Sucre, cant i paper

Com saben els historiadors, el passat no existeix. No dic que se l¡¯inventin, perqu¨¨ si ¨¦s segur que el passat ara no existeix, tamb¨¦ podem assegurar que en algun altre moment havia existit, que va existir, si no ens falla la mem¨°ria. L¡¯altre axioma de la historiografia ¨¦s, o hauria de ser, que cada casa ¨¦s un m¨®n. A la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, deia no recordo quin savi medie?valista, si et desplaces setanta quil¨°metres o setanta anys, tot canvia.

Quan feia jo de secretari de la dietista i gastronomista Eliana Thibaut Comelade (que ¨¦s el cognom catal¨¤ Comalada escrit a la francesa), autora de llibres de cuina medieval catalana, un dia li vaig preguntar fins a quan durava la cuina medieval, i em va dir que fins al Renaixement. Ah, molt b¨¦, vaig dir jo, i el

Renaixement, quan comen?a? I em va dir: quan el sucre desbanca la mel. Despr¨¦s, amb els anys, he vist que tenia ra¨® i que aix¨° era en temps d¡¯Ausi¨¤s March, quan d¡¯It¨¤lia arribaven modes noves, en literatura i en tot: una de les novetats, provinent de Sic¨ªlia, era un sistema industrial (industrial d¡¯¨¨poca preindustrial, ¨¦s clar) de refinar la canya de sucre, la canyamel, en una mena de f¨¤brica o de mol¨ª que en deien trapig. Al pa¨ªs de Val¨¨ncia, i sobretot a la regi¨® de Gandia, se n¡¯hi van muntar molts. Ausi¨¤s va reconvertir bona part de les seves terres de Be?niarj¨® per conrear-hi la canyamel. Canviar de cultiu, i havent-hi de construir un tros de s¨¦quia i un assut nous, era una cosa complexa, amb plets i discussions a no s¨¦ quantes bandes, especialment pel que toca a l¡¯aigua. Als camperols no els agradaven aquests conreus mig industrials, per¨° als amos s¨ª. Ausi¨¤s, doncs, en aquesta faceta de senyor, de propietari, escolta el batec del temps, avan?a enll¨¤ de l¡¯edat mitjana, ¨¦s innovador. Gr¨¤cies al trapig. Llegint medievals veig que hi havia certes coses, per¨° no s¨¦ ben b¨¦ com eren, veig que passava aix¨° i all¨°, per¨° no s¨¦ com s¡¯ho feien. Com vivien els que treballaven al trapig? En quins llits dormien? Qu¨¨ cantaven?

Ignorem com s¡¯ho feia f¨ªsicament Ramon Llull per escriure els mil de p¨¤gines que va escriure

Una altra ind¨²stria preindustrial ¨¦s la del paper. Quan Jaume I? s¡¯a?podera de Val¨¨ncia, un dels guanys que t¨¦ un impacte fort i immediat, per ell i els seus, ¨¦s el del centre paperer de X¨¤tiva, el m¨¦s important de tot l¡¯occident, isl¨¤mic i cristi¨¤. Els catalans, tan aficionats als contractes i a les escriptures i a apuntar-ho sempre tot, en disposar amb facilitat del bon paper xativ¨ª patiren una hipertr¨°fia de la paperassa burocr¨¤tica i de tota mena: per als anys que van de mitjan segle XIII fins a mitjan XV, l¡¯arxiu de la Corona d¡¯Arag¨® ¨¦s el segon m¨¦s ric d¡¯Europa despr¨¦s del Vatic¨¤.

