Porteu els nens al cementiri

Per Setmana Santa vaig anar a Celr¨¤, el meu poble, amb la intenci¨® d¡¯allunyar-me de Barcelona i caminar per les Gavarres. Tot i haver crescut aqu¨ª no conec els camins d¡¯aquestes muntanyes i me¡¯n lamento com a barcelonina convertida que soc. Per¨° suposo que no ¨¦s veritat, que en el fons no m¡¯importa tant, perqu¨¨ si no m¡¯hauria preocupat de memoritzar aquests revolts per on he corregut tota la vida. ?s vag¨¤ncia, desinter¨¨s o falta de pedagogia?

Em vaig fer la mateixa pregunta quan, fa unes setmanes, vaig entrar per primera vegada a la Fundaci¨® T¨¤pies. Com ¨¦s que no hi havia anat abans? J¨²lia Barbany i Petit Ib¨¨ric presentaven Sala Combo The Return, la pe?a que donava el tret de sortida al cicle ¡°Seguint el Sol: experiments sonors, formats perform¨¤tics i noves situacions¡±, comissariat per Carolina Olivares. Em sap greu per als qui us vau perdre el concert¨¤s de la J¨²lia i el Pol, va ser incre?ble, per¨° ara no vull parlar d¡¯aix¨°.

No ¨¦s motiu d¡¯orgull ser de poble i no saber distingir un esp¨¤rrec d¡¯una mala herba, com tampoc ho ¨¦s dedicar-se a la cultura i no saber res d¡¯Antoni T¨¤pies. Mentre em sento com una guiri entre alzines i ciclistes, em sembla divertit pensar en la persona al capdavant d¡¯alguna important¨ªssima instituci¨® cultural, obsessionada a rejovenir el p¨²blic del museu. No s¨¦ si em fa riure m¨¦s la imatge d¡¯una senyora desquiciada formulant-se la q¨¹esti¨® impossible o la de milers de becaris redactant notes de premsa d¡¯all¨° m¨¦s gen¨¨riques, ressaltant la paraula joves amb negreta a cada par¨¤graf. En qualsevol cas, les dues escenes succeeixen en oficines d¡¯institucions caduques, desconnectades de la vida art¨ªstica de la ciutat, cementiris on reposen vida i obra d¡¯artistes. No pateixin, senyores desquiciades, poden deixar de llan?ar noms d¡¯influ¨¨ncers a la babal¨¤, el llegat dels nostres artistes es conservar¨¤ igualment; total, ja els hem matat, ara nom¨¦s cal convertir-los en d¨¦us.

A Dysphoria mundi, Paul B. Precia?do recorda amb tristesa el moment en qu¨¨ durant l¡¯incendi de Notre Dame ja es proclamava la reconstrucci¨® de ¡°la casa de tots¡±. La casa de qui? Es pregunta Preciado. I conclou: ¡°Una obra d¡¯art no ¨¦s obra d¡¯art si no pot ser destru?da¡±, llavors: Llancem sopa i pintura sobre Els girasols de Van Gogh? O fem una foguera amb skates a dins del Macba? Que cremin els museus? No siguem rid¨ªculs, per molt que els ecologistes ho intentin, ni jo ni ning¨² de la meva generaci¨® est¨¤ en posici¨® de fer aquest statement. Per destruir un s¨ªmbol cal, com a m¨ªnim, haver-lo considerat com a tal.

Ja de tornada a casa, em segueixo preguntant si ¨¦s millor defensar la import¨¤ncia de la pedagogia cultural a les escoles p¨²bliques o impulsar una elit d¡¯artistes que es proposi tallar amb les conductes fagocitadores dels joves d¡¯aqu¨ª i ens faci entendre que hi ha vida abans dels 2000. De moment, suposo que est¨¤ b¨¦ que els nens anem d¡¯excursi¨® al cementiri, a veure si ens atrevim a jugar amb els morts.