La biografia de Carles Sabater i la temptaci¨® de la morbositat

Quan es va commemorar el des¨¨ aniversari de la mort de Carles Sabater, el periodista Pep Blay -un dels principals cronistes del rock catal¨¤- va dirigir i escriure el gui¨® d¡¯un documental titulat Carles Sabater. Mem¨°ria d¡¯una llum. Ara, coincidint amb el vint-i-cinqu¨¨ aniversari de la desaparici¨® del cantant i actor als 36 anys, Blay hi torna amb una biografia titulada Cor trencat. D¡¯entrada, m¨¦s que aquest t¨ªtol, all¨° que desconcerta ¨¦s el subt¨ªtol. No ¨¦s una decisi¨® atzarosa alterar l¡¯ordre convencional i anteposar ¡°mort¡± a ¡°vida¡±. Des del comen?ament, des del cap¨ªtol que reconstrueix l¡¯¨²ltim dia de la vida del vocalista de Sau, queda clar que el nucli del llibre ser¨¤ explicar la mort.

De fet, cap al final, Blay es retrata a ell mateix per fer-nos viure i veure el moment en el qual va poder accedir a un document que considera transcendent: la c¨°pia de l¡¯aut¨°psia. El gruix d¡¯aquest cap¨ªtol ¨¦s el resum d¡¯una conversa que l¡¯autor va mantenir amb un expert en patologia forense per explicar qu¨¨ revela aquell informe m¨¨dic. No va ser una sobredosi ni era pas addicte, com s¡¯ha repetit amb to moralista, sin¨® una arr¨ªtmia provocada per la fatiga i l¡¯estr¨¨s. All¨° que m¨¦s s¡¯ha destacat del volum ¨¦s precisament aquesta an¨¤lisi de l¡¯aut¨°psia, com si al cap d¡¯un quart de segle la commemoraci¨® hagu¨¦s d¡¯estar centrada en aquest detall de morbositat necr¨°fila.

La temptaci¨® morbosa ¨¦s la gran contradicci¨® del llibre. Blay, que al segon cap¨ªtol es presenta com alg¨² que tenia una relaci¨® confiada amb el seu biografiat (hi podria haver sopat l¡¯¨²ltim dia), sembla presentar-se com un defensor de l¡¯honorabilitat de Sabater. La contradicci¨® ¨¦s que, gaireb¨¦ sense notar-se, aqu¨ª i all¨¤ la morbositat ensenya la poteta. No es tracta tant de l¡¯embafada de preguntes ret¨°riques, que volen commoure el lector que comparteix la tristesa perqu¨¨ el protagonista no les podr¨¤ respondre, tampoc la sensibleria sense estil, sin¨® un seguit de sobreentesos a trav¨¦s dels quals el bi¨°graf llen?a la pedra i amaga la m¨¤. Aquesta tensi¨® fa que el narrador sigui percebut com a poc fiable perqu¨¨ el lector t¨¦ la sensaci¨® que sap m¨¦s del que explica. Ja hi arribarem.

Sau i Sabater han rebut una atenci¨® sostinguda perqu¨¨ aquell grup actiu entre 1987 i 1999 va formar la sensibilitat de milers de joves a trav¨¦s d¡¯una pila de can?ons notables i ¡°Boig per tu¡± ¨¦s una pe?a de refer¨¨ncia del can?oner de m¨¦s d¡¯una generaci¨®. Malgrat l¡¯escassa consideraci¨® sobre la cultura pop, sobre ells s¡¯han publicat llibres, comen?ant pel de Magda Bonet, o s¡¯han produ?t diversos documentals. Un de molt bo ¨¦s Sau. De les Tallades a la gl¨°ria, de 2011, el gui¨® del qual van escriure Pep Sala i Joan Capdevila -les altres dues figures centrals del grup-. All¨¤ s¡¯explica la g¨¨nesi de la banda, per¨° sobretot destaca la convicci¨® amb la qual el professor de m¨²sica Pep Sala va aconseguir tirar endavant un projecte de pop mel¨°dic en catal¨¤ que per a ser exit¨®s tenia com a condici¨® necess¨¤ria comptar amb un frontman amb els atributs de l¡¯actor Sabater -l¡¯¨²nic barcelon¨ª de l¡¯onada del rock catal¨¤-. Aquest projecte va tenir com a objectiu la professionalitzaci¨® a trav¨¦s de la qualitat comercial. ?s f¨¤cil de resumir, per¨° aconseguir-ho, ara i abans, era una quimera.

