amb xarxa, i tranyina tamb¨¦ ¨¦s el nom de la barca, prou grossa, amb qu¨¨ es fa aquesta pesca: la tranyina surt a mar remolcant una barca petita equipada amb llums que fan la feina d¡¯atraure el peix. Les xarxes s¨®n molt llargues i per fer-les anar se n¡¯ha de saber. Quan havien de sortir de la Platja, els homes avaraven les tranyines a for?a de fer for?a empenyent-les amb l¡¯esquena, quatre o cinc homes a cada banda. Per aix¨° els de Torroella els hi deien esquenapelats, com si fos despectiu, per¨° que ¨¦s un nom m¨¦s honr¨®s que el de lladre-burros (lladres de burros) amb qu¨¨ els escalencs anomenaven els torroellencs.

A l¡¯hora d¡¯avarar, al vespre, l¡¯up-varav¨¤ era el crit m¨¤gic i pr¨¤ctic que servia per encertar el moment de comen?ar tots alhora a fer for?a per fer moure la tranyina sobre els pals travessers enseuats (amb greix de xai): la primera s¨ª?laba, up, a dalt de tot, era el toc d¡¯atenci¨®, com per agafar aire, i de seguida amb el primer va, m¨¦s greu, comen?aven tots a apretar, fins que amb el darrer v¨¤, el v¨¤ de l¡¯accent, amb una ¨¤ que s¡¯allargava, feien l¡¯¨²ltim esfor?, i tot aix¨° dues o tres vegades, i aix¨ª la tranyina amb la mica de baixada que fa la Platja s¡¯anava embalant fins que entrava, majestuosa, a mar. Aqu¨ª hi ha un punt perill¨®s: la tranyina ve lliscant sobre els pals untats i en arribar a la llongada, el lloc on les onades moren a la sorra, l¡¯¨²ltim pal, perqu¨¨ l¡¯aigua no se l¡¯emporti, s¡¯ha d¡¯aguantar amb la m¨¤ (o amb el peu) fins a mig moment abans que hi arribi, llan?ada, la barca, i aleshores ?donar? el pal i arraconar-se ben de pressa perqu¨¨ la b¨¨stia no t¡¯aixafi. Aquesta era la feina del paler, que n¡¯hi deien.

Al comen?ament de la nove?la de V¨ªctor Catal¨¤ que primer, quan sortia per entregues (1918), duia el t¨ªtol atrevit de tres asteriscs (i un subt¨ªtol), aix¨ª: * * * (3000 metres), i despr¨¦s, ja en forma de llibre, es va dir Un film (3000 metres), en Jepet, l¡¯home de la Maria Gallinaire, ¨¦s un mariner vell que ja no navega i fa de paler, en un poble escombrat per la tramuntana que ¨¦s ¨°bviament l¡¯Escala, encara que l¡¯autora l¡¯anomeni amb un nom inventat. En el seu llibre, i en moltes altres p¨¤gines seves, tot ¨¦s inventat, com el mateix Jepet, per¨° amb els quatre detalls que en mostra i les quatre coses que n¡¯explica ja es veu que si volgu¨¦s podria escriure la vida entera d¡¯en Jepet amb tots els ets i uts. A 3000 metres no hi surt l¡¯escena de l¡¯avarament de les tranyines, per¨° parla del paler com si els llegidors ja sab¨¦ssim de qu¨¨ es tracta: ?els dits, curts i rabassuts, guardaven sempre la mateixa positura; mai se desplegaven enterament, perqu¨¨ havien perdut l¡¯habitud de fer tot altre moviment que el que requeria la tasca de donar i pendre els pals?. A l¡¯obra de V¨ªctor Catal¨¤ tot ¨¦s de veritat i tot ¨¦s inventat, comen?ant pel nom de l¡¯autor(a).

Una altra nove?la escalenca ¨¦s Vent de grop (1967) d¡¯Aurora Bertrana, fa poc reeditada amb una coberta que reprodueix una postal on es veu que la invasi¨® tur¨ªstica (terrasses de bar, cotxes pertot) ja ha comen?at per¨° les tranyines encara s¨®n a la Platja. A Vent de grop s¨ª que hi ha una descripci¨® del moment d¡¯avarar-les. Bertrana en d¨®na alguns detalls, nom¨¦s, per¨° s¡¯hi veu b¨¦ l¡¯ambient, ?tot de gent embolcallada d¡¯ombra? que ?s¡¯apinyava ran d¡¯aigua? mentre a les barques petites ?comen?aven a encendre els llums de petroli?¡­ i entremig s¡¯hi senten els patrons comandant la maniobra, rialles femenines, i ?xiscles enjogassats de mainada?, un dels quals devia ser el meu, encara que m¨¦s que no xisclant jo devia estar aturat amb la boca oberta. Fins als meus quinze o setze anys he presenciat aquesta escena cents de vegades i puc assegurar que era una fenomenal exaltaci¨® co?lectiva, amb tothom ajudant-se els uns als altres, i tot el poble hi assistia. Ja ho diu Aurora Bertrana: ?Les mullers, la mainada, les germanes i les promeses dels pescadors els anaven a acomiadar¡­ Uns ajudaven a la maniobra, d¡¯altres la destorbaven, per¨° ning¨² no s¡¯hi enutjava ni protestava. A la platja, en aquella hora, senyorejava una llei de confusi¨® i de xivarri fraternals. Era com una festa major?. Tot el poble vivia de la pesca: les dones que remendaven les xarxes, les que treballaven a la sala¨®, tot el poble era mariner o quasi, tot el poble depenia de si far¨¤ bo, de si hi haur¨¤ hagut peix¡­ Les famoses anxoves havien sigut, antigament, una forma de defensar-se a l¡¯hivern contra la mis¨¨ria.

De cop en sec, com he dit, caigu¨¦ damunt del poble, primer un estiu i despr¨¦s l¡¯altre, un ruixat de diners en forma de pluja de turistes: en quatre dies un mur de la vergonya de cotxes aparcats havia ocupat el Passeig, s¡¯al?aven hotels i gratacels sense ordre ni concert, desaparegueren els racons on jug¨¤vem els petits, i d¡¯un any a l¡¯altre molts escalencs passaren de ser pobres a tenir diners. Amb el desgavell del capitalisme salvatge dels primers anys, hi havia propietaris disposats a construir a les ru?nes d¡¯Emp¨²ries mateix, per¨° Emp¨²ries no es toca. La resta fou, tota, encimentada, fins a l¡¯aspre roquissar del muntanyot sagrat de Montg¨®, cobert de casetes que per als forasters s¨®n mediterr¨¤nies i per als del pa¨ªs forasteres.