Il¡¤lustrats i il¡¤luminats

L¡¯enorme ¨¨mfasi que la Il¡¤lustraci¨® va posar en la racionalitat ¡ªhereva d¡¯una llarga tradici¨® filos¨°fica del continent¡ª no va evitar que l¡¯¨²s del racionalisme en la vida de cada dia, en la pol¨ªtica, en la filosofia o en l¡¯economia deriv¨¦s, inesperadament, en un auge de la irracionalitat.

La reacci¨® rom¨¤ntica a les tesis de la Il¡¤lustraci¨®, insinuades per una part de l¡¯obra de Rousseau, apuntalades despr¨¦s per la metaf¨ªsica de la naturalesa de Schelling, i m¨¦s tard acomboiades per una notabil¨ªssima rastellera de fil¨°sofs, historiadors i soci¨°legs amics de l¡¯individualisme, les emocions, la intu?ci¨® o la singularitat nacional ¡ªSimmel, Spengler, Heidegger, Klages, J¨¹nger, Rosenberg, T?nnies, Bergson, Max Weber, Carl Schmitt¡ª, van acabar generant el desencantament absolut del poder de la ra¨® compartida, l¡¯entotsolament orgull¨®s dels individus, i, finalment, cosa no menys greu, la suplantaci¨® de la intel¡¤lig¨¨ncia natural per una suposada ¡°intel¡¤lig¨¨ncia artificial¡±, ben¨¨fica en certs camps, per¨° foment de la ximpleria com ja es veur¨¤.

En aquest sentit, una de les fites revolucion¨¤ries m¨¦s pr¨°ximes a nosaltres va ser el ¡°maig del 68¡å, patrocinat quasi exclusivament per la classe estudiantil, que no va aconseguir cap dels seus prop¨°sits llevat d¡¯un: anul¡¤lar la legitimitat de tota autoritat, de tal manera que un professor, avui, no ¨¦s literalment ning¨², i el seu saber ¡ªcom tot saber fonamentat¡ª es considera una arbitrarietat i una mostra de tirania i despotisme: una altra revoluci¨® frustrada per haver sigut m¨¦s est¨¨tica que racional. En suma: la ra¨® es troba del tot desacreditada i ultratjada. Vegeu qu¨¨ est¨¤ passant als Estats Units.

Les religions havien aturat fins fa pocs decennis la tend¨¨ncia a erigir mites, fantasies i fal¨°rnies en el lloc que antigament ocupaven ja la ra¨® ja una fe concreta, per¨° el seu descr¨¨dit, o la suma de descreguts al m¨®n occidental, ha fet que molta gent busqui, encara que sigui en els llocs i els textos m¨¦s allunyats de les nostres cultura i civilitzaci¨®, un suport a qu¨¨ agafar-se, qualssevol cam¨¤ndules que, almenys en aparen?a, donin sentit a l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un individu, no de la comunitat. Aix¨ª han proliferat els il¡¤luminats, que es troben a l¡¯extrem oposat dels il¡¤lustrats. ?s clar que d¡¯aquells n¡¯hi ha hagut sempre un reguitzell: nom¨¦s cal llegir les p¨¤gines que els dedica Marcel Bataillon al seu Erasmo en Espa?a, on tamb¨¦ els anomena ¡°alumbrados¡±, esmentant el cas extrem de Francisca Hern¨¢ndez, salmantina, sempre en ¨¨xtasi i voltada de devots.

Bataillon, tamb¨¦ Erasme, haurien quedat sorpresos de les formes que ha assolit avui l¡¯il¡¤luminisme a qu¨¨ ens estem referint: l¡¯un llegeix unes quantes p¨¤gines del Zaratustra, de Nietzsche, i n¡¯adopta la ¡°filosofia¡± amb un entusiasme magnificat; l¡¯altre recorre a Confuci o a Lao-Tse ¡ªperqu¨¨ un il¡¤luminat anterior li n¡¯ha donat not¨ªcia abrandada: ¡°Trobar¨¤s la pau interior!¡±¡ª i es converteix de la nit al dia en taoista; els de m¨¦s enll¨¤ s¡¯exalten davant una cerim¨°nia en honor del nepal¨ª Gautama Maharishi; d¡¯altres, m¨¦s nostrats, s¡¯exciten amb les ravates m¨ªstiques de sant Joan de la Creu o de santa Teresa; uns quants, menys, estan disposats a flagel¡¤lar-se a la process¨® de Sevilla; n¡¯hi ha que es tornen convulsionistes, molinistes, espiritistes, mesmeristes; uns altres es fan animistes i amanyaguen amb fervor una alzina, un br¨°quil o una pedra; d¡¯altres practiquen el ioga sense haver professat mai la religi¨® budista; els d¡¯en?¨¤ es tornen religiosament vegans; els d¡¯enll¨¤ creuen que els animals s¨®n m¨¦s intel¡¤ligents que els homes i les dones, tots plens de pens¨¦e cosmique, com hauria dit Gabriel Marcel.

Aquesta ¨¦s la situaci¨®. El que no saben els il¡¤luminats ¨¦s que la seva defecci¨® del logos, de la ra¨®, del discurs racional i del recte loquendo dels litterati des del temps de Cicer¨® fan el joc, sense voler, a la degradaci¨® de la democr¨¤cia ¡ªque sempre hauria de ser l¡¯art del di¨¤leg enraonat¡ª i potencien, sense saber-ho, les m¨¦s impensades i irracionals formes de governaci¨® d¡¯un poble. No ho saben ¡ªi s¡¯indignarien si els ho diguessin¡ª, per¨° avui l¡¯il¡¤luminisme ¨¦s una de les reaccions m¨¦s originals i m¨¦s poderoses que existeixen contra la ra¨® i el regiment de la cosa p¨²blica: res publica.

Potser la Il¡¤lustraci¨®, racionalista, va menystenir determinats aspectes de la vida an¨ªmica i sensorial dels homes, per¨° nom¨¦s la ra¨® ser¨¤ capa? de fer que la humanitat agafi un dia, en el millor dels casos, una altra direcci¨®. Hem de canviar la dita cartesiana: Sum, ergo cogito.