Passat colonial a les Drassanes de Barcelona (En mem¨°ria de Joan Anton Benach)

L¡¯any 1994, quan qui escriu aquestes ratlles havia passat de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona a la Pompeu Fabra, vaig rebre una trucada des de l¡¯¨¤rea de cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona per tal de demanar-me si podia fer-me responsable d¡¯una exposici¨® sobre la Cuba colonial al Museu Mar¨ªtim de Barcelona. Aquestes proposicions tan vagues et deixen normalment perplex. Ara, en aquells anys, despr¨¦s de 1992, la forma amb...

L¡¯any 1994, quan qui escriu aquestes ratlles havia passat de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona a la Pompeu Fabra, vaig rebre una trucada des de l¡¯¨¤rea de cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona per tal de demanar-me si podia fer-me responsable d¡¯una exposici¨® sobre la Cuba colonial al Museu Mar¨ªtim de Barcelona. Aquestes proposicions tan vagues et deixen normalment perplex. Ara, en aquells anys, despr¨¦s de 1992, la forma ambiguament simp¨¤tica, com els medis influents de la ciutat es referien a les intu?cions de Pasqual Maragall, calia atendre com a m¨ªnim a la proposta, escoltar i decidir despr¨¦s. La persona encarregada de posar-me al corrent de qu¨¨ es pretenia va ser aquell qui ens acaba de deixar, Joan Anton Benach. Sense haver-lo tractat ni haver-lo vist mai em vaig presentar un dia a mig mat¨ª a l¡¯oficina que ocupava la regidoria de cultura del carrer del carrer Ciutat. En un despatx de dimensions m¨¦s aviat modestes em van dir que hi trobaria el Sr. Benach. Certament, el despatx es corresponia amb les dimensions que m¡¯havien indicat. Ara b¨¦, all¨° que sorprenia no era tant la dimensi¨® f¨ªsica del despatx com el desordre que li donava car¨¤cter. Aix¨° feia simp¨¤tica aquella par¨°dia de despatx de l¡¯administraci¨® que hom podia imaginar. Papers per tot arreu, ni posant una mica d¡¯atenci¨® es podia apreciar la intenci¨® d¡¯un ordre determinat. Lluitant una mica es podia arribar a una cadira que semblava desocupada, desafiant, aix¨° s¨ª, el risc de no esclafar algun paper ves a saber si important. A l¡¯altra banda de la taula era dif¨ªcil apreciar el subjecte que responia al nom de Joan Anton Benach i que era el fact¨°tum de l¡¯¨¤rea municipal de cultura, just per sota del regidor que s¡¯ocupava d¡¯aquella tasca. D¡¯entrada calia esbandir els n¨²vols de fum de tabac que ofuscaven la visi¨® del visitant. Un cop aconseguit aquest objectiu -gens senzill perqu¨¨ el fum no parava de produir-se- s¡¯hi trobava el responsable de fabricar aquella boira londinenca digna del personatge de Sir Arthur Conan Doyle. L¡¯havia llegit molts anys enrere com l¡¯excel¡¤lent cr¨ªtic i home de teatre (i del Teatre Lliure) que fou. Sabia tamb¨¦ que, pocs anys abans, Benach havia fet possible la magn¨ªfica exposici¨® al Born, Catalunya, f¨¤brica d¡¯Espanya. No hauria imaginat mai el personatge singular que tenia, finalment, al davant.

La pres¨¨ncia de Benach no decebia respecte a l¡¯ambient ni el receptacle on s¡¯acumulava una quantitat de cendra que ni el tabaquer Partag¨¤s no n¡¯hauria imaginat mai. L¡¯aspecte sorrut, l¡¯estil de pirata de les Antilles i la veu rogallosa que no devia tenir de naixement a Vilafranca, malgrat tot, no espantaven. Era una persona cordial i d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia que es revelava a simple vista. Em comunic¨¤, sense pre¨¤mbuls de cap mena, que volia revolucionar el Museu Mar¨ªtim, una baluerna expositivament antiquada. El plantejament es va aclarir ben aviat a suggeriment nostre. No seria Cuba i Catalunya, esclaus i havaneres, all¨° que es duia a les festes majors de la costa. Vaig proposar-li estendre-ho a Catalunya i Ultramar, a tot el complex colonial del segle XIX, aquell que havia perm¨¨s als catalans una expansi¨® extraordin¨¤ria de la marina, l¡¯emigraci¨® d¡¯anada i tornada, els negocis i el poder, tot aquell conjunt de facetes que els permeteren ser una part principal del m¨®n colonial espanyol d¡¯aleshores. En poques paraules: mostrar una societat en expansi¨®, sense congratulacions ni roman?os, de Barcelona a la costa africana, a l¡¯Havana i les Antilles, fins a Manila i Filipines, passant per tots els esglaons que els mons imperials del vuit-cents permetia. Dit d¡¯una altra manera: exposar visualment i per escrit la hist¨°ria complexa a la qual est¨¤vem tractant de donar forma amb la recerca que aleshores inici¨¤vem seriosament a la universitat. ¡°Vull sang i fetge!¡±, demanava el comissari Benach amb to imperatiu. No cost¨¤ gens ni mica fer-li entendre que n¡¯hi hauria m¨¦s del que podia imaginar: al cor de tot aquell m¨®n hi havia l¡¯esclavitud d¡¯africans, el tr¨¤fic de carn humana i la plantaci¨® a les Antilles. El fuet i el barrac¨®, el treball, la pres¨¨ncia militar arreu i les guerres quan calia, sostenien tot aquell complex, espanyol i catal¨¤, tan estretament entrelligats. Molts historiadors i historiadores ja ens hav¨ªem descolonitzat feia uns quants anys, fent all¨° que ens tocava: anant a l¡¯arxiu, llegint llibres i establint contactes amb els col¡¤legues d¡¯altres pa?sos. L¡¯exposici¨® fou tot un ¨¨xit, el cat¨¤leg que en sort¨ª, em diuen, encara conserva utilitat. L¡¯equip que s¡¯organitz¨¤, jo mateix, Albert Garcia-Balany¨¤ i Jordi Casas, se sent¨ª sempre ent¨¨s, ben dirigit i acomboiat per aquell vilafranqu¨ª excepcional. I disculpin la hip¨¨rbole: quina Barcelona, la d¡¯aleshores!