El sentit de consentir

?s possible que El sentido de consentir (Anagrama, 2024), l¡¯¨²ltim assaig de Clara Serra, no m¡¯hagu¨¦s cridat l¡¯atenci¨® si no fos per algunes cr¨ªtiques que n¡¯he llegit a xarxes. Aquests dies he vist dir que l¡¯exdiputada de Podem nega la noci¨® de consentiment, donant via lliure als violadors, i que desplega una teranyina de fal¡¤l¨¤cies per acabar defensant el masclisme de tota la vida. De ser ce...

?s possible que El sentido de consentir (Anagrama, 2024), l¡¯¨²ltim assaig de Clara Serra, no m¡¯hagu¨¦s cridat l¡¯atenci¨® si no fos per algunes cr¨ªtiques que n¡¯he llegit a xarxes. Aquests dies he vist dir que l¡¯exdiputada de Podem nega la noci¨® de consentiment, donant via lliure als violadors, i que desplega una teranyina de fal¡¤l¨¤cies per acabar defensant el masclisme de tota la vida. De ser certes, aquestes acusacions apunta?rien un gir maligne d¡¯una veu significant del feminisme espanyol. Ja se sap que aquesta mena de debats solen arrossegar-te a un fang argumental degradant i que l¡¯¨²nic moviment sensat ¨¦s mantenir-te¡¯n al marge. Per¨° vista la gravetat del tema, aquesta vegada ha guanyat la curiositat.

L¡¯assaig de Serra queda lluny del fang. ?s un text transparent i articulat que pressuposa al lector una certa capacitat per al pensament abstracte al marge de premises alarmistes. Sense ser inaccessible ni pedant ¡ªl¡¯¨²nica afectaci¨® puntual ¨¦s la del llenguatge assembleari¡ª, prova de contextualitzar alguns consensos recents al voltant de les relacions sexuals, el desig i l¡¯abast que ha de tenir la llei a l¡¯hora de regular-los. Les he buscat atentament, llapis en m¨¤, per¨° enlloc no hi he trobat les defenses impl¨ªcites d¡¯agressors i patriarques, ni tampoc les trampes argumentals que pressuposen una incapacitat femenina per consentir. La idea que s¡¯hi repeteix, de fet, ¨¦s que el consentiment ¨¦s l¡¯¨²nica eina jur¨ªdica que tenim per protegir-nos de la viol¨¨ncia sexual. Defensar-la i respectar-la escrupulosament no hauria de ser incompatible amb assenyalar-ne les paradoxes.

Aix¨° ¨¦s poc habitual en un debat segrestat per la necessitat permanent de crear homes de palla

Hi ha una mena de textos que propicien un espurneig agradable al cervell. No cal estar d¡¯acord amb les seves conclusions, ni tan sols amb les premisses, per agrair l¡¯espai que obren per pensar q¨¹estions viciades. ?s com sortir fora d¡¯una cova amb olor de resclosit i arribar a un prat per on circula l¡¯aire. Aqu¨ª s¡¯hi pot dir que el desig ¨¦s esquiu i opac, que necessita de la interacci¨® per manifestar-se, sense que se t¡¯acusi d¡¯invalidar el consentiment ni de voler un retorn a la legislaci¨® franquista. S¡¯hi poden considerar les implicacions legals i filos¨°fiques del ¡°nom¨¦s s¨ª ¨¦s s¨ª¡± sense esdevenir autom¨¤ticament una aliada del patriarcat, una especialeta, una mis¨°gina recalcitrant i una ionqui de la validaci¨® masculina. Fins i tot estant-hi en contra, i detectant perills en el plantejament, el text convida a una introspecci¨® ¨²til.

Aix¨° ¨¦s poc habitual en un debat segrestat per la necessitat permanent de crear homes de palla. La reacci¨® per defecte davant de qualsevol proposta discrepant ¨¦s atribuir-li mala fe o intencions p¨¨rfides; en el cas de Serra, la desviaci¨® respon per for?a a obscures motivacions pol¨ªtiques que n¡¯invaliden d¡¯entrada les idees. Fa gr¨¤cia que, al final, la cr¨ªtica que fa al ¡°nom¨¦s s¨ª ¨¦s s¨ª¡± es pugui estendre sense problema a l¡¯¨¤mbit del debat feminista, on tot el que no sigui un s¨ª entusiasta ¨¦s poc menys que una tra?ci¨®.