La sospita del s¨ª

Un cop vaig patir assetjament al lloc de treball i els meus superiors, en assabentar-se¡¯n, van decidir espolsar-se les responsabilitats. Se¡¯m va voler sotmetre a la cl¨¤ssica manipulaci¨® que ara anomenar¨ªem ¡°llum de gas¡±. Se¡¯m va dir que, quan alg¨² ¡°comet un error¡±, el que no es pot fer ¨¦s ¡°c¨®rrer a trucar a la policia¡±. Jo no havia trucat a la policia ni havia amena?at de prendre mesures legals, sin¨® que havia proposat la creaci¨® d¡¯uns protocols per prevenir i abordar situacions similars en el futur. Se¡¯m va dir que m¡¯extralimitava (qui era jo per dir-los com havien de fer la seva feina?), que ja havia perdut prou el temps i que el que havia de fer era tornar immediatament a treballar.

Els meus caps invocaven la possibilitat de la den¨²ncia com una forma de coacci¨®: no volien fer-se c¨¤rrec del que havia passat, per¨° tampoc que jo busqu¨¦s altres vies per defensar-me i protegir-me. En aquestes circumst¨¤ncies, vaig decidir acudir a l¡¯advocada Carla Vall, que una amiga m¡¯havia definit com a ¡°molt de fiar¡±. Vall em va assessorar amb professionalitat i empatia. S¡¯ha parlat sovint de la sensaci¨® enganxifosa, entre la vergonya i el sentiment de culpa, que, barrejada amb la ira, sol embolcallar el dolor despr¨¦s de patir algun tipus d¡¯ab¨²s. El c¨°ctel et xucla la capacitat de pensar amb claredat: les paraules lluiten per surar per sobre del fang, per¨° xoquen contra una mordassa. Mentre els meus superiors estrenyien aquesta mordassa, Vall l¡¯afluixava. La seva lucidesa i serenitat em van servir d¡¯¨¤ncora en un moment en qu¨¨ tot era boir¨®s.

Molts anys abans d¡¯a?quest episodi, vaig ser una menor d¡¯edat amb desig i vaig tractar amb adults que es van aprofitar d¡¯aquest desig. Els silencis que es deriven d¡¯una experi¨¨ncia com aquesta s¨®n especialment endimoniats; les escletxes per on respirar, particularment escasses. L¡¯¨²ltim llibre de Clara Serra, El sentido de consentir (Anagrama), ha estat per a mi una d¡¯aquestes escletxes. Els millors assaigs feministes s¨®n els que, despr¨¦s d¡¯acabar-los, han recol¡¤locat alguna cosa dins teu que de sobte et permet conquerir un pam m¨¦s de llibertat. El primer llibre que va fer aix¨° per mi va ser Teoria King Kong (L¡¯Altra Editorial, 2018, traducci¨® de Marina Espasa), de Virginie Despentes. Publicat originalment el 2006, l¡¯assaig de Despentes va experimentar una revifalla pels voltants del 2018 perqu¨¨ connectava amb uns malestars at¨¤vics que tot just comen?aven a fer-se p¨²blics de manera massiva. El to de Serra no ¨¦s combatiu i provocador com el de Despentes, sin¨® ser¨¨ i cristal¡¤l¨ª. Potser aix¨° ¨¦s just el que necessitem quan, sis anys despr¨¦s d¡¯aquell primer esclat, la reivindicaci¨® ha penetrat en la legislaci¨®.

Precisament perqu¨¨ s¡¯usa la noci¨® de consentiment per promoure dues visions incompatibles, Serra en fa l¡¯escrutini

El sentido de consentir ha rebut una atenci¨® especial durant les ¨²ltimes setmanes amb motiu de la proximitat del Dia de la Dona, i m¡¯ha sorpr¨¨s l¡¯allau de cr¨ªtiques dur¨ªssimes de qu¨¨ ha estat objecte. Em costa d¡¯entendre que la mateixa persona que em va assessorar amb tanta cura i aplom acusi Serra de ¡°crear una teoria¡± que serveix ¡°de pantalla moral a conductes abominables¡±. En una conversa amb l¡¯escriptora Leticia Asenjo publicada a El Temps, Carla Vall afirma que El sentido de consentir ofereix ¡°una tesi absolut¨°ria de la viol¨¨ncia¡±: en assenyalar ¡°l¡¯estructura¡± com la culpable de les agressions sexuals, diu Vall, Serra pretendria evitar la confrontaci¨® individual amb els homes concrets que violen. A l¡¯assaig No mentir¨¤s (Fragmenta), l¡¯advocada desenvolupa aquesta cr¨ªtica en un passatge que no cita Serra de manera directa, per¨° que sens dubte l¡¯al¡¤ludeix. L¡¯autora madrilenya seria responsable d¡¯elaborar teories que ¡°no donen entitat a les viol¨¨ncies sexuals per si mateixes, sin¨® que les expliquen com a conseq¨¹¨¨ncia de molts altres factors (per exemple, econ¨°mics o culturals) i, per tant, consideren que cal abordar aquests altres elements per erradicar-les¡±, una aproximaci¨® que, en ¨²ltima inst¨¤ncia, tindria com a resultat la perpetuaci¨® de la viol¨¨ncia.

