Soc jo total: l¡¯autoficci¨® a la literatura catalana

Ja fa una colla d¡¯anys que el m¨®n literari catal¨¤ parla d¡¯¡°honestedat¡±, de ¡°sinceritat¡± i d¡¯¡°autenticitat¡± ¡ªo, directament, de ¡°vida¡±¡ª per indicar alguna cosa positiva de les novel¡¤les contempor¨¤nies. En un dels seus metacomentaris constants, el narrador de Cavalls salvatges (Jordi Cuss¨¤, 2000) observa que ¡°tot aix¨°, i el que vindr¨¤, en realitat no tenen altre lligam que la meva experi¨¨ncia viva¡±. Sebasti¨¤ Portell, en una entrevista sobre El dia que va morir David Bowie (2016), sostenia que ¡°la literatura, si no ¨¦s vera, no ¨¦s¡±, i matisava: ¡°Amb aix¨° no vull dir que el que es narra hagi de ser autobiogr¨¤fic; no, per¨° viscut s¨ª, i molt¡±. Tamb¨¦ Jordi Lara, parlant sobre M¨ªstica conilla (2016), apuntava que ¡°per a mi ¨¦s fonamental que el que escric sigui aut¨¨ntic i de deb¨°¡±. O Al¨ªcia Kopf, en el discurs d¡¯acceptaci¨® del premi Llibreter del 2016, entenia la caracteritzaci¨® de la seva novel¡¤la com a ¡°inc¨°moda¡± com ¡°un signe d¡¯autenticitat¡± i afirmava que ?la mat¨¨ria primera del que ¨¦s un llibre, o de qualsevol obra d¡¯art, no ¨¦s el llenguatge sin¨® la vida¡±.

En cap d¡¯aquestes afirmacions hi ha una definici¨® m¨ªnimament seriosa que ens ajudi a entendre en qu¨¨ consisteix, tot aix¨° de l¡¯honestedat (la sinceritat, l¡¯autenticitat), ni qu¨¨ fa que un llibre sigui honest (sincer, aut¨¨ntic) i d¡¯altres, en canvi, no. El que s¨ª que s¡¯hi afirma ¨¦s una oposici¨® taxativa entre llenguatge i vida, que ¨¦s el centre ideol¨°gic de totes aquestes escriptures del jo i que fa que ens haguem instal¡¤lat en una concepci¨® mim¨¨tica i expressiva de la literatura. Les coses s¨®n ¡°all¨¤¡± fora i les paraules s¡¯han de limitar a adequar-s¡¯hi. Si situem l¡¯honestedat en el camp de l¡¯expressi¨®, doncs, acceptem un paradigma segons el qual l¡¯escriptura passa per la seq¨¹¨¨ncia seg¨¹ent: l¡¯autor fa experi¨¨ncia d¡¯alguna cosa, aquesta experi¨¨ncia pren la forma d¡¯una emoci¨® o d¡¯un saber (o del que sigui) i la narraci¨® posterior d¡¯aquesta experi¨¨ncia trasllada, ret¨¦ o representa fidelment aquesta emoci¨® (o el que sigui) que s¡¯ha sentit o s¡¯ha descobert. Aquest model se sost¨¦ en dos sup¨°sits fonamentals: en primer lloc, que l¡¯experi¨¨ncia i la seva profunditat emocional (o el que sigui) s¨®n?anteriors?a l¡¯escriptura i que, per tant, s¡¯adscriuen a un cos, a un temps i a una consci¨¨ncia singulars que la preexisteixen; en segon lloc, que el valor d¡¯aquesta escriptura dep¨¨n gaireb¨¦ completament de la seva capacitat de representar fidelment aquesta experi¨¨ncia. Aquestes dues conviccions, sovint impl¨ªcites, acostumen a traduir-se en un llenguatge que busca la transpar¨¨ncia, una sintaxi ben planxada i uns textos m¨¦s o menys lineals que s¡¯agafen a la cronologia com els esquiadors s¡¯agafen als cables dels remuntadors. No ¨¦s casual que dos dels textos m¨¦s recents d¡¯aquesta literatura del jo, La terra dura, d¡¯Anna Punsoda, i Un die?tari sentimental, de J¨²lia Bacardit ¡ªi, en part, Matar el nervi, d¡¯Anna Pazos¡ª, adoptin directament la forma d¡¯un dietari. En el pitjor dels casos, aquestes conviccions es redueixen a una separaci¨® grollera de fons i de forma que devalua la segona en nom de la primera. O, en paraules del blurb d¡¯Andrea Gumes que brilla a la faixa de Fucking New York (Laura Cal?ada): ¡°M¨¦s important que escriure b¨¦ o no, ¨¦s tenir coses a explicar¡±, com si les coses que s¡¯expliquen existissin, en literatura, m¨¦s enll¨¤ de les paraules amb qu¨¨ s¡¯expliquen.