El llibre de Blay funciona quan detalla les ambicions i les dificultats per tirar endavant aquell projecte, l¡¯¨¨xit que els va permetre viure uns anys d¡¯aut¨¨ntic estrellat quan foren una banda de la multinacional EMI (Disc d¡¯Or amb El m¨¦s gran dels pecadors) i el declivi que va comen?ar poc despr¨¦s de la publicaci¨® de Concert de mitjanit connectat amb la consolidaci¨® de Sabater com a actor de musicals i s¨¨ries televisives. Potser sigui exagerat afirmar que Sabater hauria de ser ¡°a l¡¯Olimp de la cultura catalana¡±, per¨° sens dubte ¨¦s una figura ic¨°nica per visualitzar fites del desenvolupament de la Cultura de la Normalitzaci¨®. Des de l¡¯estudiant de l¡¯Institut del Teatre que participava com a actor de repartiment del Cyrano de Flotats, recomanat per Joan Oll¨¦, fins a l¡¯ambici¨® de TV3 d¡¯impulsar el seu star system passant pel moment m¨ªtic del concert al Sant Jordi amb Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtra?t. Cor trencat fa aquest seguiment a base d¡¯entrevistes m¨¦s que no pas d¡¯hemeroteca i t¨¦ un bonic contrapunt privat i in¨¨dit: els textos d¡¯amor que ell, gaireb¨¦ com un trobador, deixava a la seva parella Laura Jou.

L¡¯¨²nic concert de Sau al que vaig anar va ser el del 15 de juliol de 1993 al Palau dels Esports. Blay va escriure la cr¨ªtica a l¡¯Avui i va sintetitzar la mar de b¨¦ qu¨¨ era aquell grup. ¡°Tenen lletres que no maten, per¨° s¨®n f¨¤cils d¡¯entonar. Tenen un bon compositor, Pep Sala, que sap convertir les melodies pop en himnes de l¡¯adolesc¨¨ncia, i sap posar-hi una guitarra prou aguda i suficientment contundent com per aportar al pop aquell regust de rock que li d¨®na canya per saltar i ballar. Hi ha un cantant, Carles Sabater, que sap cantar, sap moure el cos com una veritable estrella del rock dalt de l¡¯escenari i, a m¨¦s, ¨¦s guapo. Aix¨ª de clar¡±. Aquella nit 7.500 persones hav¨ªem passat per taquilla i, malgrat un so nefast, ens ho vam passar pipa.

Havien quedat enrere els moments d¡¯ang¨²nies econ¨°miques, quan l¡¯amo d¡¯un local els va fer un pr¨¦stec per poder gravar Quina nit o un productor de Londres els va enviar uns matons perqu¨¨ paguessin la pasta que li devien. Va ser aleshores que es va produir el clic. Van gravar el v¨ªdeo d¡¯¡±?s in¨²til continuar¡± dirigit per Ricard Reguant entre Londres, Nova York i el Carib gr¨¤cies a una ajuda de la Generalitat, van fer m¨¦s d¡¯un centenar de concerts (catxet: 1.200.000 pessetes) i els va fitxar EMI despr¨¦s del cl¨ªmax del Sant Jordi. Van enregistrar un doble com estrelles, fins i tot tenien guardaespatlles, els tres mil associats del seu club de fans pagaven una quota anual de 1.500 pessetes, la seva companyia llogava un avi¨® perqu¨¨ Luz Casal caigu¨¦s del cel i cant¨¦s amb ells ¡°Es por ti¡± o podien agafar un avi¨® per viatjar a Fran?a nom¨¦s per sopar a un restaurant lux¨®s. Cantaven en catal¨¤ i tenien prestigi cr¨ªtic com a molt limitat, per¨° aquell noi d¡¯ullassos verds, amb les can?ons d¡¯amor que composava el seu company de grup i en les que es caracteritzava com un heroi rom¨¤ntic ferit, va generar una onada de fans en una ind¨²stria que no estava preparada per a un moviment de masses tan potent. Respecte, senyors, respecte.

Mostrar el contrast entre el personatge Sabater, a qui les fans fins i tot robaven la roba que tenia estesa a casa eixugant-se per a actuar, i l¡¯home privat amb les seves llums i ombres ¨¦s un repte biogr¨¤fic d¡¯una gran complexitat. Blay no se n¡¯acaba de sortir. Alhora d¡¯establir els vasos comunicants entre la dimensi¨® p¨²blica i la ¨ªntima ho resol gastant un to tirant a cursi o ensucrat, amb aquella idea que estava enamorat de l¡¯enamorament o emmirallant-lo en el mite de James Dean.

