El Museu Mar¨ªtim arriba per fi a bon port

Una excepcional barca medieval i l'obstinaci¨® catalana per navegar al segle XVIII el Mar Gran (l'Atl¨¤ntic) i comerciar amb Am¨¨rica centren les dues noves mostres que el Museu Mar¨ªtim de Barcelona (MMB) incorpora a la seva exposici¨® permanent i amb les quals completa el seu discurs. Les Sorres X, un vaixell medieval, sobre l'embarcaci¨® destinada al transport de mercaderies que es va trobar durant les obres de construcci¨® del canal ol¨ªmpic de Castelldefels el 1990, i Catalunya mar enll¨¤, tres segles de marina catalana: XVIII-XX,?amb m¨¦s de 170 peces, algunes que no es mostraven des de fa 30 anys, s¨®n els t¨ªtols de les dues exposicions que s'obren al p¨²blic dilluns (ser¨¤ jornada de portes obertes). Amb totes dues mostres, el Mar¨ªtim acaba per fi el seu projecte museogr¨¤fic i alhora ocupa tot l'espai (19.000 metres quadrats) de les Drassanes Reials, l'edifici g¨°tic que l'acull.

"S'ha acabat el suplici!", s'exclama gr¨¤ficament la directora en funcions del centre, Elvira Mata, durant el recorregut per mostrar les noves exposicions. "El museu per fi s'ha acabat". Culmina aix¨ª un proc¨¦s de muse?tzaci¨® que va comen?ar el 2013 despr¨¦s de la rehabilitaci¨® del conjunt monumental de les Drassanes. L'MMB suma les naus 5 i 6 de l'edifici, que es feien servir per a altres finalitats (va ser on es va instal¡¤lar l'exposici¨® sobre Joc de trons, per exemple) i 2.000 metres quadrats m¨¦s de superf¨ªcie.

L'extensi¨® del museu ha perm¨¨s poder col¡¤locar la barca medieval excavada a les Sorres al costat de la muralla que tanca l'edifici per la banda del Paral¡¤lel i que ¨¦s contempor¨¤nia de l'embarcaci¨® i,?segons destaquen Mata i el cap de col¡¤leccions del MMB, Enric Gracia, permet un bonic joc conceptual. La barca, de la qual es conserva excepcionalment part del casc amb les quadernes i que per fi s'ha pogut muse?tzar, era una embarcaci¨® semblant a un lla¨¹t, amb una vela llatina i cinc o sis rems per banda. De 9,5 metres d'eslora i 1,9 de m¨¤niga, portava una tripulaci¨® de tres o quatre persones i era, segons els experts, molt marinera i estable, cosa que no explica per qu¨¨ es va enfonsar a la zona pantanosa on avui hi ha Castelldefels i molt menys com ¨¦s que ho va fer sense que pogu¨¦s recuperar-se'n la c¨¤rrega, consistent en gerres amb peix (tonyina) en conserva. S'han situat les restes de la barca sobre un munt de palets i se les ha envoltat amb un muret met¨¤l¡¤lic que simula onades. Un model escala 1:20 permet veure com era la barca i en una vitrina s'han instal¡¤lat elements originals de la c¨¤rrega que duia. Acompanyen la barca dues?cosines molt m¨¦s joves, la Papet (1907) i la Madrona (1924), que permeten establir analogies sobre la construcci¨® naval a Catalunya i els trets que s'han mantingut.

Catalunya mar enll¨¤, que ¨¦s la mostra amb la qual realment es desenvolupa el discurs expositiu hist¨°ric de l'MMB, que acabava a les galeres, explica al llarg de set ¨¤mbits i dos audiovisuals tres segles posteriors de la marina catalana, del XVIII al XX. Ho fa amb l'eix argumental del comer? mar¨ªtim catal¨¤ amb Am¨¨rica, una hist¨°ria que es presenta com una gran aventura a partir d'una s¨¨rie d'oportunitats que se li van obrir al pa¨ªs despr¨¦s de la Guerra de Successi¨®.

"L'audiovisual d'entrada, molt immersiu i v¨ªvid, ens permet introduir aquesta part m¨¦s humana i ¨¨pica que li faltava una mica al museu", explica Gracia. La projecci¨®, que inclou tempestes amb llamps i trons i vent huracanat (de ventiladors), se centra en un pioner capit¨¤ real, Josep Barrera, que va viatjar amb el paquebot?Sant Esteve?(en l'audiovisual interpretat pel Santa Eul¨¤lia, el vaixell del museu) el 1768 a Puerto Rico i Santo Domingo amb vi, aiguardent de Reus i teles de Barcelona per tornar amb sucre, cacau i tabac.

L'exposici¨® documenta l'aventura catalana a trav¨¦s de l'Atl¨¤ntic, que va requerir la creaci¨® d'escoles per a la formaci¨® de pilots i capitans que poguessin creuar el Mar Gran, l'adquisici¨® i construcci¨® de naus i disposar de mercaderies per als mercats americans. A destacar en la mostra, entre moltes altres coses, l'enorme model de la fragata Barcelona, un veritable simulador de l'¨¨poca, amb la qual els aspirants a mariners aprenien a fer maniobres; una caixa precedent dels contenidors moderns, i una vitrina plena de maquetes navals que permeten observar les difer¨¨ncies de disseny entre per exemple un bergant¨ª o una pollacra-goleta catalana i un cl¨ªper angl¨¨s.

El pas de la vela al vapor, el col¡¤lapse de la ind¨²stria naval catalana, la reconversi¨® de la gent del mar en obrers del mar, el colossal dic flotant de Barcelona i les grans companyies (Transatl¨¢ntica i despr¨¦s Transmediterr¨¢nea) s¨®n altres fites de l'exposici¨®, que es tanca amb un segon audiovisual que planteja interrogants sobre els nous usos del mar i la seva sostenibilitat, amb una refer¨¨ncia expressa al dif¨ªcil equilibri entre contenidors i creuers, fora, aqu¨ª mateix.