Com que no podem contrastar una grand¨ªssima part del que se¡¯ns explica en un relat autobiogr¨¤fic, l¡¯autobiografia dep¨¨n sobretot de l¡¯establiment d¡¯un pacte de lectura que convenci el lector de llegir com si el que s¡¯hi explica fos veritat. L¡¯honestedat d¡¯un text, doncs, ¨¦s un efecte creat per aquest mateix text. Aquesta caritat lectora es construeix per mitj¨¤ d¡¯ast¨²cies textuals i paratextuals, i ¨¦s fonamental si es vol una plena activaci¨® de les autobio?grafies que tenen un car¨¤cter marcadament pol¨ªtic. No podem oblidar que, despr¨¦s de d¨¨cades de desconstrucci¨®, paroditzaci¨® i postmodernitzaci¨® del subjecte, i d¡¯una escriptura hiperconscient de la seva naturalesa ideol¨°gica, els escriptors dels setanta i dels vuitanta van haver de restituir la legitimitat de l¡¯experi¨¨ncia per poder tornar a escriure¡¯n. Ho expliquen Joan Scott per la banda anglosaxona i Beatriz Sarlo per la llatinoamericana: si els escriptors reactiven l¡¯escriptura testimonial ¨¦s perqu¨¨ l¡¯experi¨¨ncia torna a ser el lloc d¡¯una veritat que, fins llavors, s¡¯havia posat sota sospita. M¨¦s concretament: ha de ser el lloc d¡¯una veritat si el que volem ¨¦s restituir-li un poder pol¨ªtic. En aquest sentit, tant els testimoniatges de brutalitats dictatorials com les narratives que visibilitzen viol¨¨ncies socials quotidianes es fan servir com a arma verbal contra un discurs hegem¨°nic que les nega, en nom d¡¯una igualtat de drets i de possibilitats. Escriure sobre el que ¨¦s ser una persona racialitzada, o gai, o totes dues coses als EUA durant la d¨¨cada dels cinquanta contradeia un discurs ofi?cial que proclamava la igualtat de tots els ciutadans, de manera que totes les identitats minoritzades o sotmeses nom¨¦s podien rec¨®rrer a la narraci¨® de la seva experi¨¨ncia particular per provar de foradar aquesta rotunditat fals¨¤ria del discurs d¡¯estat.

Si els escriptors reactiven l¡¯escriptura testimonial ¨¦s perqu¨¨ l¡¯experi¨¨ncia torna a ser el lloc d¡¯una veritat que, fins llavors, s¡¯havia posat sota sospita