Sabem qu¨¨ diu tal document i qu¨¨ explica tal autor, per¨° el conjunt de la imatge, llum, olors, sensacions, gestos, la manera com es cordaven les m¨¤nigues de la gonella¡­ quasi tot acaba caient al terreny de la suposici¨® i de la imaginaci¨®, si ¨¦s que ens ho arribem a mig imaginar. Conclusi¨®: no sabem com vivien. Se sap, per exemple, que el poeta Jordi de Sant Jordi era un m¨²sic exce?lent. La resta ens l¡¯haurem d¡¯imaginar: els divuit poemes que se n¡¯han conservat devien tenir m¨²sica, i segurament els cantava; pot ser que son pare fos m¨²sic: un document diu que Jordi (si ¨¦s que realment es tracta d¡¯ell) i la seva germana ¡°eren fills de un moro captiu qui apr¨¦s fou cristi¨¤ e llibert¡±. Aquest ¡°captiu¡± (que vol dir esclau) devia ser un esclau de luxe, dedicat a l¡¯entreteniment musical i art¨ªstic dels amos, ¨¦s a dir, un esclau m¨²sic culte. El rei Alfons el Magn¨¤nim protegia m¨²sics i dansaires, tant si eren moros com jueus o cristians. ?s possible que la germana del poeta, Isabel de Sant Jordi, hagu¨¦s fet de ballarina. Ell va arribar a l¡¯important c¨¤rrec de ¡°cambrer del rei¡±, que no trig¨¤ a fer-lo cavaller, i per aix¨° ara el veiem com un guerrer arist¨°crata, per¨° podria ser que fos d¡¯origen moresc i fill d¡¯un exesclau. El que ¨¦s segur ¨¦s que coneixia b¨¦ la poesia catalana-occitana i estava al dia dels italians i francesos. I que sabia l¡¯art del dictar, del dir que encara arriba. I que mor¨ª jove.

Una altra cosa que ignorem ¨¦s com s¡¯ho feia f¨ªsicament Ramon Llull per escriure els mils i mils de p¨¤gines que va escriure. Al cap¨ªtol 291 del Llibre de contemplaci¨® diu: ¡°Aix¨ª com de gales e de goma e de vidriol e d¡¯aigua se forma tinta...¡± (les gales s¨®n les excresc¨¨ncies o cassanelles que creixen al tronc dels roures, la goma ¨¦s goma ar¨¤biga, el vi?driol? ¨¦s sulfat de coure o de ferro, i l¡¯aigua segons algunes receptes ha de ser aigua de pluja, i en unes altres diu que pot ser vi). Per¨° aix¨° ho escrivia, Llull, o ho dictava? No es pot aclarir perqu¨¨ dictar, a m¨¦s del sentit corrent, tamb¨¦ t¨¦ el de compondre: ¡°Aquests proverbis f¨¦u e dict¨¤ mestre Ramon Llull de Mallorca venint d¡¯ultra mar en l¡¯any de nostre senyor d¨¦u Jesucrist mil tres-cents e dos¡±, diu el colof¨® del llibre Mil proverbis. A Mallorca l¡¯any 1300, quan Llull en tenia 69, havia arribat la not¨ªcia que els t¨¤tars, entre Turquia i S¨ªria, al pa¨ªs que en deien l¡¯Arm¨¨nia Petita, havien guanyat una gran batalla contra els musulmans. De seguida Llull es va embarcar per anar a predicar als t¨¤tars, per¨° quan va arribar a l¡¯altra punta del Mediterrani va comprovar que la not¨ªcia era falsa. All¨¤ va aprofitar per enllestir-hi uns quants llibres m¨¦s, despr¨¦s es va quedar un temps a Xipre, que hi tenia coneguts, i entre moltes altres coses hi va escriure tot un tractat de ret¨°rica, i en acabat, ja el 1302, va tornar cap a G¨¨nova: durant el trajecte, amb m¨¦s de 70 anys i en vaixell, va concebre i escriure, o dictar, els Mil proverbis, que de fet s¨®n mil trenta-un. Potser els va compondre mentalment i se¡¯ls va guardar a la mem¨°ria (del cervell) per tal de dictar-los a un escrivent un cop en terra. El colof¨® citat ¨¦s d¡¯un manuscrit mallorqu¨ª del mateix segle XIV; a Val¨¨ncia n¡¯hi ha un altre, posterior, que atribueix a Salom¨® els proverbis de Llull.

El que es mant¨¦ m¨¦s sencer dels temps de Llull, Jordi de Sant Jordi i March s¨®n els escrits, com ara aquest, dels Mil proverbis: ¡°Quan obedi¨¨ncia canta, llibertat de voluntat plora¡±.