Joaquim Mallafr¨¨ i ¡®Tristram Shandy¡¯

Aquest article ¨¦s un homenatge p¨°stum a la primera persona que hem esmentat al t¨ªtol, traductor d¡¯una obra essencial de les lletres angleses: Laurence Sterne. Vida i aventures de Tristram Shandy (Barcelona, Proa, 1a ed., 1993).

Joaquim Mallafr¨¨ (1941-2024) va fer una excel¡¤lent traducci¨® de l¡¯Ulysses, de Joyce, que li va valer molt de reconeixement, ser nomenat membre de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, obtenir la Creu de Sant Jordi... i una colla de lectors. Va traduir molts m¨¦s llibres de literatura anglesa ¡ªen especial del segle XVIII, pel qual sentia una raonable admiraci¨®¡ª, i entre aquests hem de destacar el llibre ja citat de Sterne.

Si el segle XVII angl¨¨s es va quedar, quant a la recepci¨® del Quijote, en la mera an¨¨cdota, el XVIII va filar prim i va donar una enorme quantitat d¡¯obres de tea?tre, poemes, llibres en prosa, opuscles i libels inspirats en la invenci¨® de Cervantes. Entre les novel¡¤les ¡°cervantines¡±, n¡¯hi ha una de Fielding que no dissimula el seu deute amb el gran llibre castell¨¤, amb un d¡¯aquells t¨ªtols quasi m¨¦s llarg que el cos del llibre, com era habitual al segle XVIII: Hist¨°ria de les aventures de Joseph Andrews i del seu amic Abraham Adams, escrita a imitaci¨® de l¡¯estil de Cervantes, autor de Don Quijote (1742). M¨¦s expl¨ªcit, impossible. La mateixa for?a glossadora es troba al Tom Jones, del mateix autor, tamb¨¦ tradu?t per Joaquim. Cal recordar que les dues traduccions antigues m¨¦s ben fetes del Quijote a l¡¯angl¨¨s van ser la de Charles Jarvis (1742) i la de Thobias Smollett (1755). Tot i que en catal¨¤ disposem de dues traduccions del Quixot, no s¡¯ha vist mai en les nostres lletres una empremta rellevant d¡¯aquesta obra: al segle XVII i XVIII, a causa de l¡¯estat lamentable de la nostra llengua i de la nostra literatura; al segle XIX, per la dominant rom¨¤ntica a les nostres lletres; al segle XX, perqu¨¨ els noucentistes van menystenir el g¨¨nere novel¡¤lesc, bo i forjant una poesia que ¨¦s el millor episodi de la nostra hist¨°ria liter¨¤ria, descomptant-hi els autors medie?vals i renaixentistes.

A un home com Joaquim Mallafr¨¨, que va traduir tres dels m¨¦s grans llibres humor¨ªstics de les lletres angleses, li coneix¨ªem un car¨¤cter benvolent, amable, enginy¨®s en el verb, cordial amb tothom i bon esp¨°s. Tot al contrari, curiosament, que el que sol llegir-se als diccionaris sobre Laurence Sterne: per exemple a Vaperau, 1884: ¡°Vanit¨®s, caprici¨®s, egoista, mal amic, mal marit, i sobretot mal eclesi¨¤stic [ell ho era; Mallafr¨¨, no]¡±. Per sort, el mateix diccionarista escriu de seguida: ¡°A sota d¡¯aquest home d¡¯Esgl¨¦sia de costums massa lleugers, hi havia un profund coneixedor de la naturalesa humana i un escriptor de geni¡±. ?s aix¨ª, tal com ja vam veure en el cas de Tolstoi: rebutgeu les biogra?fies dels escriptors i aneu als llibres directament: ¨¦s la famosa sola scriptura de l¡¯exegesi b¨ªblica.

Potser ¨¦s cert que Sterne va pouar tamb¨¦ molts procediments en l¡¯obra de Rabelais, que, com ell mateix a Tristram Shandy, igual al Quijote, ¨¦s amic de digressions que ad¨¦s venen a tomb, ad¨¦s no hi venen; per¨° no hi ha cap historiador de la literatura anglesa ¡ªque, com la francesa, no falla ni un segle entre el XII i el XXI¡ª que no asseguri que, sense les traduc?cions del Quijote a la seva llengua, la literatura anglesa, i tampoc la nord-americana, no serien el que s¨®n encara avui.

Per retre homenatge a Mallafr¨¨ ning¨² no podr¨¤ fer cosa m¨¦s adequada i avinent que llegir la seva traducci¨® del Shandy: un noi que no neix fins a la tercera o quarta part del llibre (inacabat, d¡¯altra banda), i que ¨¦s engendrat d¡¯una manera gracios¨ªssima: quan marit i muller es troben obrant al llit, ella li diu al futur pare de Tristram: ¡°Ja t¡¯has recordat de donar corda al rellotge?¡±. Despr¨¦s, de fet, el temps tindr¨¤ poca import¨¤ncia en tota l¡¯obra, com en t¨¦ poc en el cas del Quijote. El lector potser trobar¨¤ enutjoses les digressions cont¨ªnues de la novel¡¤la, que acaba posseint molt poc argument, per¨° que formen part de les possibilitats inexhauribles del g¨¨nere, gr¨¤cies a Cervantes, que tamb¨¦ trufa la seva gran obra amb digressions i hist¨°ries intercalades.

El pare de Shandy volia que el seu fill fos batejat amb el nom de Trismegist (com l¡¯Hermes de la mitologia, ¡°tres vegades gran¡±), per¨° com que la minyona, que es va anticipar a anar a veure el capell¨¤, ho va entendre malament, li van posar Tristram, que no vol dir res. Ni ell, ni el seu pare, ni l¡¯oncle Toby, ni el doctor Slott ¡ªdormilega com el fat boy del Pickwick¡ª tampoc no volen dir quasi res. Aquesta ¨¦s la difer¨¨ncia, escampada ja quasi per sempre a totes les literatures nacionals, que hi ha entre la mat¨¨ria s¨°lida de l¡¯¨¨pica i la mat¨¨ria sempre d¨²ctil de la novel¡¤la.