El lloc del barroc

Sembla que els temps s¨®n prou madurs perqu¨¨ barroc es converteixi en un elogi. A Catalunya, la in¨¨rcia hist¨°rica ha pastat molts prejudicis contra el per¨ªode barroc de la naci¨®, que s¡¯identifica amb la decad¨¨ncia i la p¨¨rdua de llibertats arran de la desfeta del 1714, en contraposici¨® a l¡¯esplendor de l¡¯imperi durant l¡¯¨¨poca medieval. Tampoc ajuda gens la predilecci¨® que el mercat global t¨¦ avui pel minimalisme: en les cases gen¨¨ricament escandinaves que ens han quedat, tot ha de ser tan clar i tan llis que no hi ha lloc per a tenebres ni retaules. Sospitant que amb la desconnexi¨® respecte del lloc propi es perd alguna cosa fonamental, fa anys que un moviment contracultural treballa per capgirar les coses. I si Catalunya t¨¦ gana perqu¨¨ no ha volgut alimentar-se de pa d¡¯or?

Hi ha molt pa d¡¯or al Museu del Barroc de Catalunya, MBC per als amics, que acaba d¡¯obrir les portes a Manresa. El lloc ¨¦s el tema, perqu¨¨ el barroc podria ser l¡¯expressi¨® art¨ªstica que millor concreta la resist¨¨ncia de la localitat enfront de l¡¯abstracci¨®. En un pa¨ªs en qu¨¨ Barcelona ostenta el monopoli dels discursos nacionals, que el relat del barroc es faci des de la capital del Bages ¨¦s un cas en qu¨¨ el mitj¨¤ ¨¦s el missatge. Naturalment, l¡¯elecci¨® de Manresa t¨¦ justificacions hist¨°riques autosuficients: des de la import¨¤ncia dels tallers de retaules que al segle XVII fabriquen peces de gran qualitat que s¡¯escampen per tot el territori, fins a la quantitat i qualitat d¡¯obres que els equips de salvament del patrimoni manresans van aconseguir rescatar de les cremes d¡¯esgl¨¦sies durant la Guerra Civil (fins al 1936, l¡¯ornamentaci¨® dels temples catalans estava formada preeminentment per retaules d¡¯estil barroc, cosa que refor?a la idea que a Catalunya ¡°barroc¡± hauria de ser sin¨°nim de ¡°popular¡±). Per¨° la gran idea del museu ¨¦s que el barroc ¨¦s a tot arreu. Al bell mig del mapa i autodefinida com a ¡°cru?lla de camins¡±, Manresa cedeix el protagonisme i es reivindica com un simple node de la xarxa barroca que relliga el pa¨ªs de cap a cap.

El primer que crida l¡¯atenci¨® dels textos de sala s¨®n les energies dedicades a combatre els prejudicis. En un efecte d¡¯excusatio non petita, acusatio manifesta, el relat muse¨ªstic posa molt d¡¯¨¨mfasi en com el discurs oficial ha menyspreat el barroc en contraposici¨® al classicisme, per fer servir la distinci¨® que Eugeni d¡¯Ors va fixar tan b¨¦. El context ¨¦s ¨²til i la desconstrucci¨® dels clix¨¦s t¨¦ tot el sentit del m¨®n, per¨° alhora fa pensar si algun dia el barroc es podr¨¤ afirmar sense dependre de la negaci¨® pr¨¨via. Potser ser¨¤ el dia en qu¨¨ els noms que promou el MBC seran tan coneguts com es mereixen. N¡¯hi ha tres d¡¯obligatoris: Joaquim Juncosa, un dels pintors m¨¦s c¨¨lebres del barroc catal¨¤, del qual es conserva molt poca obra i que ens saluda ben al principi de la visita amb una meravellosa Flagel¡¤laci¨® de Crist; Antoni Viladomat (el del carrer de Barcelona), el pintor m¨¦s rellevant de la primera meitat del segle XVIII a Catalunya, que supera el sentit m¨¦s artesanal de la pintura que havia imperat fins aleshores i se situa a la frontera amb l¡¯artista modern, del qual podem veure tres de les pintures de la s¨¨rie de quadres dedicats a sant Francesc d¡¯Ass¨ªs; i despr¨¦s del cicle pict¨°ric, trobem el retaule del Roser de l¡¯esgl¨¦sia del convent de Sant Pere M¨¤rtir, obra de l¡¯escultor manres¨¤ Joan Grau, que s¡¯ha conservat i s¡¯exposa caracter¨ªsticament desmuntat.