L¡¯origen de l¡¯agressiva reivindicaci¨® pol¨ªtica demana distingir entre textos autobiogr¨¤fics o testimonials, novel¡¤les autobiogr¨¤fiques i autoficcions, o com a m¨ªnim perfilar una mica el que en s¨®n els horitzons ideals ¡ªsobretot ara que, per una certa mandra categorial, aquesta ¨²ltima sembla haver-ho engolit tot. A difer¨¨ncia dels textos autobiogr¨¤fics, que busquen aquesta il¡¤lusi¨® referencial, les novel¡¤les autobiogr¨¤fiques mantenen una relaci¨® m¨¦s laxa i m¨¦s indirecta amb aquesta qualitat autobiogr¨¤fica que elaboren. La terra dura no funciona de la mateixa manera que Els llits dels altres, en el mateix sentit que L¡¯horitz¨® primer, de Joan Tod¨®, o Picadura de Barcelona, d¡¯Adri¨¤ Pujol, no funcionen com el tr¨ªptic d¡¯Eva Baltasar. A difer¨¨ncia de l¡¯autobiografia, que es retalla encara contra un fons testimonial, la novel¡¤la autobiogr¨¤fica ¨¦s aix¨°, novel¡¤la, ¨¦s a dir elaboraci¨®, invenci¨®, escriptura, ra¨® per la qual la imputaci¨® d¡¯un crim a un personatge no t¨¦ les mateixes conseq¨¹¨¨ncies socials ni penals que hauria de tenir, d¡¯acord amb aquesta aspiraci¨® referen?cial, la confessi¨® d¡¯un crim en una autobiografia. L¡¯autoficci¨®, en canvi, sorgeix com a deriva postmoderna a les rid¨ªcules aspiracions referencials de l¡¯autobiografia ¡ªrid¨ªcules, s¡¯ent¨¦n, des d¡¯una concepci¨® simulacral, girling¨¹ista i ultracodificada de la rea?litat, on l¡¯apel¡¤laci¨® a una anterioritat del llenguatge o a un enfora dels codis ¨¦s indefensable, per na?f. Per aix¨°, l¡¯autoficci¨® reedita el pacte autobiogr¨¤fic per soscavar-lo, instal¡¤lar-lo en una indecisi¨® constant i sistem¨¤tica (per¨° aix¨° va passar de veritat?) i q¨¹estionar la manera com entenem la identitat, el relat i les seves infinites relacions. A difer¨¨ncia de l¡¯autobiografia cl¨¤ssica, l¡¯autoficci¨® surt de la concepci¨® expressiva de l¡¯escriptura i s¡¯instal¡¤la en una de productiva: la identitat existeix aqu¨ª com a resultat i efecte de l¡¯escriptura ¡ªm¨°bil, actualitzable, indestriable dels treballs de la ficci¨®. El que sigui que hi havia abans de l¡¯escriptura, ni ens interessa ni ho coneixerem, si ¨¦s que hi havia res.

La situaci¨® de la ficci¨® del jo contempor¨¤nia ¨¦s, des d¡¯aquest punt de vista, paradoxal. Si el terme autoficci¨® ho ha acabat designant tot potser sigui perqu¨¨ una certa autoconsci¨¨ncia ficcio?nal, o performativa, ho ha impregnat tot, i ara, fins i tot quan llegim una autobio?grafia, sospitem que hi ha en joc una certa impostura, un subtil art de l¡¯oblit o de l¡¯elisi¨® que modulen interessadament els trets del rostre que s¡¯hi retrata. Una ficcionalitat soft s¡¯ho ha menjat tot. D¡¯altra banda, part de l¡¯¨¨xit actual d¡¯aquestes narratives s¡¯alimenta encara de la crisi de la ficci¨® (l¡¯en¨¨sima actualitzaci¨® de la ¡°mort de la novel¡¤la¡±) que va sacsejar el m¨®n anglosax¨® pels volts de la d¨¨cada del 2010. Com esloganitzava el t¨ªtol del que en va ser el manifest m¨¦s soroll¨®s, escrit per David Shields, la ficci¨® va entrar en crisi perqu¨¨ no satisfeia la ¡°gana de realitat¡± del lector contemporani. El retorn a g¨¨neres com el dietari o les mem¨°ries sembla que s¨ª que la satisf¨¤ i alhora s¡¯escapa al descr¨¨dit de la fabulaci¨®, si no tenim en compte que el jo del dietari ja ¨¦s, ell mateix, fabulaci¨®, i que la intimitat i l¡¯espontane?tat tenen les seves ret¨°riques respectives. Josep Pla mateix es preguntava, a El quadern gris, si era possible l¡¯expressi¨® intel¡¤ligible de la intimitat: ¡°La intimitat pura, ben garbellat, deu ¨¦sser l¡¯espontane?tat pura, o sigui una segregaci¨® visceral i inconnexa. Si hom dispos¨¦s d¡¯un llenguatge i d¡¯un l¨¨xic efica? per a representar aquesta segregaci¨® no hi hauria problema. Per¨° el cert ¨¦s que no existeixi ni un estil adequat a la sinceritat ni un l¨¨xic eficient. Per¨°, ¨¤dhuc suposant un moment que la intimitat fos expressable, ?qui l¡¯entendria, qui la podria comprendre?¡±. ?s el revers del que observa Sarlo quan escriu, a Tiempo pasado, que ¡°el lenguaje libera lo mudo de la experiencia, la redime de su inmediatez o de su olvido y la convierte en comunicable, es decir, lo com¨²n¡±.

