Penicil¡¤lina i cristianisme

Totes les religions s¡¯han fundat i s¡¯han practicat per fer front a la realitat m¨¦s incomportable de l¡¯exist¨¨ncia humana: la mort. El judaisme antic ¨¦s una excepci¨®, perqu¨¨ els llibres del Pentateuc no consideren la immortalitat de l¡¯¨¤nima, una creen?a molt posterior, de cap al segle IV aC, per contaminaci¨® de la filosofia hel¡¤len¨ªstica, i, al capdavall, de la filosofia plat¨°nica.

El cristianisme va donar molta embranzida a la creen?a en la vida eterna en la mesura que va acomplir, en ...

Totes les religions s¡¯han fundat i s¡¯han practicat per fer front a la realitat m¨¦s incomportable de l¡¯exist¨¨ncia humana: la mort. El judaisme antic ¨¦s una excepci¨®, perqu¨¨ els llibres del Pentateuc no consideren la immortalitat de l¡¯¨¤nima, una creen?a molt posterior, de cap al segle IV aC, per contaminaci¨® de la filosofia hel¡¤len¨ªstica, i, al capdavall, de la filosofia plat¨°nica.

El cristianisme va donar molta embranzida a la creen?a en la vida eterna en la mesura que va acomplir, en la figura de l¡¯Ungit, una profecia ¡°moderna¡± del judaisme, que ¨¦s la redempci¨® de la humanitat gr¨¤cies a l¡¯arribada del Mes?sies; un esdeveniment que els jueus encara consideren propi solament de la fi del temps. La nova creen?a, molt poderosa, va substituir la idea d¡¯un D¨¦u absent i justicier per la idea d¡¯un D¨¦u magn¨¤nim, que acabar¨¤ perdonant tothom segons moltes teologies derivades del cristianisme.

Quan els seguidors de Jes¨²s van comen?ar a divulgar aquesta nova fe, van adherir-s¡¯hi molts jueus, i alguns pagans, perqu¨¨ va fundar l¡¯esperan?a en un rescabalament de totes les desgr¨¤cies que assoten els homes. L¡¯historiador Rodney Stark (L¡¯auge del cristianisme, Barcelona, Andr¨¦ Bello, 2001) va demostrar que el cristianisme havia tingut per aquesta ra¨® un desenvolupament inesperat, enorme, i subratllava elements que van passar per alt als pares Cebri¨¤, Dion¨ªs d¡¯Alexandria o Eusebi de Cesarea (uns quants editats en catal¨¤ a la Fundaci¨® Bernat Metge), com ara les epid¨¨mies, les plagues, les malalties i la guerra: circumst¨¤ncies en qu¨¨ la mort esdev¨¦ indefugible i penosa. Aix¨ª, l¡¯any 40 dC hi havia al m¨®n cap a un miler de cristians ¡ªsegurament els seguidors m¨¦s pr¨°xims de Jes¨²s¡ª, per¨° l¡¯any 200 ja n¡¯hi havia cap a 220.000, i l¡¯any 350, en un salt exponencial que deriva de l¡¯edicte de Constant¨ª (any 313), cap a 34 milions.

No ¨¦s cap misteri que durant tota l¡¯edat mitjana el nombre de cristians no par¨¦s de cr¨¦ixer: en part perqu¨¨ es va diluir progressivament la for?a del politeisme rom¨¤ ¡ªal mateix ritme que l¡¯imperi va desapar¨¨ixer¡ª, en part pels estralls de la pesta i les guerres. Una altra cosa va ser que, a partir de Francis Bacon, i durant tots els segles ulteriors, l¡¯aven? de la ci¨¨ncia comenc¨¦s a erosionar qualsevol tipus de religi¨®, sense destruir-ne el prestigi. Un astrof¨ªsic, per exemple, t¨¦ for?a dif¨ªcil, per¨° no impossible, creure en cap d¨¦u. Sumem-hi aquelles persones hereves del pensament d¡¯Averrois que creuen que hi ha dues veritats ¡ªi, de fet, dues creences¡ª perfectament compatibles: la veritat filosoficoteol¨°gica i la veritat cient¨ªfica.

Per¨° hi ha un sector de la ci¨¨ncia que ha fet un mal especial a totes les religions, en especial a la cristiana, tota vegada que les terres cristia?nitzades tamb¨¦ han estat, fins fa pocs decennis, les m¨¦s actives en les grans descobertes de la ci¨¨ncia: ¨¦s el sector de la medicina i la farmacopea.

La mortandat registrada a la Primera Guerra Mundial va ser ferotge, m¨¦s encara si tenim present que, al final de la guerra, el continent es va veure delmat per la grip dita ¡°espanyola¡± ¡ªque, de fet, va venir d¡¯Am¨¨rica. Per contra, a la Segona Guerra van salvar-se molts soldats: a l¡¯efic¨¤cia de les vacunes m¨¦s transcendentals hem de sumar-hi, llavors, un factor important¨ªssim: la fabricaci¨® massiva dels remeis amb penicil¡¤lina, descoberta per Alexander Fleming l¡¯any 1928, amb tot el respecte que mereixen els homes de ci¨¨ncia que van investigar pr¨¨viament el m¨®n dels bacteris.

Als nostres dies, als pa?sos europeus de la Uni¨® fa temps que no coneixem la guerra, i fa m¨¦s temps que molt¨ªssimes malalties que mataven es poden resoldre amb l¡¯adminitraci¨® racional dels antibi¨°tics. Epid¨¨mies s¨ª que n¡¯hi ha hagut, per¨° igual com va passar amb la verola (1796), el sarampi¨® (1964) o la rub¨¨ola (1970), se n¡¯ha descobert la vacuna. Tanmateix, all¨° que ha evitat m¨¦s morts prematures als ¨²ltims quasi cent anys ha estat el descobriment de la penicil¡¤lina.

Aix¨° ha donat molta moral a les poblacions desenvolupades d¡¯arreu, segles enrere tan emporuguides. Dit d¡¯una altra manera: cada dia tenim menys por de morir-nos a causa d¡¯una guerra o d¡¯una epid¨¨mia o, molt especialment, a causa d¡¯una infecci¨®, patologia d¡¯all¨° m¨¦s comuna. La ci¨¨ncia fisicomatem¨¤tica ens ha fet pensar que l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u nom¨¦s ¨¦s una hip¨°tesi. La penicil¡¤lina ha reblat aquesta perplexitat o aquesta indifer¨¨ncia, i ha fet minvar la fe: ens morim igualment, per¨° quasi sempre quan ja no podem amb la nostra ¨¤nima, que lliurarem a un espai inconegut. Potser D¨¦u existeix, per¨° les esgl¨¦sies es buiden mentre hi ha cua a les farm¨¤cies. M¨¦s encara: per creure en alguna cosa sobrenatural, sovint els pobles inventen religions independents de les can¨°niques.