Wim Wenders i l¡¯arquitectura malalta

El nou Centre de Vida Comunit¨¤ria, un compacte edifici de fusta a Trinitat Vella, ha saltat darrerament a les not¨ªcies en incloure¡¯l en la categoria del que anomenen ¡°edificis malalts¡±. El problema que afecta l¡¯edifici, aparegut nou mesos despr¨¦s d¡¯haver-se inaugurat, i sobre el qual estan treballant per resoldre¡¯l, ha despertat l¡¯inter¨¨s dels que es dediquen a la salut dels edificis i les seves malal?ties. Avui, despr¨¦s d¡¯un any tancat, encara no se sap amb certesa l¡¯origen dels problemes que genera, que en un primer moment van ser atribu?ts a la construcci¨® i als materials i productes utilitzats. Per¨° sembla que ara es comen?a a pensar en altres causes, com per exemple les diferents activitats realitzades, el manteniment, els productes de neteja o potser alguns productes emprats pels usuaris. Un grapat de possibles motius que tenen en compte les activitats que es duen a terme i no tan sols el cos inert. S¡¯hi podria afegir l¡¯empla?ament, m¨¦s aviat apropiat per a una deixalleria, o la nota del Servei de Premsa publicada per l¡¯Ajuntament explicant la finalitat de l¡¯edifici, que produeix mal de cap nom¨¦s llegir-la. Tot plegat fa pensar en la recent pel¡¤l¨ªcula de Wim Wenders, Perfect days, que mostra una sensibilitat per l¡¯arquitectura fora del com¨². ?bviament, l¡¯arquitectura ¨¦s el leitmotiv de la pel¡¤l¨ªcula, ja que sembla ser la resposta de Wenders a la proposta de fer un documental sobre el projecte The Tokyo Toilets, un conjunt de disset banys p¨²blics encarregats a sengles equips d¡¯arquitectes i dissenyadors, escampats pels parcs i jardins p¨²blics de T¨°quio. Wenders va decidir fer una pel¡¤l¨ªcula i no un documental, posant el focus en la persona encarregada de la neteja d¡¯aquests banys.

Perfect Days ¨¦s un monument a all¨° ordinari dedicat a la vida quotidiana d¡¯un home, la seva vida i la seva feina, i aquestes dues darreres tenen molt a veure amb les malal?ties de qu¨¨ els parlo. Les accions que se succeeixen al film constitueixen una enciclop¨¨dia de la neteja en les seves variades formes. L¡¯escombriaire ¨¦s qui engega el dia, i la pel¡¤l¨ªcula, amb el seu audible ras, ras, ras, qui fa de despertador al protagonista. A partir d¡¯aqu¨ª, s¡¯engeguen un seguit d¡¯accions sense soluci¨® de continu??tat, que van des d¡¯endre?ar l¡¯habitaci¨®, plegar i recollir el matal¨¤s, raspallar-se les dents, posar-se la granota (amb The Tokyo Project escrit a l¡¯esquena), fins a netejar els banys p¨²blics, amb una meticulositat inusual. Presenta casa seva i els banys a partir de la feina, de la qual es despr¨¨n una lli?¨®: les cases i els edificis es toquen, s¡¯acaricien, es raspallen, es netegen i es cuiden. ?s inequ¨ªvoc que Hirayama tracta de ¡°construir¡± una rutina de gestos i accions, i ¨¦s entranyable veure el seu gest amb la m¨¤ en regar les plantes de casa seva amb un atomitzador, o veure¡¯l escombrar els tatamis del seu quarto els dissabtes, llen?ant bocins de paper de diari humits i arrugats a terra perqu¨¨ ajudin a capturar la brutor... Edificis malalts, diuen?

Normalment, pensem que una de les particularitats dels edificis ¨¦s la seva utilitat, la seva funci¨®, diem, i conseq¨¹entment la relaci¨® de les persones amb els edificis ¨¦s funcional, utilit¨¤ria i racional. Per¨° al film de Wenders aix¨° queda molt matisat, i mostra una altra via, una relaci¨® diferent entre les persones i els edificis, no com a mers usuaris, sin¨® com a cuidadors, podr¨ªem dir-ne. No es tracta d¡¯utilitzar-los, sin¨® m¨¦s aviat de fer-los funcionar, netejar-los i tenir-ne cura, establint una relaci¨® amb els edificis m¨¦s semblant a la que tenim amb les plantes. Edificis variats, mereixedors i destinataris dels nostres gestos i rutines, que els converteixen, com a la pel¡¤l¨ªcula, en alguna cosa semblant a ¨¦ssers vius.