L¡¯origen de l¡¯agressiva reivindicaci¨® pol¨ªtica demana distingir entre textos autobiogr¨¤fics o testimonials, novel¡¤les autobiogr¨¤fiques i autoficcions

Com s¡¯escriu la intimitat d¡¯ara? Des de Germ¨¤ de gel, d¡¯Al¨ªcia Kopf, fins a Matar el nervi, la narrativa autobiogr¨¤fica sembla tenir una debilitat per l¡¯estructura de la novel¡¤la de formaci¨® cl¨¤ssica, ¨¦s a dir, la narraci¨® m¨¦s o menys endre?ada del recorregut vital que ha dut un personatge a esdevenir aquell qui ¨¦s ¡ªcosa que sovint equival a deixar de ser jove i passar a ser adult. La idea ¨¦s que, de cadascun dels episodis que formen part d¡¯aquest recorregut, el protagonista n¡¯extreu alguna mena d¡¯aprenentatge que, relligat amb la resta d¡¯aprenentatges, resulten en una identitat plena, capa? de retornar a casa (sigui una feina, un pa¨ªs, una fam¨ªlia) i incorporar-s¡¯hi de grat. Matar el nervi acaba, literalment, amb la sensaci¨® d¡¯un retorn definitiu a casa, de nit, a la Barceloneta; a La terra dura s¡¯hi narra el rearrelament (la paraula ¨¦s de Punsoda) a la Segarra, la comarca de naixement despr¨¦s d¡¯anys a Barcelona, i Germ¨¤ de gel reconnecta amb la identitat vertadera, que s¡¯havia amagat sota tantes matrioixques (la met¨¤fora ¨¦s de Kopf). La desfeta final del gel que encrosta la protagonista de Permagel apunta a un retorn al m¨®n dels vius, i dels vincles, despr¨¦s d¡¯anys d¡¯alienaci¨®. Podr¨ªem allargar la llista, per¨° la idea important ¨¦s que, en totes aquestes obres, hi ha en joc una vaga ideologia de la identitat que gira al voltant de la idea d¡¯un jo aut¨¨ntic, que gr¨¤cies als vaivens experiencials de les narradores es retroba, finalment, o es desvela. Ni subjectes psicoanal¨ªticament escindits, ni neurosis obsessives, ni contradiccions de classe: els subjectes que es narren en la literatura del jo contempor¨¤nia s¨®n subjectes d¡¯una sola pe?a, el problema dels quals acostuma a prendre la forma d¡¯un xoc frontal amb un m¨®n que no s¡¯ajusta amb el que volen, o n¡¯esperen, fins que, m¨¦s o menys, s¡¯hi ajusta. La imatge d¡¯una petita matrioixca massissa a l¡¯origen d¡¯una llarga cadena de matrioixques buides, met¨¤fora de la narradora de Germ¨¤ de gel, em sembla paradigm¨¤tica de la fi de l¡¯autoficci¨® postmoderna i l¡¯inici d¡¯alguna altra cosa que t¨¦ m¨¦s a veure amb desplegar identitats fortes que no pas a q¨¹estionar-les.

El trajecte d¡¯aquestes identitats no passa tant per una formaci¨®, pr¨°piament, com per la desfeta d¡¯un malestar. A Permagel ¨¦s aquesta fredor metaf¨°rica, aquest distanciament; a Matar el nervi la met¨¤fora ¨¦s m¨¨dica, i enlla?a la febre amb el nervi infectat d¡¯una dentadura macada; a La terra dura ¨¦s m¨¦s subtil, i passa per un desarrelament del qual no sembla ser del tot conscient fins que no s¡¯arrela en un altre lloc, lluny de Barcelona. En tot cas, els malestars que pateixen acaben resolent-se quan les protagonistes es vinculen amb alguna cosa, sigui una fam¨ªlia, una parella, un lloc o una barreja de tot. Crida l¡¯atenci¨®, en aquest sentit, que un g¨¨nere ocupat a capturar la singularitat d¡¯un personatge, o d¡¯un narrador que vol assemblar-se a l¡¯autor, acabi fent-ho de maneres tan semblants, sigui en la ficci¨®, l¡¯autoficci¨® o l¡¯autobiografia. El viatge, posem per cas. Com a literalitzaci¨® d¡¯aquest trajecte interior, la majoria de novel¡¤les recents del jo incorporen alguna mena de despla?ament que il¡¤lustra tant la l¨°gica de l¡¯aventura, i del contacte o l¡¯exposici¨® amb altres individus i altres maneres de concebre el m¨®n, com l¡¯evoluci¨® interior del personatge, en cas que n¡¯hi hagi. En tot cas, ja no podem seguir pensat les ficcions del jo en aquesta doble tradici¨® de cr¨ªtica pol¨ªtica i de soscavament postmodern de les identitats.