A la vegada, sense subratllar-lo, introdueix un tema fonamental, sobre el que diu i no diu: els diners. Es parla sense gaires detalls dels seus flirteigs, per¨° el m¨¦s destacable del llibre no t¨¦ a veure amb la bragueta sin¨® amb la cartera. Gaireb¨¦ totes les persones que parlen de com va anar l¡¯¨²ltim dia que hi van tenir tractes expliquen la seva preocupaci¨® per la pasta. Vivia el gran moment dels musicals, amb Dagoll Dagom o amb ?ngels Gonyalons a la r¨¤dio i al teatre, per¨° patia molt¨ªssim pels diners.

¡°Tenia un forat a la m¨¤ perqu¨¨ li agradava viure intensament i al moment, sense sentir que res el limitava¡±. No hi ha manera de saber per qu¨¨ en gastava tants ni qu¨¨ volia dir viure amb intensitat. ¡°Tot i ser part de l¡¯empresa de Sau, sempre va delegar la part econ¨°mica en altres persones, probablement per confian?a i irresponsabilitat alhora. I diuen que no hi ha m¨¦s cec que qui no hi vol veure¡±. No sabem qu¨¨ ¨¦s el que no veia. Hi tornar¨¤. Quan l¡¯autor explica les converses al cotxe amb un company de la banda, descobrim que Sabater tenia dues queixes sobre Sau: ¡°els problemes econ¨°mics i alguns moments de tensi¨® per la rivalitat a l¡¯escenari¡±. No hi cap motiu per escandalitzar-se, perqu¨¨ hist¨°ries com aquesta passen a cada moment entre adults i a les millors fam¨ªlies. Ara b¨¦, si un bi¨°graf les planteja, d¡¯alguna manera les ha de resoldre. Sobretot si, a mesura que ens acostem al nucli que Blay posa al centre -la mort-, l¡¯human¨ªssima ansietat pels diners apareix reiteradament.

¡°Sabia que estava pagant un preu alt per poder mantenir tot all¨° que li agradava i, econ¨°micament, necessitava¡±, rememora Blay quan es refereix a la ¨²ltima entrevista que li va fer. ¡°Li explica que est¨¤ preocupat pels diners, la hipoteca de la casa, el seu sou d¡¯actor que no dona per tot, l¡¯economia de Sau¡±, va dir a la core¨°grafa Coco Com¨ªn. Al documental Carles Sabater. Mem¨°ria d¡¯una llum, Laura Jou havia dit que ¡°cantar amb Sau era una p¨¨rdua econ¨°mica per ell¡±. ¡°Si el meu pare hagu¨¦s sabut que el Carles tenia problemes econ¨°mics amb Sau, li hauria prohibit completament que segu¨ªs al grup¡±, confessa el germ¨¤ de Sabater. ¡°Confio en aquesta gira per arreglar els problemes de pasta. Estic segur que anir¨¤ de puta mare¡±, recorda Pep Cruz que li va dir. Carles Sabater va morir a Vilafranca del Pened¨¨s al camerino despr¨¦s del primer concert d¡¯aquella gira. En aquest punt el llibre podia fer un salt, per¨° Blay no gosa malgrat que, sense que es noti, convida a sospitar. ?s una sospita morbosa que no resol.

Passa el mateix amb l¡¯aut¨°psia. Malgrat que biogr¨¤ficament ho trobi irrellevant, s¨ª que ¨¦s significatiu en el plantejament del llibre i sobretot, com comentava al comen?ament, per la transcend¨¨ncia que l¡¯autor atorga a l¡¯aut¨°psia en la seva construcci¨® liter¨¤ria i la recepci¨® que fins ara s¡¯ha fet la biografia. El forense llegeix el document a una cafeteria i descarta que mor¨ªs per una sobredosi o perqu¨¨ consum¨ªs drogues en mal estat, d¡¯acord, per¨° a la vegada descobrim perqu¨¨ aix¨ª est¨¤ escrit que a l¡¯an¨¤lisi s¡¯havia detectat ¡°la pres¨¨ncia d¡¯un altre estimulant habitual en la vida nocturna¡±. No es diu quina subst¨¤ncia ¨¦s i ¨¦s improbable que l¡¯estimulant es descrigui aix¨ª a l¡¯aut¨°psia. Despr¨¦s, quan Blay resumeix la ¡°lli?¨® magistral¡± del forense, diu que les arr¨ªtmies les van provocar tres raons: sobretot el ritme de vida accelerat, l¡¯esfor? f¨ªsic a l¡¯escenari i ¡°les subst¨¤ncies t¨°xiques estimulants, les que es prenen per no sentir-se cansat, perqu¨¨ s¨®n arritmog¨¨niques¡±. Altra vegada diu sense dir. Deixar al lector amb aquesta sospita ¨¦s la temptaci¨® morbosa en la qual incorre Cor trencat. ¡°Empasso. No em surten f¨¤cilment les paraules¡±.

Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater

Pep Blay
Folch & Folch
333 p¨¤gines. 24 euros