?s Irene Sol¨¤ el ChatGPT?

Irene Sol¨¤ et fa sentir que troba la paraula correcta per a coses que no tenies dins ni tampoc tens gaire clar si t¡¯importen. Fa la sensaci¨® contr¨¤ria que els adjectius de diccionari de sin¨°nims que els escriptors dolents trien per lluir sofisticaci¨® i estranyesa. La sofisticaci¨® i l¡¯estranyesa de les paraules de Sol¨¤ t¡¯arriba genu?na, com aquells mots que sembla que sonin com sonaria l¡¯ess¨¨ncia de les coses que designen si les ess¨¨ncies sonessin. Al mateix temps, l¡¯estranyesa es pot tornar sospitosa i enervant perqu¨¨ no queda clar qu¨¨ hi ha al darrere. ?s molt semblant a parlar amb el ChatGPT.

Sol¨¤ es va enviar cartes amb el ChatGPT 2 durant l¡¯estiu del 2019 i despr¨¦s van ser presentades en p¨²blic en forma de performance. Tot plegat va ser idea de la comiss¨¤ria d¡¯art Alexandra Laudo, que signa conjuntament M¡¯has parlat i t¡¯he dit que et vaig dir que no et digui, un llibre que recull i comenta l¡¯experiment. El tercer autor en disc¨°rdia ¨¦s el col¡¤lectiu art¨ªstic Estampa, que van entrenar la m¨¤quina. La maternitat triple et porta a preguntar-te si la intel¡¤lig¨¨ncia artificial que ha escrit la meitat de la correspond¨¨ncia no hauria de tenir tamb¨¦ algun reconeixement i, en cas afirmatiu, quin.

El llibre ¨¦s divertit i evocatiu perqu¨¨ l¡¯alian?a est¨¤ molt ben trobada. Amb l¡¯¨¨xit estratosf¨¨ric de Canto jo i la muntanya balla, Irene Sol¨¤ s¡¯ha convertit en la gran autora catalana posthumanista. Sap greu fer servir una paraula encarcarada, per¨° el posthumanisme ¨¦s el corrent te¨°ric de moda en el m¨®n de l¡¯art contemporani on Laudo i Sol¨¤ es mouen. Resumint-ho posthumanistament, ¨¦s a dir, en col¡¤laboraci¨® amb Viquip¨¨dia i Google Translate, la posthumanitzaci¨® compr¨¨n ¡°aquells processos pels quals una societat arriba a incloure membres diferents dels ¨¦ssers humans biol¨°gics ¡°naturals¡± que, d¡¯una manera o altra, contribueixen a les estructures, la din¨¤mica o el significat de la socie?tat¡±. Tinc apuntada una frase amb la prosa ir¨°nicament rob¨°tica de Rosi Braidotti, cap de cartell del CCCB, que diu que l¡¯ideal ¨¨tic del posthumanisme ¨¦s ¡°incrementar l¡¯habilitat d¡¯un mateix per entrar en modes de relaci¨® amb m¨²ltiples altres¡±.

Les intel¡¤lig¨¨ncies artificials s¨®n un d¡¯aquests m¨²ltiples altres que haur¨ªem d¡¯incloure i amb qu¨¨ haur¨ªem d¡¯aprendre a parlar, un igualitarisme democr¨¤tic que explica la popularitat del posthumanisme en la capelleta de l¡¯art contemporani. Sol¨¤, reconeguda per haver-ho fet molt b¨¦ amb n¨²vols de tempesta, cabirols i muntanyes, ara li canta a un algoritme perqu¨¨ balli. I l¡¯escriptora t¨¦ amb el silici la mateixa gr¨¤cia que havia tingut amb el carboni: no infantilitza el xatbot ni el fa m¨¦s transcendental del que ¨¦s, i l¡¯abisme entre subjectivitats es mant¨¦, per¨° ¨¦s un penya-segat des del qual es pot somriure. M¡¯agrada especialment el tros en qu¨¨ certes expressions fan que Sol¨¤ s¡¯adoni que la IA ha estat entrenada amb textos de Merc¨¨ Rodoreda, perqu¨¨ no hi ha res m¨¦s obvi llegint l¡¯autora humana que ella tamb¨¦ ha estat entrenada aix¨ª.

El ChatGPT 2 ¨¦s m¨¦s primitiu que el que coneixem. El resultat ¨¦s que les frases de la m¨¤quina tenen molt poca coher¨¨ncia l¨°gica, per¨° molt d¡¯estil, com la que serveix de t¨ªtol per al volum. Com un mirall, aix¨° acaba cridant encara m¨¦s l¡¯atenci¨® sobre la poesia de la prosa de Sol¨¤. Si la prosa normal i corrent transmet idees clares i fa avan?ar arguments, la prosa po¨¨tica trenca les adher¨¨ncies conceptuals de les paraules i desbrossa camins que el llenguatge ossificat no ens deixava veure. Aqu¨ª rau l¡¯esperan?a pol¨ªtica del posthumanisme: com m¨¦s s¡¯estengui el dret de participar en la conversa col¡¤lectiva, millor. ?s tamb¨¦ el que la fa una filosofia de casa bona ideal per als que prefereixen parlar sobre coses boniques que arriscar-se a fer-ne de lletges.

Les novel¡¤les de Sol¨¤ se¡¯m fan massa llargues, per¨° aprecio el sentiment de sortir de mi mateix que m¡¯indueixen fragments curts com els d¡¯aquest llibret. Diria que la Sol¨¤ narrativa em costa m¨¦s perqu¨¨ m¡¯aferro al vell narcisisme humanista, a la intu?ci¨® elemental que nom¨¦s els humans podem guarir la ferida humana del m¨®n. Per¨° costa saber com acabar¨¤ el gir posthumanista en l¡¯escriptura i com ¨¦s que la sensibilitat t¨¦ tan bona reputaci¨®. Posant Sol¨¤ al costat del ChatGPT, tot plegat em fa pensar que el secret ¨¦s haver capturat una veueta epocal que xiuxiueja que ni som tan importants ni res dep¨¨n tant de nosaltres com hav¨ªem cregut. Alguna cosa dins meu es revolta contra aquesta idea, per¨° alg¨² podria dir que ¨¦s una cosa massa humana.