F¨¤briques que tanquen

De petits ens duien a visitar les f¨¤briques dels voltants. Eren el nostre paisatge. Molts pares i tamb¨¦ unes quantes mares hi treballaven. No eren un paisatge ex¨°tic, lluny¨¤, de qui es disfressa de classe treballadora i assaja posats i proclames ¡°working class¡± per semblar all¨° que no s¡¯¨¦s, per inventar-se una narrativa edulcorada i a mida, perform¨¤tica, netejaconsci¨¨ncies. Res m¨¦s lluny d¡¯una idea veritable de cr¨ªtica. ?rem massa petits per desemmascarar aquests posats. Aix¨° costa i ara costa m¨¦s perqu¨¨ el discurs ex¨°tic, el gust per la fenomenologia a la babal¨¤, s¡¯ha imposat als mitjans. S¡¯hi ha imposat per dues raons: per la mena de perfil que hi t¨¦ poder i veu i per la necessitat dels mateixos mitjans de fabricar-se un consumidor a mida, un mirall propi, de classe alta o mitjana benestant, o que hi aspira i que si justeja a final de mes dissimula.

Els pares que treballaven en aquelles f¨¤briques no tenien necessitat de dissimular. No feien res ex¨°tic. Aix¨ª, hav¨ªem anat a visitar la Pelikan, l¡¯antiga Starlux, les pastes Gallo i la Danone. En saber que la Danone de Parets tancar¨¤ em va venir una tristor. ?s la mateixa que vaig tenir quan van tancar la Bosch, de Lli?¨¤, antiga Bendix, on havia treballat el meu pare. Els monos blaus de feina a la rentadora del cap de setmana. No monos blau mar¨ª de guarnir-se de ¡°working class¡±, monos d¡¯embrutar-los, de passar vuit i deu hores de nit en una cadena, d¡¯hores extres de dissabte perqu¨¨ fer de pag¨¨s no dona. Perqu¨¨ ets un burro si no et treus les ovelles.

Quan vam anar a la Danone em vaig afartar de Petit-Suisse i Natilles. Per¨° en aquelles visites em va n¨¦ixer la por de no tenir m¨¦s remei que haver de treballar en una cadena de muntatge, el terror de florir-m¡¯hi. Per aix¨°, tamb¨¦, vaig estudiar. Aquell tel¨® de fons de f¨¤briques invencibles era paper de cel¡¤lofana. Acabat d¡¯inaugurar, aix¨° s¨ª, perqu¨¨ aquella planta de Danone es va obrir el 1982. Hi dev¨ªem anar que encara feia olor de nou. Per¨° t¡¯ensenyaven un lloc on no t¡¯hi voldries quedar. Nom¨¦s te n¡¯agradava el producte final, amb tants additius com calgu¨¦s, ¨¦s clar. Ens feien un massatge cultural de seguretats inventades, revestit de sentit social d¡¯empresa.

La tristor no ¨¦s perqu¨¨ m¡¯aixequessin la camisa a mi, que em vaig enfitar de Petit-Suisse, sin¨® pel temps i l¡¯esfor? que els van prendre a tots els que han treballat en aquestes f¨¤briques que tanquen, que el seu temps furtat, el cos esgavellat, no hagi servit de res, que no en quedi ni rastre. Fa temps que els pol¨ªgons muden de pell i fa temps que es muse?tzen recintes fabrils de la primera meitat del XX. Muse?tzar s¡¯acosta a donar una p¨ªndola digerible, amable, que no molesti massa, sobre la pr¨°pia hist¨°ria. Com explicarem la segona meitat del XX? Com explicarem la gran trinxada urbana, d¡¯un dia per l¡¯altre, a qualsevol preu, de tota la conurbaci¨® de Barcelona per la promesa d¡¯un Dorado recremat?