¡®El martell¡¯, de Jordi Sarsanedas: La sort justa

Des del comen?ament, unes quantes coses sorprenen i admiren el lector d¡¯El martell. En primer lloc, que el cap¨ªtol inicial, narrat en tercera persona, acabi amb el descobriment del cad¨¤ver de Caius Deva, ¡°amb un esvoranc al cim del crani¡±, i que en el seg¨¹ent el nebot de la v¨ªctima s¡¯apropi? de la veu narradora ¨Cve a dir que no ha fet res de mal, per¨° pensa que el poden arrestar- i que el car¨¤cter polic¨ªac que semblava emprendre la novel¡¤la canvi? de rumb: aleshores El martell adquireix la textura moral d¡¯un relat d¡¯aprenentatge on alg¨² al caire del cinisme espera la manifestaci¨® del signe d¡¯alguna cosa invisible, la complexitat de l¡¯exist¨¨ncia, potser; esdev¨¦ una al¡¤lucinada hist¨°ria d¡¯amor molt er¨°tica i molt casta alhora ¨Cla casa on el narrador i la seva estimada es troben ¨¦s una mena d¡¯illa on robinsonegen i duen una vida tan irreal com ed¨¨nica; i s¡¯endinsa en el territori de la literatura civil i pol¨ªtica per tra?ar, amb lleugeresa i gravetat, la severa caricatura de les buidors cerimonials de les institucions administratives, judicials i militars d¡¯una tirania.

En segon lloc, sorpr¨¨n i admira que Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924-2006), de manera molt h¨¤bil i conscienciosa, aconsegueixi que tota la mat¨¨ria narrativa s¡¯impregni d¡¯una boirina d¡¯estranyesa, com si fos un somni massa real on els actes i els conflictes semblen regits per una llei impenetrable concebuda nom¨¦s per ser impenetrable ¨Cvegi¡¯s, per exemple, la meravella de cap¨ªtol on el narrador s¡¯est¨¤ en el jutjat a l¡¯espera de prestar declaraci¨® per la mort del seu oncle; tamb¨¦ ajuda al desconcert l¡¯encantament de passatges com aquell en qu¨¨ el protagonista es posa a nedar com si el posse¨ªs la follia ¨Co un sentiment de culpa-, l¡¯excentricitat dels noms i els cognoms dels personatges ¨Cel senyor Mazamet, en Sextus, en Blond¨¨s, en L¨¤mac-, la topon¨ªmia ¨CNovoconstan?a, ?snia, C¨¤lticu-, a pesar que en cap moment el lector no dubta que l¡¯¨¨poca i el lloc on succeeixen les aventures d¡¯El martell s¨®n la postguerra i Barcelona, com si l¡¯autor tingu¨¦s la voluntat expressa de convertir la ciutat en un espai novel¡¤lesc m¨ªtic on tant hi figura la barb¨¤rie, la sordidesa i la foscor opressiva del moment com la quotidianitat dels seus habitants, des de l¡¯ap¨¤tica comoditat que experimenten els socis de l¡¯exclusiu Panathlon Club fins l¡¯ebullici¨® de vida que s¡¯escampa pels barris obrers o es respira a la pensi¨® on s¡¯hostatja el protagonista. No ¨¦s menor la sorpresa i l¡¯admiraci¨® que origina la prosa de Jordi Sarsanedas, sempre natural i mai gesticuladora, entossudida amb ¨¨xit ¨Cun espectacle colossal, en realitat- a anar a la recerca de la paraula exacta i del perfeccionament de la frase, com si en cada ocasi¨® el narrador invert¨ªs el temps que li calgu¨¦s per reflectir, per fuga? que sigui, el m¨¦s m¨ªnim mat¨ªs i descriure, per exemple, el color del cel a determinada hora, el paisatge vist a l¡¯altra riba del riu, la forma d¡¯un arbre o d¡¯una fulla.

Tamb¨¦ causa sorpresa, per¨° gens ni mica d¡¯admiraci¨®, que quan El martell es va publicar per primer cop, el 1954, la recepci¨® de lectors i cr¨ªtica fos m¨¦s aviat nul¡¤la, i que aquesta din¨¤mica es repet¨ªs d¡¯una manera similar quan es va reeditar el 1981 i el 1990, potser perqu¨¨, com diu Manel Oll¨¦, ¡°hi ha llibres que emeten senyals en una longitud d¡¯ona que els seus coetanis no arriben a captar¡±. Ara, gr¨¤cies a Males Herbes, ¨¦s l¡¯hora que la sort liter¨¤ria sigui justa amb El martell i Jordi Sarsanedas.

El martell?

Jordi Sarsanedas?
Pr¨°leg de Joan Triad¨² i ep¨ªleg de Manel Oll¨¦?
Males Herbes, 331 p¨¤gines. 20,90 euros