Carles Ner¨ªn: ¡°Surten meteor¨°legs de sota les pedres¡±

Carles Ner¨ªn (Barcelona, 60 anys) diu que treballa en un ¡°despatx amb vistes¡±. No ¨¦s un altre que l¡¯Observatori Fabra, aquell edifici culminat amb una c¨²pula situat a la falda del Tibidabo i des d¡¯on l¡¯¨²ltim segle s¡¯han pres les dades meteorol¨°giques de Barcelona. Fa set anys aquest ¡°notari del temps¡± va deixar de fer marcs per a quadres i va convertir la seva passi¨® en la seva professi¨®. Combina l¡¯observaci¨® amb la predicci¨®, que ...

Carles Ner¨ªn (Barcelona, 60 anys) diu que treballa en un ¡°despatx amb vistes¡±. No ¨¦s un altre que l¡¯Observatori Fabra, aquell edifici culminat amb una c¨²pula situat a la falda del Tibidabo i des d¡¯on l¡¯¨²ltim segle s¡¯han pres les dades meteorol¨°giques de Barcelona. Fa set anys aquest ¡°notari del temps¡± va deixar de fer marcs per a quadres i va convertir la seva passi¨® en la seva professi¨®. Combina l¡¯observaci¨® amb la predicci¨®, que acostuma a compartir a Twitter/X, on no ¨¦s estrany que critiqui previsions que considera exageradament entusiastes sobre pluges o, en el cas del Pirineu, nevades que no han acabat d¡¯arribar fins tot just fa una setmana.

Pregunta. Molta pluja que s¡¯ha dit a Twitter no ha caigut...

Resposta. ?s un fet que estem fotuts. Fa tres anys que estem amb una pluviometr¨ªa per sota del que seria habitual. Sempre hi ha hagut sequeres, per¨° tres anys consecutius¡­

P. La falta de pluja ¨¦s una singularitat, potser, per¨° el que no ho ¨¦s, ¨¦s la temperatura.

R. No, ¨¦s una tend¨¨ncia, i sembla que no t¨¦ aturador. Hi ha una dada molt concloent: nou dels deu hiverns m¨¦s c¨¤lids s¨®n del segle XXI. I aquest hivern 2023-2024, de desembre a febrer, ¨¦s el m¨¦s c¨¤lid de tota la s¨¨rie, des del 1914, cosa que descriu la magnitud de la trag¨¨dia. Ens podem lamentar, per¨° ja podem treballar per adaptar-nos-hi.

P. Com en tot, hi ha m¨¦s informaci¨® que mai de meteorologia.

R. Jo m¡¯hi vaig introduir quan encara faltava for?a informaci¨®, t¡¯arribaven uns mapes que eren com taques i gaireb¨¦ els havies d¡¯imaginar. Els mapes isob¨¤rics es feien a m¨¤! Aquelles mancances s¡¯havien de suplir amb una anal¨ªtica molt aguditzada del meteor¨°leg. Ara, amb les xarxes, la inform¨¤tica i els models meteorol¨°gics, hi ha hagut un gran aven?.

P. Ha canviat la manera com s¡¯aplica la meterotologia?

R. Avui dia, amb les xarxes, la gent vol con¨¨ixer el producte final. Si far¨¤ bon temps, si podr¨¦ anar a la platja, o si podr¨¦ esquiar. I crec que s¡¯ha caigut en una falta de rigor que est¨¤ fent un flac favor a aquesta ci¨¨ncia. ?s com si es busqu¨¦s el titular i el clic.

P. Per¨° hi ha m¨¦s cultura meteorol¨°gica?

R. S¨ª, i concretament a Catalunya encara m¨¦s, de sempre. Suposo que ve de fa temps, del pare de la meteorolog¨ªa aqu¨ª, l¡¯Eduard Fontser¨¦. Suposo que aix¨°, i que hi ha tants bons productes meteorol¨°gics, ha fet tamb¨¦ que tothom s¡¯hi atreveixi, que surtin meteor¨°legs de sota les pedres. Tothom s¡¯atreveix, per¨°... saben interpretar els mapes?

La gent vol un titular per saber si podran anar a la platja, i la manca de rigorositat ha fet un flac favor a la meteorologia

P. Li agrada encertar les previsions?

R. A tothom li agrada acostar-se al m¨¤xim possible a la realitat, no ens hem d¡¯enganyar. Per¨° no ens ho podem prendre com una cursa i Twitter ¨¦s una cursa per tenir popularitat. Per a mi es tracta d¡¯una involuci¨®. Els meus mestres no es prodiguen a Twitter, amb comptades excepcions.

P. A vost¨¨ no li costa criticar determinades previsiones excessivament optimistes¡­

R. ?s que et posen els mapes de colorets per¨° falta l¡¯anal¨ªtica, i a mi no m¡¯agrada aquesta manera de fer meteorologia. Hi ha determinats mitjans de comunicaci¨® digitals en qu¨¨ veus uns titulars que fan por. Crec que fan molt de mal a aquesta ci¨¨ncia perqu¨¨ els falta rigorositat. Per¨° tenen audi¨¨ncia.

P. Ens podem creure una previsi¨® a cinc dies vista?

R. No s¨®n m¨¦s que probabilitats, et poden marcar tend¨¨ncies. A tres dies la fiabilitat ¨¦s bastant alta, per¨° tamb¨¦ dependr¨¤ de la situaci¨®. S¡¯hauria de tenir una mica m¨¦s de cura.

P. A Twitter cada cop es generen m¨¦s expectatives. L¡¯entusiasme de moltes pluges que frenaran la sequera, la de neu que permetr¨¤ esquiar¡­

R. Sempre ¨¦s millor crear l¡¯expectativa positiva, perqu¨¨ ven m¨¦s. Per¨° la realitat ¨¦s la que ¨¦s. En aquest per¨ªode que estem vivint no podem generar falses expectatives i, a sobre, en un temps de sequera, quan encara falta molta conscienciaci¨®. Aquest ¨¦s el drama. Jo fa anys tamb¨¦ m¡¯emocionava quan veia un mapa a deu dies vista, per¨° he apr¨¨s la import¨¤ncia del context. La gent, en el fons, vol que li diguin el que vol escoltar. I jo darrerament rebo moltes cr¨ªtiques perqu¨¨ diuen que soc massa negatiu.

P. ?s vost¨¨ malastruc?

R. No m¡¯agradaria ser-ho, per¨° alguna vegada m¡¯ho han dit. La realitat meteorol¨°gica, les dades, no enganyen. D¡¯escenaris per tirar coets no n¡¯hi ha. Tant de bo.