En un article del 2016, Javier Calvo apuntava a un dels elements d¡¯aquest gir: en l¡¯escriptura contempor¨¤nia, afirmava, la representaci¨® s¡¯ha vist substitu?da per la representativitat, cosa que immediatament emmarcava amb les din¨¤miques del turbocapitalisme, que hauria democratitzat aquesta narraci¨® de si. Al mercat li interessa que ens narrem, i ens incentiva a fer-ho, a expressar la nostra experi¨¨ncia particular, sempre que l¡¯expressem de certa manera. Aix¨°, vuit anys despr¨¦s de l¡¯article de Calvo, encara ha fet evident una altra conseq¨¹¨¨ncia, una modulaci¨® de l¡¯experi¨¨ncia mateixa de la lectura: com a lectors, ja no busquem tant el treball de lectura com la identificaci¨® amb autors, o amb certes imatges d¡¯autors que es produeixen a partir del text, per¨° tamb¨¦ de tot un m¨®n paratextual de xarxes, entrevistes i intervencions en mitjans que amplia i enriqueix aquesta imatge. Consumim identificacions que ens permetin organitzar identitats, siguin individuals o col¡¤lectives, autors que organitzin una constel¡¤laci¨® d¡¯idees o de principis d¡¯acci¨® personal o que funcionin com un element de distinci¨®. En aquest aspecte, el llenguatge col¡¤loquial ¨¦s revelador: ens agrada tal autor, o llegim a tal altre, i tamb¨¦ en la cr¨ªtica es pateix del mal d¡¯aquesta incapacitat de distingir un comentari d¡¯una invectiva. Es diria que tot ¨¦s personal, que tot consum ¨¦s conspicu. Potser tot connecti d¡¯alguna manera.

Sigui com sigui, en aquest circuit de consum autorial, sembla que s¡¯hagi ate?nuat la consci¨¨ncia de la part d¡¯impostura que acompanya tota escriptura de si. Pot ser un tema que s¡¯hi tracti (els esfor?os que, en certes circumst¨¤ncies, fan els narradors per semblar una cosa o una altra), per¨° no forma part de la narraci¨® mateixa, potser pel que ja observava Calvo el 2016: que el pas de la representaci¨® a la representativitat no ¨¦s tant una est¨¨tica com una ¨¨tica. Des d¡¯aqu¨ª no es fa tan estranya la idea que escriure b¨¦ o malament no tingui import¨¤ncia, si el que hi ha en joc ¨¦s el registre d¡¯un acte d¡¯honestedat que l¡¯autor fa davant de si mateix. Potser per aix¨°, aquesta presumpta honestedat (presumpta per incontrastable) es tracta a si mateixa amb un punt de solemnitat i acostuma a anar acompanyada de certs imaginaris de l¡¯autenticitat, que sovint passen pel sexe, i d¡¯una representaci¨® de la vida rural reencantada, on es troba una mena d¡¯ess¨¨ncies perdudes a ciutat. Penso en Mamut, de Baltasar, o en el dietari de Punsoda.

El que ¨¦s sorprenent, i fins a cert punt inquietant, ¨¦s que una escriptura que fa cinquanta anys treballava per subvertir el discurs hegem¨°nic hagi esdevingut part privilegiada d¡¯aquesta hegemonia. L¡¯honestedat, per comptes de ser el suport d¡¯una disrupci¨®, ¨¦s un argument de venda. Aix¨° no vol dir que no s¡¯escrigui b¨¦ o que no hi hagi obres d¡¯inter¨¨s, que n¡¯hi ha i que en tenen, sin¨®, m¨¦s aviat?, que el jo no ha deixat de ser l¡¯escenari d¡¯una tensi¨® entre una singularitat que es vol pol¨ªtica i un llenguatge que la fixa i la mercantilitza, n¡¯allisa les rugositats en nom d¡¯aquesta representativitat. La perversi¨® d¡¯aquest mercadeig contemporani ¨¦s que ens indueix a captar la nostra singularitat en un llenguatge global que la torna una cosa intercanviable, despolititzada, dissolta en aquesta circulaci¨® incessant d¡¯identificacions. Ser¨¤ interessant de veure qu¨¨ en fa, el m¨®n literari catal¨¤, de les escriptures d¡¯un jo que interrompi, repolititzi o desobri.