Res del que Clara Serra escriu a El sentido de consentir va en la direcci¨® de difuminar les responsabilitats de l¡¯individu a c¨°pia d¡¯inserir-lo dins d¡¯una estructura que en predetermina el comportament. De fet, durant tot l¡¯assaig l¡¯autora demana al lector que faci l¡¯esfor? contrari: posar la lupa sobre cada situaci¨® espec¨ªfica, m¨¦s que sobre les forces supraindividuals que ens condicionen.

El que diu Serra ¨¦s que el feminisme oficial a Espanya abranda un discurs del consentiment que alberga una contradicci¨®. D¡¯una banda, ent¨¦n que la masculinitat agressiva i patriar?cal exerceix una pressi¨® sistem¨¤tica sobre la capacitat de les dones de consentir lliurement a les relacions sexuals amb homes. De l¡¯altra, consagra la idea de consentiment afirmatiu (¡°nom¨¦s s¨ª ¨¦s s¨ª¡±) com a soluci¨® infal¡¤lible per discernir les relacions consentides de les agressions. Un exemple que il¡¤lustra aquesta paradoxa: l¡¯exministra Irene Montero, impulsora de la llei del ¡°nom¨¦s s¨ª ¨¦s s¨ª¡±, tamb¨¦ es declara abolicionista de la prostituci¨®. La seva l¨ªnia de pensament defensa que ¡°cal posar el consentiment al centre¡± i, alhora, que el consentiment de les prostitutes no ¨¦s v¨¤lid. El cas del treball sexual ¨¦s paradigm¨¤tic perqu¨¨ fa expl¨ªcita una sospita que s¡¯est¨¦n sobre els ¡°s¨ªs¡± de totes les dones. En el marc de la cultura de la violaci¨®, que funciona com un corrent subterrani omnipresent i insidi¨®s, seria impossible consentir de manera lliure. Per¨°, per lluitar contra aquest fet, el que caldria ¨¦s apostar-ho tot a un suposat ¡°s¨ª¡± ut¨°pic, ali¨¨ al clima asfixiant que normalitza les violacions. En paraules de Serra: ¡°las leyes del consentimiento afirmativo [...] se apoyan en una teo?r¨ªa feminista que, siendo coherente, en ¨²ltima instancia invalida la noci¨®n misma de consentimiento.¡±

Precisament perqu¨¨ la noci¨® de consentiment es fa servir per promoure dues visions de la realitat incompatibles, Serra decideix sotmetre-la a escrutini. Un punt fort de l¡¯assaig ¨¦s la reflexi¨® al voltant del desig, que, segons l¡¯autora, ha adquirit massa pes dins del discurs feminista predominant: ¡°Es esta insistente apelaci¨®n al deseo la que se abre paso a trav¨¦s de los debates sobre el consentimiento, y no pocas feministas defienden que hay que superar el marco del consentimiento ¡ªeste es insuficiente, se dice¡ª para hacer algo m¨¢s ambicioso: perseguir nuestro deseo¡±.

Hi ha un tipus de feminisme que em diu que el desig que jo sentia quan ni tan sols era encara una dona ¨¦s impossible

El tema de la relaci¨® entre consentiment i desig va al cor del meu disgust amb les lectures malintencionades d¡¯El sentido de consentir. Serra recorda com, en el moment de l¡¯explosi¨® medi¨¤tica al voltant del cas de la Manada, part del feminisme va afirmar que, si all¨° era una violaci¨®, era perqu¨¨ cap dona, mai, desitjaria tenir relacions sexuals amb cinc homes dins un portal, i no perqu¨¨ a la v¨ªctima, en aquelles circumst¨¤ncies concretes, li fos impossible consentir. ¡°Por lo visto, para una parte del feminismo, las mujeres siempre tenemos deseos mesurados y civilizados¡±, diu l¡¯autora.

