L¡¯illa bonica de Lucia Pietrelli

Els seus or¨ªgens italians i el fet de triar Mallorca per viure s¨®n dues (de les diverses) coordenades que han configurat la molt particular mirada que travessa tot el que escriu Lucia Pietrelli (Candelara, 1984), una figura ins¨°lita en el panorama de la literatura catalana actual, que treballa des de pressupostos aliens a les marques o tend¨¨ncies generacionals m¨¦s ¨°bvies. Deimos ¨¦s la seva cinquena novel¡¤la; potser sigui tamb¨¦ la millor, si ¨¦s que aquesta mena d¡¯afirmacions tenen sentit. A les seves conc...

Els seus or¨ªgens italians i el fet de triar Mallorca per viure s¨®n dues (de les diverses) coordenades que han configurat la molt particular mirada que travessa tot el que escriu Lucia Pietrelli (Candelara, 1984), una figura ins¨°lita en el panorama de la literatura catalana actual, que treballa des de pressupostos aliens a les marques o tend¨¨ncies generacionals m¨¦s ¨°bvies. Deimos ¨¦s la seva cinquena novel¡¤la; potser sigui tamb¨¦ la millor, si ¨¦s que aquesta mena d¡¯afirmacions tenen sentit. A les seves concentrad¨ªssimes 144 p¨¤gines, el lector de l¡¯anterior L¨ªtica (Males Herbes, 2019; recomanad¨ªssima, en qualsevol cas) hi retrobar¨¤ algunes constants tem¨¤tiques i escenogr¨¤fiques: est¨¤tues, boscos, laberints, l¡¯al¨¨ pesant de l¡¯al¡¤legoria, la indeterminaci¨® d¡¯un espai i un temps mitol¨°gics... Passa que Deimos suposa una destil¡¤laci¨® encara m¨¦s pura de l¡¯estil Pietrelli, simult¨¤niament transparent i misteri¨®s, senzill i inabastable, com pertoca a les llegendes, les faules o, fins i tot, les rondalles (evocades al t¨ªtol de la tercera secci¨®, ¡®Aix¨° era i no era¡¯). La contracoberta elaborada per Males Herbes parla d¡¯un llibre ¡°modern¨ªssim¡± i ¡°cl¨¤ssic¡± alhora, i tenen molta ra¨®: modern per les preocupacions que explora; cl¨¤ssic per la netedat estil¨ªstica i l¡¯aire m¨ªtic.

Deimos ¨¦s una illa incomunicada on la mort ha deixat d¡¯existir, substitu??da per un estrany exili marcat per la ceguesa en una regi¨® inexplorada, m¨¦s enll¨¤ del bosc. La mar, la terra vermella i el cel conformen un paisatge dens, irrevocable i actiu. A Deimos viuen l¡¯Hilari i la seva filla Laia. La Paula, esposa i mare d¡¯aquests protagonistes, va desapar¨¨ixer temps enrere, per¨° la Laia no es resigna a ignorar quin ha estat el dest¨ª d¡¯aquella dona en fuita. Al seu voltant es passeja una redu?da galeria de personatges fascinants, entre els quals destaca la Bosquini, una mena de bruixa de conte arquet¨ªpica, prove?dora de drogues i confid¨¨ncies m¨¤giques, pertorbadora o acollidora segons el moment, marginal a l¡¯estructura de la societat illenca, s¨¤via. Desposse?ts de la Mort, els habitants de Deimos s¡¯arrosseguen per una exist¨¨ncia pesant i desorientada, incapa?os de discernir el valor de la mem¨°ria o el futur. Com es veu, l¡¯atmosfera de la novel¡¤la ¨¦s inc¨°gnita i densa; per posar alguns exemples, pot recordar cert Pavese (vaig saltar a la cadira quan Pietrelli cita el seu poema m¨¦s conegut, content d¡¯haver-la encertat!), o aquella memorable Mistana de N¨²ria Perpiny¨¤ (Proa, 2005), psico?geografies tan po¨¨tiques com narratives.

En veu baixa, en xiuxiueig de conte nocturn, la seva obra s¡¯est¨¤ consolidant com una de les m¨¦s ambicioses i reeixides

Des del comen?ament memorable (¡°a la nostra illa hi has de n¨¦ixer o no aprendr¨¤s mai a estimar-la¡±) fins al final estrepit¨®s, passant pel vol d¡¯unes papallones encaparrotades a seguir morint, queda clar que Pietrelli ha bastit aquest univers i aquesta trama empeltant-los d¡¯un llenguatge prec¨ªs i un ventall de preocupacions existencials arrelades. Perqu¨¨ Deimos parla del temps i la condici¨® mortal de l¡¯¨¦sser hum¨¤, dels lligams familiars i els secrets que es conreen al seu si, de la necessitat d¡¯un sentit vital i la impossibilitat de refer all¨° que ja ha succe?t... Parla d¡¯una tracalada de coses, en definitiva, sense que mai es trenquin ni la coher¨¨ncia interna ni la sensaci¨® de naturalitat inevitable de cada ingredient. Pel que fa a l¡¯estil, a la llengua, la novel¡¤la regala desenes de moments d¡¯alta subratllabilitat, i ho fa com qui no ho pret¨¦n. Un exemple ens hauria de bastar: ¡°Morir-se al fons de la mar sense tenir la boca besada em pareixia una de les coses m¨¦s tristes que et podien passar a la vida¡±. Per¨° vinga, va, una altra, molt concisa: ¡°Les embarassades s¨®n miralls¡±.

En un passatge bell¨ªssim, la narradora ens explica que els no morts de Deimos trien una pedra i despr¨¦s ¡°se la posen damunt del palmell i la miren com si fos un mapamundi¡±. ?s un exercici similar al de Pietrelli, entestada des de fa ja alguns anys (penso tamb¨¦ en el seu text teatral Irene i la terra adormida, del 2018) a capturar els grans dilemes humans dintre dels contorns d¡¯uns territoris petits i somniats, infantils i ombr¨ªvols. En veu baixa, en xiuxiueig de conte nocturn, la seva obra s¡¯est¨¤ consolidant com una de les m¨¦s ambicioses i reeixides entre les nostres.