Metamorfosis opaques

Si el lector no es despista ¡ªperqu¨¨ Lucia Pietrelli (It¨¤lia, 1984) supleix amb met¨¤fores, epifanies, imatges i s¨ªmbols el seu desinter¨¨s a l¡¯hora d¡¯explorar els conflictes dram¨¤tics que donarien consist¨¨ncia a la trama, buscant que una mena de boira cobreixi o difumini l¡¯acci¨®¡ª, arribar¨¤ a la conclusi¨® que les dues germanes que protagonitzen L¨ªtica viuen en un poble petit envoltat d¡¯un bosc immens ¡ªl¡¯heura que s¡¯enfila per la fa?ana de casa seva s¡¯acaba infiltrant a l¡¯habitaci¨® on dormen¡ª, que el pare fa temps que va fugir de la fam¨ªlia, i que van cr¨¦ixer al costat d¡¯una ¨¤via sempre malalta i d¡¯una mare que tenia per amant un fuster, ¡°per si un dia necessit¨¤vem ta¨¹ts o marcs per a la casa¡±. La veu narradora ¡ªomniscient, perqu¨¨ ¡°Ella m¡¯ho contava tot, per¨° sense interpel¡¤lar-me, com si jo no fos ning¨²¡±¡ª pertany a la germana petita, i el centre de les seves atencions s¨®n els desequilibris vitals i la capacitat destructiva de la seva germana gran, que primer s¡¯enamora d¡¯un noi que mor en un accident de tr¨¤nsit, despr¨¦s d¡¯un altre que ¡°feia cara de gat quan els ulls se li il¡¤luminaven¡±, i, al final, de l¡¯est¨¤tua de pedra d¡¯un noi que descobreix en una clariana al cim d¡¯un tur¨®.

Pietrelli sembla estar d¡¯acord amb Charles Baudelaire, que considerava el poema en prosa com la millor forma per cenyir-se als moviments l¨ªrics de l¡¯¨¤nima, a les ondulacions del somni, als sobresalts de la consci¨¨ncia, per¨° no ¨¦s el mateix encertar l¡¯axioma que dur-lo a la pr¨¤ctica. Potser ¨¦s perqu¨¨ el fons de L¨ªtica s¡¯escapa involunt¨¤riament del domini formal i des del comen?ament es t¨¦ la impressi¨® de vagar desorientat per una terra de ning¨²; o potser ¨¦s perqu¨¨ es fa excessivament feixuc l¡¯¨²s invariablement ampul¡¤l¨®s de les imatges po¨¨tiques ¡ªuna tassa ¨¦s ¡°una circumfer¨¨ncia de cer¨¤mica¡±, i, en comptes de raspallar-se-les, ¡°es feien les dents netes¡±¡ª; o potser es deu, en fi, al fet que la germana gran ¨¦s massa emf¨¤tica o infatuada i qualsevol frase que pronuncia es carrega de l¡¯aire d¡¯una sent¨¨ncia greu que voreja la cursileria ¡ª¡°Bada¡¯m fins a canviar-me el sentit de la circulaci¨® de la sang¡±, ¡°El fum pertany als clarividents¡±, diu¡ª; per¨° el cert ¨¦s que aquesta faula que posa en marxa Pietrelli, amb unes metamorfosis dram¨¤ticament opaques, queda molt lluny de la minuciosa aridesa que feia servir a Cadenes, la seva novel¡¤la anterior, per descriure els abismes i els inferns d¡¯una crisi mental.

Pietrelli es postula com una partid¨¤ria de la intensitat sensorial, de l¡¯anul¡¤laci¨® dels significats, com si el text que crea no tingu¨¦s cap entitat o refer¨¨ncia exterior i el sentit no estigu¨¦s fora de la novel¡¤la sin¨® ben dins, no en el que diuen les frases, sin¨® m¨¦s aviat en el que les frases es diuen entre elles mateixes. Per¨° l¡¯operaci¨® que realitza a L¨ªtica falla perqu¨¨ el discurs de la germana petita es fa ca¨°tic, com carregosa resulta la verbositat po¨¨tica, tan ¨¤rduament el¡¤l¨ªptica que desdibuixa el que s¡¯intueix que s¡¯amaga al darrere: la guerra silenciosa que hi ha entre les dues germanes per assolir l¡¯una el poder sobre l¡¯altra, el pas de la infantesa a l¡¯edat adulta, el desig sexual, l¡¯anhel de la perfecci¨® i la voluntat de mantenir la innoc¨¨ncia davant la mort.

Tamb¨¦ ¨¦s veritat que si L¨ªtica no aconsegueix enlairar-se fins al lloc on es proposa arribar ¨¦s perqu¨¨ Pietrelli, sempre a la recerca de l¡¯originalitat, la personalitat i la novetat, ha tingut la gosadia d¡¯apostar molt alt i molt fort per tot o res i nom¨¦s perd qui s¡¯arrisca.