En el centenari de Lenin

Des del 2011 i llibre a llibre, els manresans de Tigre de Paper estan bastint un coherent cat¨¤leg editorial per traduir al catal¨¤ a cl¨¤ssics de l¡¯assag¨ªstica radical i/o revolucion¨¤ria, amb noms que van de Frantz Fanon a bell hooks, passant per Antonio Gramsci o Angela Davis. Aquesta n¨°mina internacional es barreja amb referents i col¡¤laboradors locals amb...

Des del 2011 i llibre a llibre, els manresans de Tigre de Paper estan bastint un coherent cat¨¤leg editorial per traduir al catal¨¤ a cl¨¤ssics de l¡¯assag¨ªstica radical i/o revolucion¨¤ria, amb noms que van de Frantz Fanon a bell hooks, passant per Antonio Gramsci o Angela Davis. Aquesta n¨°mina internacional es barreja amb referents i col¡¤laboradors locals amb una voluntat expl¨ªcita d¡¯impactar m¨¦s enll¨¤ del n¨ªnxol concret, i una altra d¡¯impl¨ªcita per bastir te¨°ricament l¡¯espai de l¡¯esquerra indenpendentista alternativa.

Dins aquesta traject¨°ria semblava l¨°gic que, a red¨®s del centenari de la seva mort, acabessin incorporant Vlad¨ªmir Ilitx Uli¨¤nov (1870-1924), m¨¦s conegut com a Lenin, a partir d¡¯una tria dels seus textos deguda a Arnau Carn¨¦ Sala. De material no en falta, ja que fos com a activista, deportat, exiliat o dirigent, mai va deixar d¡¯escriure per entendre el m¨®n i fer-se entendre. En aquest sentit, el triomf bolxevic no ens ha de fer oblidar, com recorda al pr¨°leg l¡¯historiador lleidat¨¤ Manel L¨®pez, que el revolucionari rus experimentaria, en diferents moments de la seva vida, l¡¯¡±isolament i el rebuig a les seves posicions pol¨ªtiques entre les files pr¨°pies¡±.

La selecci¨® no amaga l¡¯evoluci¨® i les contradiccions del seu pensament, sovint condicionat per les cojuntures pol¨ªtiques, les informacions parcials o els interessos partidistes. Sens dubte, aquesta honestedat fa especialment valu¨®s aquest volum com a introducci¨® al seu imaginari pol¨ªtic, on, a m¨¦s, cada text va acompanyat d¡¯una breu contextua?litzaci¨®; fins i tot, s¡¯hi inclouen reproduccions dels originals. Aix¨ª, podem comparar la duresa de l¡¯implacable fullet¨® del 1918 ¡°Les tasques immediates del poder sovi¨¨tic¡± amb l¡¯adaptabilitat i la cintura mostrada a la carta enviada, un any despr¨¦s, a la sufragista brit¨¤nica Sylvia Pankhurst (1882-1960).

Ara b¨¦, m¨¦s discutible resulta considerar-lo com un retrat ajustat sobre el personatge o, tot i que aqu¨ª va a gustos, com un referent v¨¤lid per als temps presents. Sobre la primera q¨¹esti¨®, qualsevol lectura sobre els textos de Lenin no pot fer-se al marge de l¡¯impacte que aquests van tenir sobre milions de persones. Les seves paraules van fonamentar una utopia capa? de moure voluntats, per¨° amb un cost hum¨¤ tamb¨¦ inq¨¹estionable. Semblaria com si l¡¯escriptor estatunidenc James Baldwin (1924-1987), al seu La pr¨°xima vegada el foc, publicat en paral¡¤lel tamb¨¦ per Tigre de Paper, pens¨¦s en el l¨ªder rus quan ens adverteix: ¡°?s per aix¨° que la creaci¨® m¨¦s perillosa de qualsevol societat ¨¦s l¡¯home que no t¨¦ res a perdre. No us cal pas tenir-ne deu, d¡¯aquests homes: amb un n¡¯hi ha prou¡±.

Respecte de la seva vig¨¨ncia, pocs dels seus referents te¨°rics o propostes pr¨¤ctiques encaixarien avui en un m¨®n on ¡°els damnats de la terra¡± ja no s¨®n les masses prolet¨¤ries, ni els camperols sense terra, ni l¡¯actual capitalisme respon als par¨¤metres de fa un segle. La rellev¨¤ncia hist¨°rica de Lenin est¨¤ fora de dubte, per¨°, com va deixar escrit l¡¯economista brit¨¤nic John Maynard Keynes, potser quan els fets canvien tamb¨¦ conv¨¦ adaptar les respostes... sense que aix¨° posi en dubte la necessitat d¡¯un pensament cr¨ªtic i informat.