Al seu llibre, Carla Vall escriu, amb ra¨®, que ¡°no ens falten f¨®rmules per fer que les v¨ªctimes creguin que les viol¨¨ncies sexuals que han patit s¨®n una culpa compartida amb l¡¯agressor¡±. Aix¨° ¨¦s exactament el que passa quan s¡¯idealitza el desig (nom¨¦s el de les dones, ¨¦s clar) com si fos un horitz¨® de llum. Ho explicar¨¦ de la manera m¨¦s clara possible: aquest tipus de feminisme em diu que el desig que jo sentia quan ni tan sols era una dona ¨¦s impossible. En canvi, el feminisme de Clara Serra em diu que posar l¡¯accent sobre el meu desig no ¨¦s pertinent, perqu¨¨ el que compta ¨¦s que jo, en tant que menor d¡¯edat, no podia consentir de manera lliure al que passava. Tesi absolut¨°ria de la viol¨¨ncia, no gaire. M¨¦s aviat, tesi absolut¨°ria d¡¯un estigma al voltant del desig (femen¨ª) que refor?a encara m¨¦s els silencis de les dones.

Deia abans que la idea de l¡¯estructura social que, d¡¯una banda, empeny els homes a agredir i de l¡¯altra ofega la llibertat de les dones ¨¦s for?a absent a El sentido de consentir. L¡¯autora la posa en un segon pla per donar protagonisme a conceptes com ¡°context¡± i ¡°situaci¨®¡±, m¨¦s tangibles i ¨²tils en un nivell pr¨¤ctic. ¡°Estructura¡± i ¡°context¡± no s¨®n el mateix. Sobredimensionar la primera ens aboca a una mena de determinisme paralitzant, a una visi¨® absolutista de la realitat i a un moralisme paternalista perillosament proper al del patriar?cat de tota la vida.

He destacat els comentaris de Carla Vall perqu¨¨ vaig tractar-la breument i perqu¨¨ he llegit el seu llibre en pa?ral¡¤lel al de Serra, per¨° ella no ha estat l¡¯¨²nica persona a participar d¡¯un deliri interpretatiu que potser va assolir el seu punt ¨¤lgid quan l¡¯escriptora Marta Roqueta va dir, directament, que Clara Serra ¡°defensa la cultura de la violaci¨®¡±. L¡¯abisme que separa el que Serra escriu del que aquestes lectures afirmen em fa pensar en quan jo deia ¡°crear uns protocols¡± i dos homes mesquins dins d¡¯un despatx interpretaven ¡°trucar a la policia¡±. No deixo de tenir present que Virginie Despentes, a Teoria King Kong, no nom¨¦s va descriure amb precisi¨® els milers de fils invisibles que sostenen la impunitat dels agressors. Tamb¨¦ va advertir-nos contra els ¡°estadis d¡¯organitzaci¨® col¡¤lectiva que infantilizen l¡¯invividu¡± en nom de la protecci¨® dels nostres drets. ¡°Si el sistema ¨¦s neur¨°tic¡±, escriu Despentes, ¡°engendra estructures autodestructives de manera espont¨¤nia.¡±

Voldria, per als 8 de mar? que vindran, un feminisme que, sense deixar de recon¨¨ixer la influ¨¨ncia que les des?igualtats estructurals tenen en tots els ¨¤mbits de la vida, fos capa? de reclamar el valor de la nostra voluntat fins i tot dins d¡¯un m¨®n imperfecte. Voldria un debat que es caracteritz¨¦s per la capacitat d¡¯enfrontar-nos a les idees de les altres amb la ment clara i amb valentia; no una conversa marcada per la por a articular pensaments massa complexos, no fos cas que el masclisme els instrumentalitzi.

Voldria que entengu¨¦ssim el consentiment com la millor eina jur¨ªdica que tenim al nostre abast, no com una noci¨® de significat il¡¤limitat que es pot fer servir per fiscalitzar el nostre desig. Res d¡¯aix¨° hauria de ser incompatible amb el fet que ens ali?neem com una formaci¨® militar cada cop que ens assabentem que a una dona, sigui a un portal o al llit de casa seva, no li ha estat perm¨¨s dir ni ¡°s¨ª¡± ni ¡°no¡± amb llibertat.

El sentido de consentir?

El sentido de consentir?
Clara Serra?
Anagrama
136 p¨¤gines
12,90 euros

No mentir¨¤s

Carla Vall?
Fragmenta
88 p¨¤gines
11,50 euros

Teoria King Kong?

Virginie Despentes?
Traducci¨® de Marina Espasa
L¡¯Altra Editorial
152 p¨¤gines
14,95 euros