Folklore i originalitat amb M¨°nica Batet

Les hist¨°ries s¡¯assemblen, les hist¨°ries es repeteixen. S¨®n com els cercles que es dibuixen a l¡¯aigua. Un moviment en genera molts d¡¯altres. Els humans no som tan originals com ens pensem. Jo estava del tot conven?ut que era l¡¯¨²nic que no sabia ballar i la meva classe estava plena d¡¯altres ?nois incapa?os de moure independentment les cames de la resta del cos¡±. Sempre m¡¯ha fet especial gr¨¤cia el moment en qu¨¨ una novel¡¤la o pel¡¤l¨ªcula justifica el t¨ªtol, i en aquest fragment M¨°nica Batet dona la clau d¡¯...

Les hist¨°ries s¡¯assemblen, les hist¨°ries es repeteixen. S¨®n com els cercles que es dibuixen a l¡¯aigua. Un moviment en genera molts d¡¯altres. Els humans no som tan originals com ens pensem. Jo estava del tot conven?ut que era l¡¯¨²nic que no sabia ballar i la meva classe estava plena d¡¯altres ?nois incapa?os de moure independentment les cames de la resta del cos¡±. Sempre m¡¯ha fet especial gr¨¤cia el moment en qu¨¨ una novel¡¤la o pel¡¤l¨ªcula justifica el t¨ªtol, i en aquest fragment M¨°nica Batet dona la clau d¡¯Una hist¨°ria ¨¦s una pedra llan?ada al riu. Va venir a comentar la novel¡¤la a la setena sessi¨® del Club del Quadern, que es va celebrar dijous 7 de mar?, com sempre a l¡¯Estudi Toresky, on vam parlar sobre com el totalitarisme i el folklore, els dos pilars del seu ¨²ltim llibre, s¡¯assemblen a tot arreu.

La hist¨°ria d¡¯aquesta novel¡¤la se situa al segle XX, en un lloc indeterminat amb un r¨¨gim totalitari capitanejat per un Dirigent indeterminat que divideix la ciutat amb una l¨ªnia. Alguns elements fan pensar en la Romania de C?rt?rescu, d¡¯altres en la ciutat de Berl¨ªn dividida, i d¡¯altres, assenyalaven els lectors, en la dictadura espanyola. Diu Batet que no hi va pensar gens, en Romania: ¡°Vaig pensar en alguns r¨¨gims totalitaris del segle passat, per¨° tamb¨¦ en l¡¯estat de setge actual a S¨ªria o en totes les not¨ªcies que veia de petita a la televisi¨® sobre la Uni¨® Sovi¨¨tica¡±. Una lectora, en canvi, confessava haver llegit la novel¡¤la com una distopia.

?s f¨¤cil comparar la novel¡¤la amb altres al¡¤legories totalitaristes, per¨° Batet defugia la comparaci¨® amb Orwell. S¨ª que s¨®n referents els seus viatges, la novel¡¤la Claus i Lucas, d¡¯Agota Kristof (un senyor del p¨²blic assentia entusiasmat), Ant¨ªgona de S¨°focles, i les assignatures de folklore que va cursar a la carrera de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, una d¡¯elles amb Carme Oriol. El tema del folklore ¨¦s important en la novel¡¤la: al Futur Folklorista i el Futur Revolucionari (a la novel¡¤la ning¨² t¨¦ nom propi) els uneix aquesta passi¨® per les hist¨°ries. Volen innovar i incloure aquests estudis en l¡¯acad¨¨mia, per¨° s¡¯hi troben els impediments habituals. Batet explicava als lectors la seva fascinaci¨® per les hist¨°ries: ¡°Hi ha algun mecanisme que fa que aquestes hist¨°ries s¡¯hagin mantingut. La gent pensa que s¨®n prou importants per mantenir-les al llarg de la hist¨°ria (...) M¡¯interessa el fant¨¤stic, i no em refereixo a les naus espacials, sin¨® a coses que surten de la normalitat. I el folklore n¡¯est¨¤ ple. Sembla que hi hagi una frontera i tot aix¨° no sigui v¨¤lid en l¡¯alta literatura, per¨° s¨ª que ho ¨¦s¡±.

