El lloc de la fantasia de Miquel Bonet

Ho va assenyalar Vicen? Pag¨¨s quan va ressenyar la primera edici¨® d¡¯aquesta novel¡¤la de Miquel Bonet (Reus, 1977) que ara, revisada a fons, torna a les llibre?ries deu anys despr¨¦s: ¡°El primer par¨¤graf ¡ªprec¨ªs i l¨²dic, experimental i entenimentat¡ª em va subjugar tant que ja no vaig poder parar de llegir¡±. I s¨ª, ¨¦s cert: de sobte, una vegada escoltem els primers compa...

Ho va assenyalar Vicen? Pag¨¨s quan va ressenyar la primera edici¨® d¡¯aquesta novel¡¤la de Miquel Bonet (Reus, 1977) que ara, revisada a fons, torna a les llibre?ries deu anys despr¨¦s: ¡°El primer par¨¤graf ¡ªprec¨ªs i l¨²dic, experimental i entenimentat¡ª em va subjugar tant que ja no vaig poder parar de llegir¡±. I s¨ª, ¨¦s cert: de sobte, una vegada escoltem els primers compassos del ritme de la prosa ¡ªuna col¡¤lecci¨® interminable de recursos esplendorosos per aconseguir l¡¯efecte c¨°mic a trav¨¦s de la imaginaci¨® verbal¡ª, una vegada coneixem el narrador, un par¨¤sit feli? que es conforma amb una gran dosi d¡¯ab¨²lia a ¡°fer la viu-viu entre els supervivents¡±, i l¡¯acompanyem de matinada cap a la platja per veure¡¯l com deixa caure el pes mort del cos esgotat a la sorra despr¨¦s de la festa, ja no tenim ganes d¡¯altra cosa que continuar a Vilafarta, un poble de la Costa Daurada que s¡¯est¨¤ preparant per a la temporada tur¨ªstica i on el plat fort s¨®n unes jornades gastron¨°miques amb la promoci¨® de l¡¯esc¨®rpora com a protagonista.

L¡¯esperan?a d¡¯un escriptor, deia Auden, consisteix a ser com un formatge d¡¯alguna vall, local, per¨° admirat arreu. A El dia de l¡¯esc¨®rpora es descriu l¡¯energia prim¨¤ria d¡¯un poble, ¡°un m¨®n min¨²scul per no haver d¡¯eixamplar l¡¯esperit i poder anar a comprar el pa a peu¡±, un compendi d¡¯insipidesa, cretinisme i terboleses econ¨°miques regit pels ¡°fact¨°tums locals, constructors i hotelers¡±, i per on pul¡¤lulen, donant vida a la textura de rerefons de la novel¡¤la, ¡°molts turistes de caravana i espardenya¡± i un elenc de personatges secundaris tan impagables com els pescadors de tota la vida, els habituals del bar dels in¨²tils o els headhunters de l¡¯Ebre: tots s¨®n els art¨ªfexs d¡¯unes an¨¨cdotes narratives exemptes de grans intrigues o de passions maj¨²scules, per¨° absolutament memorables per la con?fian?a amb qu¨¨ Miquel Bonet creu en la com¨¨dia per la com¨¨dia, ¨¦s a dir, per l¡¯habilitat amb qu¨¨ subministra l¡¯ordre de les paraules i la informaci¨® que contenen, per l¡¯alian?a que trena entre una acci¨® trepidant i un narrador juganer que no s¡¯acaba de creure el que est¨¤ passant.

De cop i volta, el que semblava una novel¡¤la fero?ment costumista es converteix en l¡¯apropiaci¨® al¡¤lucinada d¡¯uns ingredients de ci¨¨ncia-ficci¨® de s¨¨rie B, i una esc¨®rpora gegant s¡¯entossudeix a cruspir-se els banyistes

S¨ª que s¡¯ho creu, en canvi, el lector, sobretot perqu¨¨ Bonet t¨¦ la delicadesa d¡¯entendre que crear ¨¦s inventar, esborrar la frontera entre el real i el fictici, el normal i l¡¯anormal, el com¨² i l¡¯estrany, veure la novel¡¤la com un espai per a l¡¯ocurr¨¨ncia i el deliri, el lloc on es pot esdevenir qualsevol cosa, el lloc de la fantasia, com si crear fos la recerca de qualsevol argument que serv¨ªs per escriure qualsevol idea: de cop i volta, el que semblava una novel¡¤la fero?ment costumista es converteix en l¡¯apropiaci¨® al¡¤lucinada d¡¯uns ingredients de ci¨¨ncia-ficci¨® de s¨¨rie B, i una esc¨®rpora gegant, com el taur¨® excepcional de Peter Benchley que havia decidit lluitar contra els homes per dir, potser, que el m¨®n havia perdut la seva naturalesa cristal¡¤lina i era gom¨®s, opac i de fang, s¡¯entossudeix a cruspir-se els banyistes. De cop i volta, entrem en una est¨¨tica de tebeo tractada amb un humor extrem, amb un radical sentit de la bogeria mesurant al mil¡¤l¨ªmetre l¡¯abast de les aventures, narrant els cataclismes, o els disbarats, com si fossin una experi¨¨ncia cient¨ªfica o m¨¨dica i no un fet ins¨°lit. Mentre llegim El dia de l¡¯esc¨®rpora som feli?os; i encara ho som m¨¦s quan, a l¡¯¨²ltima p¨¤gina, ens adonem que Bonet ens obsequia amb una darrera descaradura, un final literalment feli?.