Folklore i alta cultura

La paraula folklore va ser encunyada per William John Thomas l¡¯any 1846 ¡ªde folk, poble, i lore, llegat cultural com¨²¡ª, per¨° els alemanys en feien servir una altra d¡¯equivalent, Volkskunde, des de 1787. No ¨¦s estrany que fos Alemanya la primera a anomenar aquestes formes tan respectables de cultura, perqu¨¨ justament cap a final del segle XVIII, i encara m¨¦s durant el primer quart del segle XIX, Alemanya va posar un ¨¨mfasi exagerat en aquestes formes de cultura popular com a reacci¨® a la cultura cosmopolita procedent de Fran?a. No tant la literatura rom¨¤ntica alemanya com la teoria pol¨ªtica que va generar aquell pa¨ªs est¨¤ empeltada d¡¯un rebuig de la cultura cosmopolita i universal ¡ªaltra vegada contra el cosmopolitisme dels francesos, per no dir contra la seva pretensi¨® de convertir-se en els amos de la civilitzaci¨® continental¡ª, i una afirmaci¨® exacerbada dels valors ¡°nacionals¡±.

Herder va reunir i publicar una gran antologia de contes i llegendes populars; el redescobriment del cicle Des Knabenwunderhorn va ser tan potent que va arribar fins a Gustav Mahler; els germans Grimm van publicar les m¨¦s grans col¡¤lecions de M?rchen, o contes, com a expressi¨® de la saviesa popular. En aquest deixant van florir els folkloristes de moltes societats, nacionals o no, com va passar amb Irlanda, el Pa¨ªs de Gal¡¤les o la prov¨ªncia del Quebec: tres contrades que encara s¨®n mat¨¨ria d¡¯admiraci¨®, citaci¨® i espill de vindicaci¨® pol¨ªtica a Catalunya, que, com resulta l¨°gic, tamb¨¦ ha tingut folklor¨°legs de gran prestigi.

En tant que expressi¨® genu?na i primitiva d¡¯una col¡¤lectivitat amb m¨¦s o menys identitat, el folklore no t¨¦ res de menyspreable, sin¨® tot el contrari. Una altra cosa ¨¦s que qualsevol naci¨® que fa esfor?os per refor?ar la seva identitat ¡ªi, doncs, la seva legitimitat com a naci¨® amb anhel d¡¯independ¨¨ncia¡ª porti fins a una inflaci¨® desmesurada el conreu i la lloan?a d¡¯aquestes formes de cultura. No era habitual a la televisi¨® catalana l¡¯¨²s hipertr¨°fic de la cultura popular, per¨° ara resulta abassegadora i opriment. Els grecs comptaven els anys amb les olimp¨ªades; els romans els comptaven segons els successius consolats. TV3 compta ara el pas de l¡¯anyada ¡ªper dir-ho cronol¨°gicament, o quasi¡ª amb fites com ara el tortell de reis, les cal?otades, les torres castelleres, el carnaval, les processons pasquals i la mona, la rosa de Sant Jordi, les fogueres de Sant Joan, les havaneres carmelites, les castanyades, la fira del cargol, la flama del Canig¨®, el Halloween (importaci¨® relativament moderna), la fira de Santa Ll¨²cia, l¡¯escudella i carn d¡¯olla de Nadal, i m¨¦s coses que no hem recordat, a banda de les v¨¤ries tradicions locals.

Aquest seguit de festes anunciades, patrocinades i divulgades als mitjans fan emergir ?dues q¨¹estions. D¡¯una banda, es tracta de mostres de cultura que mai aporten cap novetat: s¨®n iteratives, regulars, mon¨°tones i reincidents; ¨¦s a dir, no s¨®n propostes culturals atrevides, experimentals o in¨¨dites. D¡¯altra banda, atesa l¡¯obstinada propaganda de la cultura folkl¨°rica, tot creador d¡¯algun producte singular ¡ªen art, literatura, m¨²sica, dansa, teatre i tot el que es pugui esmentar d¡¯aquest ¨¤mbit¡ª es troba aqu¨ª en una situaci¨® de perplexitat i retra?ment, fins al punt que, sovint, aquells que podrien aportar noves formes de simbolisme i d¡¯expressi¨® art¨ªstica queden confusos, amb el sentiment que all¨° que podrien fer no interessar¨¤ el gros de la societat, molt satisfeta amb tot all¨° convencional.

Havent assolit ¡°el poble¡± un enorme prestigi, ¨¦s habitual que molta gent consideri elitista les formes d¡¯alta cultura que generen totes les societats, tamb¨¦ la nostra. Una tal consideraci¨® d¡¯aitals formes de cultura ¨¦s del tot equivocada: en primer lloc perqu¨¨ moltes d¡¯aquestes formes han estat engendrades per persones que no formen part, sin¨® al contrari, de les elits econ¨°miques; en segon lloc perqu¨¨, vinguin d¡¯on vinguin aquestes formes de cultura, s¨®n posades al servei de tota la societat per al seu enriquiment est¨¨tic, moral, i fins i tot pol¨ªtic (en un sentit sovint invers que el folklore).

Potser segles enrere totes les formes d¡¯alta cultura eren fruit d¡¯una acordan?a entre els poders eclesi¨¤stics o civils i els artistes, com va passar durant tot el per¨ªode renaixentista i barroc. Per¨° ja no ¨¦s aquest, el cas. Ara les elits econ¨°miques s¡¯estimen m¨¦s tenir un iot que promocionar la traducci¨® al catal¨¤ de la B¨ªblia o dels cl¨¤ssics grecs i llatins (p. e. Camb¨®, que, per escreix, tenia un iot). Tamb¨¦ les elits van promocionar l¡¯arquitectura de Roma, la c¨²pula de la catedral de Flor¨¨ncia i quasi tota la pintura que es troba al Prado, al Kunsthistorisches Museum de Viena, al Quai d¡¯Orsay o al MNAC, i el ¡°poble¡± en frueix i ho admira.

Dedicar-se avui a la creaci¨® singular de qualsevol forma d¡¯art pot ser considerat un contrapunt necessari del folklore inveterat: s¨®n els senyals est¨¨tics que un artista adre?a al com¨² perqu¨¨ no es pensi que una societat civilitzada pot viure solament de la cultura que mai no canvia.