Inspirats en tot all¨° que va aprendre d¡¯estudis folkl¨°rics, els personatges de Batet classifiquen meticulosament les hist¨°?ries del seu pa¨ªs segons par¨¤metres (inventats) com Conte, Hist¨°ria, Personatges, Elements comuns, Elements exclusius i Extraordinari. La generaci¨® seg¨¹ent, l¡¯Escoltadora de Can?ons, filla del Folkl¨°ric, surt de l¡¯acad¨¨mia i se¡¯n va a treballar a revistes musicals per subvertir la rigidesa de les classificacions. A ella li interessa l¡¯originalitat, ¨¦s a dir, travessar les l¨ªnies, ¡°el que trobo m¨¦s interessant no ¨¦s nom¨¦s repetir la tradici¨® sin¨® anar m¨¦s enll¨¤¡±. Aix¨° ens va permetre comentar l¡¯inter¨¨s renovat pel folklore i van sortir noms com Maria Arnal, Tarta Relena o Irene Sol¨¤.

A trav¨¦s de personatges i hist¨°ries, Batet parla de l¡¯inconscient col¡¤lectiu per apuntar la manca d¡¯originalitat en la imaginaci¨® i els somnis arreu del m¨®n. Un conte popular d¡¯aqu¨ª es pot trobar explicat de formes molt similars a l¡¯altra punta del m¨®n. Reivindica el poder revolucionari d¡¯aquestes hist¨°ries, can?ons o s¨ªmbols que es transmeten oralment de generaci¨® en generaci¨®, i ha fet l¡¯esfor? de farcir el seu m¨®n imaginari amb les seves pr¨°pies can?ons i mites (els recull en una mena d¡¯annex al final de la novel¡¤la). La m¨¦s important ¨¦s La L¨ªnia, una hist¨°ria que es va repetint al llarg de la novel¡¤la perqu¨¨ ¨¦s mite per¨° tamb¨¦ una al¡¤legoria sobre fronteres, classificacions i anhel d¡¯una Altra Banda.

Un altre personatge important a la novel¡¤la ¨¦s l¡¯autor de la can?¨® protesta que es converteix en l¡¯emblema de la revolta. Explica Batet que, per escriure¡¯l, es va inspirar en el portugu¨¨s Zeca Afonso (i no Llu¨ªs Llach, com apuntava un lector). A l¡¯Escoltadora de Can?ons li agrada perqu¨¨ ¡°assumeix el moment en qu¨¨ li ha correspost cantar¡±. Aix¨° ens va permetre parlar de cultura i comprom¨ªs. ¡°L¡¯art ens salva¡±, deia Batet, ¡°quan escrius novel¡¤les has d¡¯intentar anar m¨¦s enll¨¤ de tu, transcendir. No importa nom¨¦s la frase, importa la hist¨°ria que expliques i l¡¯estil hi ha d¡¯anar lligat¡±. Batet parla de la import¨¤ncia del folklore narrant la hist¨°ria seguint els codis de les hist¨°ries populars. Algun lector va confessar que aquest artifici li va fer trobar la novel¡¤la dif¨ªcil d¡¯entrada, per¨° tamb¨¦ ¨¦s el seu millor atribut.

La propera sessi¨® se celebrar¨¤ el 4 d¡¯abril amb Jordi Punt¨ª, que comentar¨¤ Confeti (Proa). Trobaran tota la informaci¨®, l¡¯enlla? d¡¯inscripci¨® i tamb¨¦ els v¨ªdeos, p¨°dcasts i cr¨°niques de les sessions passades a la secci¨® ¡®Club de lectura¡¯ del web de Quadern.