¡®Liorna¡¯ d¡¯Ariel Serra. El bon equilibri del pas
A ¡®Liorna¡¯, Ariel Serra narra uns fets hist¨°rics esdevinguts entre el 1687 i el 1691 a Mallorca, quan un grup de jueus conversos intenten fugir amb una goleta cap a la Toscana
L¡¯obertura de Liorna fa una mica d¡¯ang¨²nia: abans que comenci a clarejar, hi ha un home que camina, a poc a poc i descal?, per un passad¨ªs fosc i brut mirant que no el senti el carceller. S¡¯ha escapat de la cel¡¤la, i porta agafada amb totes dues mans la bacina de rentar-se amb un boc¨ª de sab¨®, un pitxer d¡¯aram petit ple de vi i oli, un c¨¤ntir amb aigua recollida de la pluja; amb el bra? dret, a m¨¦s, abra?a un escambell de tres potes, amb travessers; tamb¨¦ du el tros de vidre d¡¯una ...
Reg¨ªstrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PA?S, puedes utilizarla para identificarte
L¡¯obertura de Liorna fa una mica d¡¯ang¨²nia: abans que comenci a clarejar, hi ha un home que camina, a poc a poc i descal?, per un passad¨ªs fosc i brut mirant que no el senti el carceller. S¡¯ha escapat de la cel¡¤la, i porta agafada amb totes dues mans la bacina de rentar-se amb un boc¨ª de sab¨®, un pitxer d¡¯aram petit ple de vi i oli, un c¨¤ntir amb aigua recollida de la pluja; amb el bra? dret, a m¨¦s, abra?a un escambell de tres potes, amb travessers; tamb¨¦ du el tros de vidre d¡¯una finestra que li va proporcionar un altre pres, un tros de vidre tallant en forma de daga. Una vegada arribat sota l¡¯obertura del s¨°til del corredor, des d¡¯on pot contemplar la lluna plena, amb molt de compte diposita la bacina, el pitxer, el c¨¤ntir i l¡¯escambell sobre les pedres del terra ¡ªels raigs de la lluna sembla que hi juguin a fer la rateta¡ª, acluca els ulls i repassa mentalment els passos de l¡¯operaci¨® que ha de realitzar. Llavors ¡°s¡¯abaixa calmadament els cal?ons, es renta les parts i les mans¡± i, tot seguit, ¡°se sost¨¦ el membre de la generaci¨® amb la m¨¤ esquerra i, amb el vidre en forma de ganivet ara ben agafat amb quatre dits de la m¨¤ dreta, comen?a a extirpar-ne la pell baldera¡±. Aquest primer tall gaireb¨¦ no el sent, per¨° molt diferents de sofrir s¨®n els que venen despr¨¦s ¡ªno pot ni contenir els xiscles¡ª, sabedor que ja que s¡¯hi ha posat ha de continuar fins al final, fins que no hagi acabat de tallar la circumfer¨¨ncia de l¡¯arrel del prepuci, sabedor que els dolors de la circumcisi¨® l¡¯hi han de durar, almenys, tres dies i tres nits.
Aquest home es diu Rafel Tarong¨ª, i, juntament amb la seva germana Caterina i Rafel Valls, anomenat el rab¨ª, morir¨¤ cremat viu a la foguera, acusat de seguir la religi¨® jueva. Els altres trenta-set detinguts per la Inquisici¨®, com que abjuren de la seva fe, arriben a la pira que ja s¨®n cad¨¤vers. A Liorna, Ariel Serra (Cadaqu¨¦s, 1959) narra uns fets hist¨°rics esdevinguts entre el 1687 i el 1691 a l¡¯illa de Mallorca, quan un grup de jueus conversos, acorralats per les den¨²ncies d¡¯un xafarder malintencionat ¡ªun tra?dor, de fet¡ª, intenten fugir embarcant-se en una goleta que els ha de dur a Liorna, a la Toscana, una ciutat on es ¡°pot anar pel carrer, i tothom hi respecta la naci¨®, tothom hi estima Israel¡±. Les maniobres clandestines que van haver de fer al call durant els preparatius van anar prou b¨¦, per¨° ning¨² comptava que l¡¯atzar mostraria doblement la seva cara malvada: el dia previst per escapar de Mallorca, les condicions meteorol¨°giques adverses van impedir salpar, i,quan tothom va ser de nou a casa seva, l¡¯esc¨¤ndol p¨²blic de la parenta boja d¡¯una de les fam¨ªlies que havia de partir va delatar els fugitius davant d¡¯una ronda d¡¯agutzils. No s¨®n uns episodis nous per al lector que conegui Dins el darrer blau, una novel¡¤la escrita com si fos una rondalla molt conscientment liter¨¤ria on Carme Riera narrava tamb¨¦ les mateixes aventures, les mateixes trag¨¨dies.
Novel¡¤la costumista i sensatament emotiva, amb una prosa llampant que sedueix el lector amb els seus personatges
Ariel Serra es deu cenyir m¨¦s, segurament, a la realitat dels fets ¡ªmant¨¦ el nom verdader dels seus protagonistes, i no sembla que hi incorpori personatges ficticis¡ª, per¨° faria malament el lector que a Liorna hi busqu¨¦s ¨²nicament informar-se d¡¯un trauma hist¨°ric, o que s¡¯encapritx¨¦s a trobar en les infortunades perip¨¨cies del grup de v¨ªctimes una mena d¡¯al¡¤legoria o s¨ªmbol de la discriminaci¨® racial, de la intoler¨¤ncia, de la cara salvatge de l¡¯Europa negra d¡¯avui. ?s cert que Liorna fa molta ang¨²nia perqu¨¨ tot l¡¯anterior hi batega fero?ment des del primer instant, i aix¨° es contagia a la sensaci¨® de vida i temps quotidi¨¤ que avan?a tranquil¡¤lament sense pausa ¡ªpot ser que a vegades massa a poc a poc¡ª, per¨° no ho ¨¦s menys que l¡¯aut¨¨ntica vocaci¨® del llibre ¨¦s ser, per damunt de tot ¡ªcom si s¡¯estigu¨¦s en un territori m¨¤gic, incl¨²s l¡¯illa de Mallorca hi t¨¦ la seva veu pr¨°pia, en primera persona¡ª, una novel¡¤la. I, com a tal, el lector queda de seguida sedu?t per la manera amb qu¨¨ es relacionen i es belluguen els personatges, per l¡¯habilitat amb qu¨¨ Ariel Serra els individualitza, pel ritme d¡¯una prosa llampant que, com en Rafel Valls, vol ¡°caminar com un home decidit, i que la seva c¨°rpora no li desf¨¦s el bon equilibri del pas¡±: ¨¦s el que aconsegueix Ariel Serra frase rere frase, passatge rere passatge, al llarg de Liorna, una novel¡¤la ¨¨pica, costumista i sensatament emotiva.
Liorna
Editorial Afers
412 p¨¤gines
21 euros