Aqu¨ª s¨®n les dones fil¨°sofes

Deia Fran?oise Collin que la filosofia ¨¦s el ritu dels homes, que ells han estat els sacerdots del temple. Els fil¨°sofs, des d¡¯Arist¨°til a Rousseau, passant per Kant o Schopenhauer, han estat v¨ªctimes del que Adriana Cavarero h...

Deia Fran?oise Collin que la filosofia ¨¦s el ritu dels homes, que ells han estat els sacerdots del temple. Els fil¨°sofs, des d¡¯Arist¨°til a Rousseau, passant per Kant o Schopenhauer, han estat v¨ªctimes del que Adriana Cavarero ha anomenat ¡°autisme referencial¡± i no nom¨¦s han silenciat les veus de les dones a la hist¨°ria de la filosofia, sin¨® que han farcit les seves obres de no poques perles mis¨°gines quan confonien deliberadament les dones reals amb les dones ideals per a la ra¨® patriarcal. Han estat pocs els John Stuart Mill que han escrit sobre la submissi¨® de les dones i han denunciat els que ell va anomenar ¡°amos de les dones¡±, en clara analogia amb la figura de l¡¯amo i l¡¯esclau, fiscalitzadors i opressors dels cossos i les ¨¤nimes femenines. Una mirada precipitada sobre la hist¨°ria de la filosofia podria fer creure que aix¨° sempre ha estat aix¨ª, que la filosofia ha estat un saber disciplinari androc¨¨ntric, tot i que des de les fil¨°sofes pitag¨°riques i Cristina de Pizan fins als nostres dies no han estat poques les dones que ho desmenteixen, tot i que hagin estat silenciades. No tot comen?a i acaba amb Hannah Arendt, sobre la qual continua la pol¨¨mica sobre si la seva filosofia ¨¦s o no feminista.

N¨²ria Sara Miras Boronat, professora de filosofia moral i pol¨ªtica de la Universitat de Barcelona, ha mostrat que les dones tamb¨¦ van ser filles d¡¯Atena, que no nom¨¦s filaren la llana, sin¨® que enfilaren amb paraules textos filos¨°fics tradicionalment silenciats i en un ¨¤mbit, l¡¯acad¨¨mic patriarcal, que sovint les ha obligat a posar-se en una relaci¨® obliqua amb la instituci¨® quan han treballat en favor de la igualtat i la diversitat. Miras Boronat ¨¦s especialista en filosofia contempor¨¤nia, feminisme i pragmatisme, i a Fil¨°sofes de la contemporane?tat ofereix un bon protr¨¨ptic per iniciar-nos en una manera d¡¯activisme i pensar el m¨®n en femen¨ª, un treball necessari si, com revela, de les sis mil hores d¡¯un grau actual de Filosofia nom¨¦s es dedica entre deu i vint de mitjana a treballar l¡¯obra d¡¯una dona. Fins i tot l¡¯alumnat es pot graduar sense haver llegit mai cap pensadora, o no se l¡¯haur¨¤ trobada mai com una pensadora obligat¨°ria a la selectivitat si finalment l¡¯entrada de Martha C. Nussbaum no ho canvia. Aquesta realitat ha estat definida com la ¡°s¨ªndrome del pati d¡¯escola¡±, ja que l¡¯espai destinat a les dones ¨¦s sempre el de la perif¨¨ria i, per ocupar un espai central, necessiten el perm¨ªs dels nois i acceptar les seves regles per tenir pres¨¨ncia en els patriarcals espais de la vida i el pensament.

L¡¯assaig sobre aquestes fil¨°sofes comen?a per la reformadora social i activista per la pau Jane Addams, que, juntament amb la soci¨°loga Charlotte Perkins Gilman, lluitaren per un m¨®n millor, per¨° aquesta voluntat transformadora de la societat que lluitava per desenmascarar la injust¨ªcia continu¨¤ amb Judith Shklar, amb el Black feminism d¡¯Angela Davis i la seva lluita contra l¡¯opressi¨® triple de ser dona, negra i pobra i contra l¡¯elitisme d¡¯una part del White feminism. L¡¯assaig continua amb Audre Lorde, que a tot all¨° denunciat per Davis va sumar la reivindicaci¨® de ser lesbiana i negra, i es tanca amb la fil¨°sofa de la ci¨¨ncia Vandana Shiva, defensora de la biodiversitat i els drets humans.

Aquest treball mostra que ha existit una manera de pensar en femen¨ª, i reivindica, amb Fina Birul¨¦s, que estudiar les fil¨°sofes o interessar-se pel g¨¨nere no pot ser un ¡°curr¨ªculum paral¡¤lel¡±, la perif¨¨ria del pati de l¡¯escola.