El retorn de Puigdemont

L¡¯expresident Carles Puigdemont potser tornar¨¤ a Catalunya en qualitat de coses v¨¤ries, per¨° no en qualitat d¡¯heroi. Aquesta ¨¦s la carta que juga Junts ¡ªno hi posem el nom definitiu, perqu¨¨ aquest partit canvia de nom segons com bufa el vent¡ª, i l¡¯estrat¨¨gia els podria sortir molt b¨¦, no tan b¨¦, o malament. No se sap mai.

Puigdemont no podr¨¤ tornar com un heroi per molt que els seus addictes ¡ªo devots, perqu¨¨ estem parlant ...

L¡¯expresident Carles Puigdemont potser tornar¨¤ a Catalunya en qualitat de coses v¨¤ries, per¨° no en qualitat d¡¯heroi. Aquesta ¨¦s la carta que juga Junts ¡ªno hi posem el nom definitiu, perqu¨¨ aquest partit canvia de nom segons com bufa el vent¡ª, i l¡¯estrat¨¨gia els podria sortir molt b¨¦, no tan b¨¦, o malament. No se sap mai.

Puigdemont no podr¨¤ tornar com un heroi per molt que els seus addictes ¡ªo devots, perqu¨¨ estem parlant d¡¯un fenomen fideista¡ª, el lloregin, el festivin i el grandegin. Un heroi ¨¦s una altra cosa, i per ser-ho calen unes virtuts que Puigdemont no ha demostrat. Ell ¨¦s un home tossut, fidel a uns principis ¡ªse¡¯ls cregui o no¡ª que han donat certs resultats, d¡¯una eloq¨¹¨¨ncia correcta, una intel¡¤lig¨¨ncia t¨¤ctica suficient, dissimulat enemic de Laura Borr¨¤s, indissimulat amic del populisme, h¨¤bil en la captaci¨® de recursos privats i potser p¨²blics, coneixedor superficial de la hist¨°ria de Catalunya del segle XX, gens inclinat a l¡¯intel¡¤lectualisme, lector insuficient de Maquiavel, m¨¦s encara dels ¡°humanistes c¨ªvics¡±, pragm¨¤tic i amb all¨° que sol anomenar-se ¡°carisma¡±, paraula derivada del verb grec khar¨ªzes?thai que en aquella cultura volia dir ¡°agradar¡±, ¡°fer favors¡±, i, en suma, ¡°agradar per haver fet favors o per prometre que se¡¯n faran¡±: un carisma que, vulguem o no, li ha estat atorgat per una part de la societat catalana que esperava d¡¯ell, i espera, que li faci el present d¡¯una hipot¨¨tica independ¨¨ncia.

Heroi ho va ser Aquil¡¤les que, malgrat la brega amb Agam¨¨mnon, un dia va decidir col¡¤laborar amb la lliga aquea per conquerir Troia. Heroi va ser P¨¤trocle que, amb l¡¯arn¨¨s i les armes del seu amat, va matar una colla de troians i despr¨¦s va ser mort per H¨¨ctor. Heroi altra vegada Aquil¡¤les que, havent mort H¨¨ctor, ell menystingut un instant per la capritxosa Atena ¡ªaix¨ª el ¡°poble¡± oblida d¡¯un dia per l¡¯altre els seus ¨ªdols¡ª, arrossega el seu cos circumdant les muralles de Troia i accedeix despr¨¦s de molts precs a rebre el pare d¡¯aquest, Pr¨ªam, que, agenollat, li demana les despulles del seu fill: Aquil¡¤les, tan heroi com noble, les hi dona.

Qu¨¨ em direu dels herois de la nissaga dels Nibelungs, Sigfried el m¨¦s gran, llegenda tan ben aprofitada per Wagner, al cap dels segles, per enaltir el nacionalisme? Qu¨¨ dels cavallers del mas d¡¯Artur, heroi brit¨¤ mig llegendari, com l¡¯altre, que a cavall dels segles V i VI, i a cavall ell mateix, va encap?alar la defensa de les dues Bretanyes, l¡¯a?llada i la del continent, davant els invasors saxons? Qu¨¨ del rei en Jaume, que amb poc contingent va arrabassar a l¡¯almohade Abu-l-Ul¨¤ l¡¯illa de Mallorca? All¨° va ser heroisme i jugar-se la vida. Qu¨¨ es pot dir dels grans herois de l¡¯epopeia renaixentista, com l¡¯Orlando de l¡¯Ariost, que va recrear el mite de Rotll¨¤ ¡ªrecordat encara a Ma?anet de Cabrenys¡ª, heroi de tantes conteses?

Fins i tot Joana d¡¯Arc va ser hero?na, tamb¨¦ m¨ªstica, perqu¨¨ va encap?alar un estol d¡¯homes que va aconseguir derrotar els anglesos a Orleans i a m¨¦s viles ¡ªen una guerra que va durar cent anys, potser com el Proc¨¦s¡ª amb el risc, com va succeir finalment, de ser agafada, mal jutjada i despr¨¦s cremada de viu en viu. Els francesos l¡¯adoren, en especial els tradicionalistes, com ha passat, o va passar, amb la presidenta de Junts, menys pucelle que la francesa, mai cremada. Voltaire en va fer una tragicom¨¨dia molt exitosa, que potser un dia ser¨¤ model per cantar alhora ¨¨picament i sorneguerament les gestes de l¡¯expresident.

Els temps contemporanis ho s¨®n m¨¦s aviat d¡¯antiherois, com els homes sense qualitat de tantes novel¡¤les del segle XX; el cinema n¡¯ha restaurat uns quants de l¡¯Antigor, per¨° aix¨° ja ¨¦s cultura contempor¨¤nia, sempre menys alli?onadora i valenta que l¡¯antiga.

Vegeu. Puigdemont no reuneix cap de les virtuts i les gestes d¡¯aquests herois esmentats: va declarar una independ¨¨ncia del pa¨ªs, de la qual es va desdir en un dir Jes¨²s ¡ªanatema!¡ª; va fugir de la just¨ªcia mentre els seus companys de l¡¯empresa entomaven les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una acci¨® no del tot compulsada amb l¡¯articulat de les lleis de l¡¯Estatut i de la Constituci¨®. Ha viscut una colla d¡¯anys en una casa d¡¯upa, amb m¨¦s mitjans que Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau, i amb una comoditat que esglaia quan es compara amb la vida dels exiliats republicans del 1939, que van anar a dormir al ras i passar fam a les platges mediterr¨¤nies de Fran?a, amb esma, tanmateix, de lluitar despr¨¦s per la llibertat d¡¯una Rep¨²blica que no era la seva.

Aix¨° ¨¦s l¡¯exili, i aix¨° ¨¦s l¡¯heroisme.