A part de combatre el greuge, el MBC tamb¨¦ ¨¦s orgull. Ent¨¨s com una resposta a la senzillesa racionalista del Renaixement anterior i vinculat a la iconof¨ªlia de la contrareforma cat¨°lica que combatia la iconocl¨¤stia protestant, els textos de seguida estableixen els llocs comuns que tots associem al barroc, com ara el delit per les passions humanes i la seva escenificaci¨® teatral. La ret¨°rica ¨¦s pop i pedag¨°gica, m¨¦s a prop de pecar de juvenil que de pedant. Hi ha una columna salom¨°nica que, per davant, es mostra en l¡¯espai dedicat al barroc com a art, i pel darrere en l¡¯espai dedicat al barroc com a artesania. El primer que et trobes en entrar ¨¦s una pantalla que ocupa tota la paret, amb un muntatge de detalls que passen al ritme d¡¯una guitarra inconfusiblement antiga sonant pels altaveus. La instal¡¤laci¨® de l¡¯¨²ltima sala es defineix a ella mateixa com una ¡°experi¨¨ncia multisensorial i immersiva¡±. D¡¯una banda, tant aquest efectisme com la igualaci¨® per baix s¨®n molt barrocs. De l¡¯altra, la lluminositat de l¡¯espai i les paraules excessivament planeres no capturen la cara exc¨¨ntrica i indomable de la cosa. Les obres s¨®n m¨¦s fosques que el museu.

El MBC suposa un triomf de la descentralitzaci¨® i un exemple de pol¨ªtica cultural que sap el que vol. Les peces reunides s¨®n de primer nivell, i el projecte ha servit per rentar la cara del centre hist¨°ric de Manresa, rehabilitant l¡¯antic col¡¤legi de Sant Ignasi i obrint-lo a la ciutat. Ara b¨¦, el projecte necessitar¨¤ temps i reescriptura per desempallegar-se d¡¯una certa aura tur¨ªstica i trobar discursos m¨¦s madurs. Cal pensar en la feina absolutament brillant que ha fet Perejaume per trobar els lligams profunds que a Catalunya emparenten l¡¯avantguarda amb el barroc agrari i menestral. Investigant les formes ovalades i els recargolaments que trobem pertot en l¡¯obra de Gaud¨ª, Mir¨®, Jujol, Dal¨ª o T¨¤pies, Perejaume demostra com el barroc ¨¦s el tubercle de tot el que brotaria despr¨¦s: ¡°Miracle de la continu?tat subjacent. Miracle del conreu tan ancestral com immediat, amb tantes coses ocultes com hi ha a merc¨¨ d¡¯aquestes que ara viuen¡±, escriu a Mareperlers i ovaladors (Edicions 62). La profusi¨® de retaules abans de la crema per les revoltes anticlericals era un tret excepcional de Catalunya. En la forestalitat del retaule, la fusta que es fa or resumeix la hist¨°ria d¡¯un pa¨ªs que ha aconseguit resistir als seus il¡¤lusos enterradors emboscant-se; relligant el camp amb la ciutat, l¡¯art amb la bot¨¤nica, l¡¯avantguarda amb el pairalisme, el vell amb el nou. El Museu del Barroc de Catalunya explica molt b¨¦ la contig¨¹itat de la tradici¨® barroca amb la terra. Ara cal m¨¦s feina per fer veure com la pulsi¨® abarrocada contra la l¨ªnia recta es troba al cor de la modernitat catalana i per qu¨¨ preservar-la ¨¦s continuar innovant.