Andreu Mart¨ªn tira d¡¯ofici

Des del 2019 fins avui, Andreu Mart¨ªn (1949), indiscutible referent de la novel¡¤la negra i polic¨ªaca en catal¨¤ de les darreres quatre d¨¨cades, ha publicat sis novel¡¤les ¡ªset si hi comptem Policies, escrita a quatre mans amb Joan Miquel Capell, excomissari dels Mossos d¡¯Esquadra. No cal dir que no hi ha cap autor al m¨®n capa? de mantenir uns est¨¤ndards de qualitat, frescor i inter¨¨s amb aquest ritme estakhanovista, ni tan sols les grans estrelles americanes (pensem en Michael Connelly, per exemple), obligades per contracte a produir sense descans ¡°noves¡± hist¨°ries en una din¨¤mica perversa en qu¨¨ les presumptes demandes del mercat van per sobre dels requisits per escriure bones hist¨°ries. La llarga i fecunda traject¨°ria de Mart¨ªn l¡¯ha dotat d¡¯all¨° que en diem ¡°ofici¡±: la capacitat d¡¯oferir per defecte prestacions fiables ¡ªuna mica com els automatismes que genera qualsevol esportista despr¨¦s de molts anys de pr¨¤ctica; potser aquell dia, en aquell partit o competici¨® en concret, no tindr¨¤ una actuaci¨® estel¡¤lar, per¨° salvar¨¤ els mobles.

?s el que ens trobem en el cas de la darrera novel¡¤la del creador de Flanagan, All¨° que nom¨¦s els passa als altres, on tot ¨¦s correcte, tot flueix i tot ¨¦s al seu lloc, per¨° demana un lector que prioritzi l¡¯autopista sobre les carreteres secund¨¤ries, malgrat el sacrifici dels paisatges i la possibilitat d¡¯alguna sorpresa. Som davant d¡¯una ficci¨® de personatge, on la caracteritzaci¨® i la veu del protagonista constitueixen el veritable nucli: Marc Olvan, un advocat d¡¯ofici de mitjana edat, afronta una crisi vital de les grosses. La seva relaci¨® de parella trontolla mentre la seva relaci¨® amb l¡¯alcohol deriva en una possessi¨® infernal, i la feina no li dona precisament alegries. Un enc¨¤rrec, obtingut per mitj¨¤ d¡¯un amic detectiu, que implica vigilar de prop un jutge de qui se sospiten males praxis, podria ajudar-lo a sortir del pou, per¨° a la pr¨¤ctica l¡¯ensorrar¨¤ encara m¨¦s.

Sens dubte, Mart¨ªn aconsegueix crear un personatge pat¨¨tic i ploramiques, un home amb el cor trencat, dips¨°man i que cada diumenge va a dinar a casa del seu pare homosexual i la seva parella, malgrat el preu l¨°gic a pagar: que li resulti irritant. Amb tot, el millor que es pot dir de l¡¯Olvan probablement sigui que, a trav¨¦s d¡¯ell, i un cop m¨¦s, el seu creador demostra que, en temps d¡¯hipervigil¨¤ncia moral, no defuig el risc de representar homes de certa edat que encara cosifiquen la dona i fan comentaris sexuals grollers. L¡¯arquetip cavern¨ªcola no ha mort, sembla dir-nos l¡¯escriptor, en una escletxa d¡¯atreviment dins d¡¯uns engranatges for?a previsibles. A banda d¡¯aix¨°, el millor del llibre ¨¦s la descripci¨® d¡¯alguns secundaris t¨¨rbols ¡ªpolis corruptes, capos del crim organitzat¡ª, de certs ambients nocturns de te¨°ric entreteniment per¨° amarats de tristor i sordidesa, i la cartografia barcelonina de proximitat. Abundant en di¨¤legs ¡ªel registre de la parla col¡¤loquial est¨¤ aconseguit¡ª i de ritme solvent, la relaci¨® amb l¡¯humor resulta m¨¦s problem¨¤tica, amb un exc¨¦s de comentaris que pretenen ser ocurrents i pinzellades for?ades de com¨¨dia d¡¯embolics (l¡¯escena del balc¨® per Cap d¡¯Any).

All¨° que nom¨¦s els passa als altres?

Andreu Mart¨ªn?
Editorial Clandestina
332 p¨¤gines. 20 euros